Anex:Patrimoni de la Humanitat en els Països Baixos

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Archiu:Flag of Netherlands.svg

Hi ha 13 bens en el Regne dels Països Baixos inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial.​ Dotze d'eixos llocs estan en els Països Baixos i un en Curazao, en el Carib. Els Països Baixos i Curazao són països constituents del Regne dels Països Baixos. Onze llocs són bens culturals i un és un ben natural.

El primer lloc agregat a la llista va ser Schokland i les seues afores en 1995. El lloc transnacional mar de Wadden (l'únic lloc natural) es compartix en Dinamarca i Alemània, les Colónies de Benevolència són compartix en Bèlgica, i el Fronteres de l'Imperi Romà – Llimes de la Baixa Alemània es compartix en Alemània. Actualment hi ha dos propietats en la llista indicativa, abdós en el Carib Neerlandés: un Curazao i l'atre en Bonaire, que és un municipi especial dels Països Baixos.

Bens culturals i naturals

Països Baixos conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Archiu:Schokland2.jpg	Schokland i les seues afores
	Be cultural inscrit en 1995.
	Localisació: Flevoland
	Zona de protecció: 1306 ha.
	En el sigle XV l'alvanç de la mar va convertir la península de Schokland en una illa. Poblada i paulatinament abandonada a mida que les aigües l'anaven inundant, l'illa va tindre que ser totalment evacuada en 1859. Gràcies a la dessecació del Zuiderzee, en 1940 va passar a formar part de les terres guanyades a l'mar. Este lloc posseïx vestigis d'assentaments humans que daten dels temps prehistòrics i és un símbol de la lluita secular de la població dels Països Baixos contra l'invasió de l'mar. (UNESCO/BPI)

Archiu:2007 1020Naarden0117. caps block 11	Llínea de defensa de Ámsterdam
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Holanda Septentrional
	Zona de protecció: 14953 ha.
	Construïda entre 1883 i 1920, la llínea defensiva de 135 quilómetros construïda al voltant de Ámsterdam és l'únic eixemple existent de fortificació basada en el control de l'aigua. Des del sigle XVI els habitants dels Països Baixos han utilisat els seus coneiximents especialisats en ingenieria hidràulica en fins defensius. El centre del país estava protegit per una ret de 45 fortes artillados, potenciada per inundacions temporals provocades gràcies als pólderes i a un sistema complex de canals i esclusa. (UNESCO/BPI)

Archiu:KinderdijkMolens02.jpg	Ret de molins de Kinderdijk-Elshout
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Holanda Meridional
	La contribució de la població dels Països Baixos al desenroll de les tècniques de drenage de l'aigua és enorme, com ho demostren admirablemente les instalacions de la regió de Kinderdijk–Elshout. Les obres hidràuliques de dessecació de terrenys per a l'agricultura i l'assentament de poblacions en les terres saneadas varen començar en l'Edat Mija i han proseguit sense interrupció fins als nostres dies. El lloc comprén tots els elements característics de la tecnologia del drenage: dics, embassaments, estacions de bombeig, edificis administratius i un conjunt de molins impecablemente conservats. (UNESCO/BPI)

Archiu:Willemstad harbor.jpg	Zona històrica de Willemstad, centre de la ciutat i port (Antilles Neerlandeses)
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Antilles Neerlandeses
	Zona de protecció: 86 ha. Zona de respecte: 87 ha.
	En 1634, els holandesos varen establir una factoria comercial en un bell port natural de l'illa caribenya de Curazao. La ciutat de Willemstad, creada entorn a eixa factoria, va ser creixent sense cessar en els sigles següents. El traçat dels seus diferents barris històrics reproduïx els esquemes europeus de planificació urbana, mentres que els estils arquitectònics dels seus edificis són un reflex dels imperants en els Països Baixos i en les ciutats colonials espanyoles i portugueses en les que la ciutat comerciava. (UNESCO/BPI)

Archiu:Woudagemaal-the-Netherlands.jpg	Anar.D.F. Woudagemaal (Estació de bombeig a vapor de D.F. Wouda)
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Frisia
	Zona de protecció: 7,32 ha. Zona de respecte: 21 ha.
	Situada en Lemmer (província de Frisia), l'estació de bombeig de Wouda va entrar en servici en 1920. És la major del món de les que funcionen a vapor i seguix en activitat hui en dia. Constituïx la màxima contribució dels ingeniers i arquitectes holandesos a la protecció de la població i el sol contra la força natural de l'aigua. (UNESCO/BPI)

