Anodontites trapesialis
Anodontites trapesialis (Lamark, 1819) és un molusc bivalvat d'aigua dolça pertanyent a la família Mycetopodidae, present en Amèrica del Sur i Central, fins al sur de Mèxic.[1]

Descripció
Es caracterisa per tindre una closca en forma trapezoidal gran, de paret prima i en perióstraco pla. Vora del mant sense tentàculs. Presenta un quart plec del mant ben desenrollat. Els palpos són suaus cap a fòra, internament en plecs relativament grans que es veuen fàcilment i un marge suau. Posseïx brànquies en plecs amples travessers. Papila anal de parets primes. És hermafrodita, no obstant no se sap si ocorre autofecundació.
La fertilisació de l'òvul ocorre dins de la cavitat del mant de la femella; el mascle llibera esperma directament a l'aigua. La larva es desenrolla en les brànquies de la femella, quan termina el seu desenroll són lliberades fins a trobar un hospedero a on completa el seu desenroll. El lasidium (un ectoparàsit temporal de peixos) en A. trapesialis parasita preferentment als peixos menuts, fixant-se per tot el cos, especialment en les aletes. En la seua fase primerenca de desenroll no té especificidad per al parasitisme. S'alimenten de material en suspensió que inclou plàncton i detritos orgànics finament dividits.[2][3][4][5][6]
Distribució i Hàbitat
Estés en països d'Amèrica del Sur des de la Conca del Plata, per mig de la conca de l'Amazones i els drenages del nort, Amèrica Central aplegant fins al sur de Mèxic.[7]
En Argentina s'ha trobat en les províncies de: Jujuy, Salta, Tucumán, Formosa, Chaco, Missions, Corrents, Entre Rius, San Luis, Santiago del Estero, Còrdova, Santa Fe, Buenos Aires i Catamarca.[8][9]
Esta espècie viu en corrents de variable dinàmica, pero generalment tranquiles. Es troben casi totalment enterrats ya siga en un fondo fangoso o fangoso-arenenc, formats per grans cantitats de partícules molt fines (llime-argila) en regions de chicotets ràpits en els rius o en els estanys somesos a inundacions periòdiques durant l'estació plujosa. Els eixemplars més chicotets viuen en les vores, en un baix nivell de l'aigua per damunt del substrat a on estan enterrats.[3]
Estat de Conservació
No hi ha suficient informació sobre el seu estat de conservació ya que l'IUCN no té informació actualisada per falta d'estudis. Existixen propostes recents en Argentina com en Brasil per a actualisar-la.[10][9]
Registre fòssil
La majoria dels bivalvats fòssils suramericans pertanyen a les pechines nacaríferas, com els que corresponen a la família Mycetopodidae, en gèneros com Anodontites trapesialis, entre uns atres. Segons alguns autors, es coneix fòssil de Anodontites trapesialis en el Cretàceu Superior de Baïa (Brasil) i Terciario Superior del Noreste argentí.[11][12]
En els últims anys s'han trobat registres fòssils en atres regions d'Argentina, com en els Valls Calchaquíes, al noroest del país.[13]
Arqueomalacologia
Existixen treballs que mostren l'ús d'estos moluscs com a elements utilitaris o ornamentals, i inclús de tipo ritual, trobats en llocs arqueològics de distintes regions d'Argentina, com els de l'Estany Mar Chiquita o Mar de Ansenuza (província de Còrdova) en la que les valvas formaven part de l'aixovar funerari.[14][15]
En un atre treball, es descriu la troballa de diversos materials, entre ells Anodontites, en un lloc arqueològic de la província de Chaco que seria un enterratorio en una antiguetat de ca. 1500 d. C.[16]
Referències
- ↑ «Molluscabase - Anodontites trapesialis (Lamarck, 1819)» (en en). www.molluscabase.org. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ Simone, Luiz Ricardo Lopes de(1994-09).«Anatomical characters and systematics of Anodontites trapesialis (Lamarck, 1819) from South America (Mollusca, Bivalvia, Unionoida, Muteloidea)».Studies on Neotropical Fauna and Environment.29(3): 169–185.ISSN 0165-0521.doi:10.1080/01650529409360929.Consultat el 2022-10-22.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 Hebling, Nilton José(1976-12-09).«The functional morphology of Anodontites trapezeus (Spix) and Anodontites trapesialis (Lamarck). (Bivalvia: Mycetopodidae)».Boletim de Zoologia.1(1): 265–298.ISSN 2526-3358.doi:10.11606/issn.2526-3358.bolzoo.1976.121585.Consultat el 2022-10-22.(en pt)
- ↑ Cruz, Rafael A.; Courrau, José A.(1986-01-01).«Condició i cicle reproductiu de la pechina anodontites trapesialis glaucus (Bivalvia mycetodidae)».UNICIENCIA Vol.3 Núm.1 37-42 1986.ISSN 2215-3470.Consultat el 2022-10-22.
