Anar al contingut

Anisakidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anisakidae

Anisakidae és una família de nemátodos rabdítidos spirurinos. Les larves d'estos animals poden causar infecció en una gran varietat d'organismes metazoos, com cetàceus, pinnípedos,[1] aus i reptils.[2] Pero la malaltia més destacable és l'anisakiasis en el ser humà, causada per Anisakis. De fet, és el gènero més conegut d'esta família. cal destacar que el ser humà no és un dels hostes objectiu d'este paràsit, solament un incidental.

Els membres d'esta família són molt abundants en els peixos. De nou, Anisakis torna a ser el protagoniste principal pel que fa a rellevància parasitària, pero també es poden trobar atres gèneros igualment notables, com Contracaecum i Pseudoterranova, pero este últim apareix en menor grau.[3]

Els anisákidos tenen un cicle de vida complex, açò significa que entren en contacte en més d'un hoste a lo llarc de la seua vida. Els espècimen adults posen ous en l'intestí del seu hoste definitiu (en el primer paràgraf es detalla quins són), i despuix estos són excretados per mig de la matèria fecal. Una volta que les larves eclosionen i entren en aigües obertes, poden ser ingerides pel krill o uns atres crustàceus. En esta etapa, la prevalença o la proporció de hostes infectats és prou baixa. Els peixos i cefalòpodes poden menjar els crustàceus infectats, a on el paràsit promou el seu desenroll. Una volta que el peix obté el paràsit, pot ser consumit per l'hoste definitiu. I es repetix el cicle.[4]


Ya s'havia mencionat que l'anisakiasis és la parasitosis més rellevant pel que fa a esta família. Els nemátodos Anisakis (causants de l'infecció) es troben en la majoria del peix que habitualment consumim (observant-se en més freqüència en les zones més profundes i propenques a l'aparat digestiu del peix i en les peces de major tamany). Apareix inclús en peix de piscifactoria que ha segut alimentat en menjar infectat. L'anisakiasis es pot donar en consumir peixos en menor preparació (crus, marinados), com el boqueró, l'anchova i la sardina. Hi ha atres espècies marines infectades com els crustàceus (langosta, gamba, carranc...) o els cefalòpodes (polp, sépia o calamar). Un grup d'animals que se salva de l'infecció i que per tant podem menjar en seguritat són els bivalvats (clòchines, ostres, berberechos) ya que el seu modo d'alimentació (per filtració) impedix que la larva anide en ells.[5]

Gèneros i espècies

La següent llista es fonamenta en l'informació disponible en World Register of Marine Species. Solament apareixen els gèneros i les espècies actualment acceptades. No s'inclouen antics sinònims ni térmens per acceptar.[6]

Referències

  1. ↑ «Anisakidae - an overview | ScienceDirect Topics». www.sciencedirect.com. Consultat el 2020-10-14.
  2. ↑ «Anisakidae data - Encyclopedia of Life». eol.org. Consultat el 2020-10-14.
  3. ↑ Bracho-Espinoza, Héctor; Molina, José Darío; Pirona, Mervin; Milacre, Corder(març-abril 2013).«Nematodos de la família Anisakidae en productes de la peixca, faixa costera Médano Blanco, estat Falcón, Veneçuela».Revista Científica.: 163-167.ISSN 0798-2259.Consultat el https://www.redalyc.org/pdf/959/95926276011.pdf.
  4. ↑ Pozio, E.(2015).«Foodborne nematodes».Foodborne Parasites in the Food Supply Web.: 165-199.doi:10.1016/B978-1-78242-332-4.00008-4.Consultat el 14 d'octubre de 2020.
  5. ↑ Moreira, V.F.; Sant Román, A. López(març 2010).«Anisakiasis».Revista Espanyola de Malalties Digestives.Madrit:102(3)ISSN 1130-0108.Consultat el 14 d'octubre de 2020.
  6. ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Anisakidae Railliet & Henry, 1912». marinespecies.org. Consultat el 2020-10-15.