Archiu:Beemster 1869.png	Droogmakerij de Beemster (Pólder de Beemster)
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Holanda Septentrional
	El pólder de Beemster data de principis del sigle XVII i és el més antic dels terrenys guanyats a la mar en els Països Baixos. Ha conservat intacta l'ordenació territorial del seu paisage format per camps, camins, canals, dics i poblats, planificats segons els principis urbanístics de l'Antiguetat i la Renaixença. (UNESCO/BPI)

Archiu:Rietveld-SchroderhuisUtrechttheNetherlands.jpg	Rietveld Schröderhuis (Casa Rietveld Schröder)
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Utrecht
	La construcció d'esta casa de Utrecht va ser encarregada per Truus Schröder-Schräder a l'arquitecte Gerrit Thomas Rietveld. L'interior original, l'estructuració flexible de l'espai i les característiques visuals i formals d'esta chicoteta vivenda familiar, construïda en 1924, varen fer d'ella un verdader “manifest” dels ideals dels artistes i arquitectes holandesos de l'época pertanyents al moviment De Stijl. Hui en dia, es considera una realisació emblemàtica de l'arquitectura modernista. (UNESCO/BPI)

Archiu:Zononderwadden.jpg	Mar de Frisia / Mar de Wadden
	Be natural inscrit en 2009, modificació menor en 2011 i extensió en 2014.
	Este ben és compartit en Plantilla:GER i Plantilla:DEN
	Localisació: Alemània / Països Baixos / Dinamarca
	Zona de protecció: 1.143.403 ha.
	La Mar de les Wadden agrupa l'Àrea de Conservació de la Mar de les Wadden dels Països Baixos i els Parcs Nacionals de la Mar de les Wadden dels lands alemans de la Baja Sajonia i Schleswig-Holstein. És un ecosistema templat de zones humides costeres relativament planes producte d'una interacció complexa de factors físics i biològics, que ha creat un gran cúmul d'hàbitats de transició en canals de marea, bancs i barres d'arena, praderies d'algues, mejilloneras, fangales i marismas. El lloc representa 66% del conjunt de la Mar de les Wadden i alberga numeroses espècies vegetals i animals, entre les que es conten mamífers marins com la foca comuna, la foca grisa i la marsopa comuna. Cada any servix de lloc de reproducció i invernada a dotze millons de pardals, acollint un 10% de la població de 29 espècies migratòries. Este lloc és un dels últims grans ecosistemes de zona intermareas, a on els processos naturals se seguixen desenrollant de forma pràcticament intacta. (UNESCO/BPI)

Archiu:Amsterdam airphoto.jpg	Zona dels canals concèntrics del sigle XVII del Singelgracht de Ámsterdam
	Be cultural inscrit en 2010.
	Localisació: Holanda Septentrional
	Zona de protecció: 198 ha. Zona de respecte: 482 ha.
	El conjunt urbà històric del barri dels canals de Ámsterdam és frut del proyecte de construcció d'una nova “ciutat-port”, que es va portar a terme a finals del sigle XVI i a lo llarc del sigle XVII. Es va crear una ret de canals que rodejava l'antic centre històric i medieval de la ciutat i que es va ser estenent fins al canal de Singelracht, a mida que les fortificacions de la ciutat s'anaven desplaçant terra adins. Eixe proyecte de llarga duració va ampliar la superfície de la ciutat, drenando les marismas en canals traçats en arcs concèntrics i terraplenando els intervals entre ells. Els espais aixina creats varen permetre crear un conjunt urbanístic homogéneu constituït per numerosos monuments i cases en aguilones. Esta ampliació urbana va ser la de major envergadura i homogeneïtat de la seua época. El lloc constituïx un eixemple de planificació urbanística a gran escala que va servir de model arquitectònic de referència en el món sancer fins al sigle XIX. (UNESCO/BPI)