- ↑ Villalobos Masís, Carlos E. (2005). Composició biométrica de Anodontites Trapesialis ( Bivalvia: Mycetopodidae) en Caño Negre, Costa Rica i alguns factors que intervenen per al seu cultiu /. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ Silva-Souza, A. T.; Guàrdia-Felipi, P.; Arrebola, N. R.(2011-02).«Embryonic development of Anodontites trapesialis (Lamarck, 1819) (Bivalvia: Mycetopodidae)».Brazilian Journal of Biology.71: 139–144.ISSN 1519-6984.doi:10.1590/S1519-69842011000100020.Consultat el 2022-10-22.(en en)
- ↑ «species Anodontites trapesialis (Lamarck, 1819): specimens». mussel-project.uwsp.edu. Consultat el 2022-10-22.
- ↑ Rumi, Alejandra; Gutiérrez Gregoric, Diego E.; Núñez, Verónica; Darrigran, Gustavo A.(2008-03).«Malacologia Llatinoamericana: Moluscs d'aigua dolça d'Argentina».Revista de Biologia Tropical.56(1): 77–111.ISSN 0034-7744.Consultat el 2022-10-22.(en es)
- ↑ 9,0 9,1 «Tracen els mapes de distribució d'un important grup de moluscs» (en es). Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Argentina). Consultat el 2022-10-24.
- ↑ «LIBRO DE RESÚMENES - XI CONGRESO LATINOAMERICANO DE MALACOLOGÍA 2020». Archivat des de l'original, el 22 d'octubre de 2022. Consultat el 22 d'octubre de 2022.
- ↑ Camacho, H. H.; Longobucco, Mónica I.; Fundació d'Història Natural Félix de Azara; Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" (2008). Els invertebrats fòssils, 1a. ed edició, Fundació d'Història Natural Félix de Azara. OCLC 758129101. ISBN 978-987-22121-7-9. Consultat el 2022-10-23.
- ↑ «Fossilworks: Anodontites trapesialis». www.fossilworks.org. Consultat el 2022-10-23.
- ↑ Morton, Lourdes Susana; Herbst, Rafael(2012-12-31).«Etherioidea i Ampullarioidea (Mollusca) en la Formació Sant Josep (Miocé Mig), vall de Santa María, província de Salta, Argentina».Gaea - Journal of Geoscience.8(2): 82–92.doi:10.4013/gaea.2012.82.05.Consultat el 2022-10-23.
- ↑ Fabra, Mariana; Gordillo, Sandra; Piovano, Eduardo L.(2012).«Arqueomalacología en les costes de Ansenuza: anàlisis d'una pechina nacarífera (Anodontites trapesialis) trobada en context funerari del lloc El Diquecito (Estany Mar Chiquita, Còrdova)».Arqueologia.18: 257–266.ISSN 1853-8126.doi:10.34096/arqueologia.t18.n0.1817.Consultat el 2022-10-23.(en es)
- ↑ Gordillo, Sandra(2021).«Registres arqueomalacológicos en el centre d'Argentina: l'us de Megalobulimus i atres moluscs en contes i adorns personals».Interseccions en Antropologia.22(1): 83–95.Consultat el 2022-10-23.(en es)
- ↑ Lamenza, Guillermo N.; Calandra, Horacio A.; Salceda, Susana A.(2019-07-31).«Arqueologia dels rius Pilcomayo, Bermejo i Paraguay».Revista del Museu de La Plata.4(2): 481–510.ISSN 2545-6377.doi:10.24215/25456377i086.Consultat el 2022-10-23.(en es)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anodontites trapesialis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.