Angiogénesis
Les cèlules del endoteli (en color vert) està teñir específicament per mig d'anticossos. Microscopi confocal.
L'angiogénesis[1] és el procés fisiològic que consistix en la formació de gots sanguíneus nous a partir dels gots preexistentes formats en l'etapa primerenca del procés embriológico (vasculogénesis). L'angiogénesis continua el creiximent de la vasculatura per processos de brot i germinació.
La vasculogénesis per una atra part, és la formació embriológica de: cèlules endoteliales a partir de les seues cèlules precursores mesodèrmiques, i de la neovascularizaació. Els primers gots que es desenrollen en l'embrió són formats per mig de processos de vasculogénesis, i posteriorment l'angiogénesis és responsable de la majoria del desenroll dels gots sanguíneus durant l'embaràs i també en la malaltia.
Característiques
L'angiogénesis és un procés de múltiples passos que inclou: la migració i la proliferació de cèlules endoteliales (EC), la formació i organisació de grups celulars en estructures tubulars, que maduraran en gots sanguíneus estables.
L'angiogénesis és un procés normal i vital durant el creiximent i el desenroll, aixina com en la cicatrisació i en la formació de teixit de granulació.
No obstant, és també un pas fonamental en la transició de tumors d'un estat benigno a un maligne, lo que ha dut al desenroll de fàrmacs inhibidors de l'angiogénesis per al tractament del càncer. Este rol essencial de l'angiogénesis en el creiximent tumoral va ser propost per primera volta en 1971 per Judah Folkman, qui va descriure els tumors com "calents i sagnants", demostrant que, a lo manco per a la majoria de les estirps tumorals, la perfusió i inclús el hiperèmia són característics.[2]
Tipos
En l'etapa posnatal, la formació de nous gots sanguíneus ocorre per mig de angiogénesis, que és la formació de nous gots sanguíneus des de gots preexistentes.[3]
Este procés és desenrollat per mig de 4 diferents mecanismes: brots angiogénicos, intususcepció, elongació/ampliació i incorporació de cèlules precursores circulants en gots sanguíneus.[4]
Angiogénesis per brot
L'angiogénesis per brot va ser la primera forma que es va identificar de angiogénesis i és per açò que es té molt major enteniment que de l'angiogénesis intususceptiva. L'angiogénesis per brot ocorre en molts situacions ben definides. La senyal inicial ve d'àrees tisulares que carixen de vasculatura. L'hipoxia que es presenta en estes àrees causa als teixits demandar la presència de nutrients i oxigen que permeten a les cèlules portar a terme activitats metabòliques. Per açò, les cèlules parenquimatoses produïxen i secretan factor de creiximent endotelial vascular (VEGF-A per les seues sigles en anglés), el qual és un factor de creiximent proangiogénico.[5]
Esta senyalisació biològica activa receptors en les cèlules endoteliales presents en els gots sanguíneus preexistentes. Despuix, les cèlules endoteliales actives, també conegudes com a cèlules punta, comencen a lliberar enzimes cridades proteasas que degraden la membrana basal per a permetre a les cèlules endoteliales "escapar" de la paret vascular original. Les cèlules endoteliales posteriorment proliferen en la matriu circumdant i formen brots sòlits conectant gots veïns. Les cèlules que estan proliferant es posicionen darrere de les cèlules punta i són conegudes com a cèlules de talle. La proliferació d'estes cèlules permet al brot capilar créixer en llongitut de manera simultànea.
De la mateixa forma que els brots s'estenen cap a la font de l'estímul angiogénico, cèlules endoteliales migran en grup, usant molècules d'adheriment nomenades integrinas. Estos brots despuix formen rogles fins a convertir-se en un got de lumen complet al mateix temps que les cèlules migran cap al lloc de l'angiogénesis. Els brots creixen a un ritme de varis milímetros per dia, i permet als nous gots créixer per mig de breches en la vasculatura. És notablement diferent de l'angiogénesis per divisió perque forma gots completament nous en lloc de dividir els gots existents.
Angiogénesis intususceptiva
L'angiogénesis intususceptiva, també coneguda com angiogénesis per divisió, és la formació d'un got sanguíneu nou per divisió d'un got sanguíneu existent en dos.
L'intususcepció va ser observat per primera volta en rates neonatals. En este tipo de formació vascular, la paret capilar s'estén dins del lumen per a dividir un sol got en dos.
Hi ha quatre fases descritan en l'angiogénesis intususceptiva:
- Les dos parets capilars opostes establixen una zona de contacte.
- Es reorganisen les unions de les cèlules endoteliales i es perfora la bicapa del got per a permetre que els factors de creiximent i les cèlules penetren en la llum.
- Es forma un núcleu entre les 2 nous gots en la zona de contacte que s'ompli en els pericitos i miofibroblastos. Estes cèlules comencen a colocar fibres de colágeno en el núcleu per a proporcionar una matriu extracelular per al creiximent de la llum del got.
- El núcleu es desenrolla sense alteracions en l'estructura bàsica
L'intususcepció és important perque és una reorganisació de les cèlules existents. Permet un gran aument en el número de capilars sense un aument corresponent en el número de cèlules endoteliales. Açò és especialment important en el desenroll embrionari, ya que no hi ha suficients recursos per a crear una microvasculatura rica en noves cèlules cada volta que es desenrolla un nou got.[6]
Vore també
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Angiogénesis». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ Martínez-Ezquerro, José Darío; Herrera, Luis A.(2006).«Angiogénesis: VEGF/VEGFRs com a Blancs Terapèutics en el Tractament Contra el Càncer».Cancerología.Institut nacional de cancerologia.Mèxic:vol.1: 83-96.
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Neovascularisació Fisiològica». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ Rodríguez-Núñez I.(2015).«Biologia del Desenroll Vascular: Mecanismes en Condicions Físiológiques i Estrés Fluix».Int. J. Morphol..SciELO.33(4): 1348-1354.Consultat el 20 de decembre de 2021.
- ↑ Adair, Thomas H.; Montani, Jean-Pierre (2010). «Chapter 1: Overview of Angiogenesis», Angiogénesis (en en), Morgan & Claypool Life Sciences. Consultat el 2020-11-19.
- ↑ Burri, Peter H.; Hlushchuk, Ruslan; Djonov, Valentin(2004).«Intussusceptive angiogenesis: Its emergence, its characteristics, and its significance».Developmental Dynamics.231(3): 474–488.ISSN 1097-0177.doi:10.1002/dvdy.20184.Consultat el 2020-11-19.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Angiogénesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.