Archiu:Rotterdam van nelle fabriek.jpg	Factoria Van Nelle
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Holanda Meridional
	Zona de protecció: 6,94 ha. Zona de respecte: 88 ha.
	Dissenyada i construïda en el deceni de 1920, a la vora d'un canal de la zona industrial del pólder de Spaanse situada al noroest de Rotterdam, la factoria Van Nelle és una obra emblemàtica de l'arquitectura industrial del sigle XX. Comprén un conjunt de tallers en fronteres de cristal i acer principalment, construïdes segons el sistema arquitectònic del mur cortina. L'edifici es va concebre com una “fàbrica ideal” oberta al món exterior, de tal forma que la llum del dia penetrara en ella per a proporcionar condicions laborals agradables i que els espais interiors pogueren adaptar-se a l'evolució de les necessitats de producció. Esta construcció encarna el nou tipo de fàbrica que va aplegar a convertir-se en un símbol de la cultura modernista i funcional del periodo de entreguerras, i ademés constituïx un testimoni de la llarga història mercantil i industrial dels Països Baixos en l'àmbit de l'importació de productes alimentaris procedents dels països tropicals, de la seua elaboració industrial i de la seua comercialisació en el continent europeu. (UNESCO/BPI)

Archiu:Wilhelminalaan 88 Frederiksoord.jpg	Colónies de Benevolència
	Be cultural inscrit en 2021
	Localisació: Drenthe
	Zona de protecció: 6,94 ha. Zona de respecte: 88 ha.
	Este lloc transnacional seriat és un experiment de reforma social portat a terme en el sigle de les Llums. Estos paisages culturals demostren un model innovador i molt influent de reducció de la pobrea en el sigle XIX aixina com un fenomen de colónia de poblament, conegut hui en el nom de colónia agrícola domèstica. El lloc reunix quatre Colónies de Beneficiencia repartides per tres llocs: Frederiksoord-Wilhelminaoord i Veenhuizen (Països Baixos) i Wortel, establida en Bèlgica. En el seu conjunt constituïxen el testimoni d'un experiment de reforma social portat a terme en el sigle XIX per a mitigar la pobrea de les poblacions urbanes, establint assentaments agraris en llocs apartats. La primera d'eixes colónies es va crear l'any 1818 en Frederiksoord (Països Baixos), a on també es va establir la sèu inicial de la Societat de Beneficencia, el propòsit de la qual era reduir la pobrea en tot el país. Els atres components del lloc es varen construir entre 1820 i 1823. En Frederiksoord-Wilhelminaoord, una colónia calificada de “lliure” es varen construir per a les famílies chicotetes granges junt a avingudes rodejades de plantes. Wortel és una colónia híbrida, primer construïda per a famílies i batejada com a “lliure” i més vesprada habitada per menics i vagabunts i calificada com a “forçosa”. En Veenhuizen es varen construir grans dormitoris colectius i grans explotacions agràries centralisades per a òrfens, pordioseros i vagabunts, a els qui es feya treballar vigilats per guardians. Esta colónia era també “forçosa”. Cada component del lloc té un caràcter espacial distintiu relacionat en el grup per al qual va ser construït i una organisació específica del treball, siga en granges familiars o en institucions en granges de treball per a grups o individus. Les colónies es varen construir segons un pla panóptico i un alineamiento ortogonal. Ademés dels edificis d'alberc per als colon, el lloc comprén granges, iglésies i atres instalacions colectives. A mitan del sigle XIX, quan les colónies dels Països Baixos varen aplegar al seu apogeu, vivien en elles més d'11.000 persones. En Bèlgica, varen aplegar a ser unes 6.000 en 1910. (UNESCO/BPI)

Archiu:Romeinse wachttoren fort vechten netherlands.jpg	Fronteres de l'Imperi Romà – Llimes de la Baixa Alemània
	Be cultural inscrit en 2021
	Localisació: Varis llocs
	Zona de protecció: ha. Zona de respecte: ha.
	Seguint la ribera esquerra del Baix Rin a lo llarc d'uns 400 km des del Massiç renano en Alemània fins a la costa de la Mar del Nort en els Països Baixos, este lloc transnacional consta de 102 components d'una secció de les fronteres de l'Imperi Romà, que en el sigle II de nostra era s'estenia per Europa, Oriente Pròxim i el Nort d'Àfrica, a lo llarc de 7.500 km. El lloc comprén emplaçaments i infraestructures militars i civils que varen marcar el llímit de la Baixa Alemània entre els sigles I i V de la nostra era. Els vestigis arqueològics del lloc inclouen campaments de legionaris, forts, fortines, torres, campaments temporarios, carreteres, ports, una base per a la flota, un canal i un aqüeducte, aixina com assentaments civils, ciutats, cementeris, santuaris, un amfiteatre i un palau. Casi tots estos restants arqueològics estan enterrats. Els depòsits replets d'aigua del lloc han permés un alt grau de conservació dels materials estructurals i orgànics dels periodos romans d'ocupació i us. (UNESCO/BPI)

Archiu:Planetarium Eise Eisinga in Franeker.jpg	Planetari de Eisinga en Franeke
	Be cultural inscrit en 2023
	Localisació: Eise Eisinga
	Zona de protecció: 0,009 ha. Zona de respecte: 21,2 ha.
	Construït entre 1774 i 1781, es tracta d'una maqueta mecànica mòvil del sistema solar tal i com es coneixia en aquella época. La maqueta, que va ser concebuda i construïda pel fabricant de llana Eise Eisinga, està empotrada en el sostre i la paret sur de l'antic saló-dormitori del seu creador. Alimentat per un sol rellonge de péndola, oferix una image realista de les posicions del Sol, la Lluna, la Terra i atres cinc planetes (Mercurio, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Els planetes giren al voltant del Sol en temps real i la distància entre els planetes està a escala. La maqueta ocupa tot el sostre de l'habitació, lo que ho convertix en un dels primers predecessors dels planetaris de sostre i proyecció dels sigles XX i XXI. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en els Països Baixos. * Lloc compartit en Alemània i Dinamarca 1. Zona dels canals concèntrics del sigle XVII del Singelgracht de Ámsterdam

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Països Baixos, la llista indicativa dels quals va ser revisada per última volta l'1 de decembre de 2015, ha presentat solament els dos següents llocs.

Archiu:Lactophrys polygonia.jpg	Parc Marítim de Bonaire	Ben natural	Propost en 2011	El parc consta de 2,7 ha de secs de coral, praderies marines i manglars. És l'hàbitat de més de 50 varietats de corals pétreos i més de 350 espècies de peixos de sec, aixina com un lloc d'anidación de tortugues marines. Els secs de coral són els menys degradats de tot el Carib. Propost en 2011
Archiu:Curacao rooi katootje.jpg	Plantacions de Curaçao occidental |Ben cultural | Propost en 2011	Cuatroplantaciones incloses en esta nominació (Ascensió, Sant Joan, Savonet i Knip) demostren el tipo específic de plantacions holandeses que operen en un clima tropical sec i enfronten problemes en la gestió de l'aigua. A diferència d'atres plantacions en el Carib, es varen centrar en varis cultius i no només en sucre. Inicialment varen funcionar en mà d'obra esclava i varen estar actius des de el XVII fins a principis de el XX.

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Overzicht kerk vanuit het westen, met de situering op de Wierde - Ezinge - 20399881 - caps block 134 .jpg	Middag-Humsterland	1995-2011	K	Els paisages cultivats Middag i Humsterland, en una densitat relativament alta de terps.
Archiu:Groetpolder1.jpg	De Gouw i de Groetpolder	1995-2011	K	Jaciment del nort d'Holanda en una alta densitat de restants ceràmics neolítics.
Archiu:Aerial photograph of Swifterbant.jpg	Swifterbant-Visvijverbos/Noordertocht	1995-2011	K	Àrea en Flevoland en alta densitat d'assentament neolític primerenc de la cultura Swabterbant.
Archiu:KinderdijkMolens klein.jpg	Alblasserward-Oost	1995-2011	K	Zona este del paisage Alblasserwaard, en al voltant de 50-60 donks.
Archiu:Marknesse (Flevoland) 20041105 2381.jpg	Noordoostpolder	1995-2011	K	Com a extensió del lloc del Patrimoni Mundial existent del Pólder de Schokland (Ref. 739).
Archiu:View from Mt Scenery, Saba.jpg	Illa de Saba	2011-2015	K, N
Archiu:Pampus 20041105 2429. caps block 135	Noves llínees defensives d'Holanda	2011-2015
Archiu:Zonstrhoofd02achter.jpg	Sanatorium Zonnestraal	2011-2015	K
Archiu:(Haarlem)Taylers Museum, Netherlands.jpg	Museu de Teyler	2011-2021	K

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Països Baixos no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en els Països Baixos.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en els Països Baixos (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en els Països Baixos (en espanyol)