Truus Schröder
.jpg)
Geertruida Antonia Schröder-Schräder (Deventer, 1889-Utrecht, 12 d'abril de 1985), coneguda com Truus Schröder va ser una arquitecta neerlandesa, coautora junt a Gerrit Rietveld de la famosa casa Schröder hui Patrimoni de la Humanitat.[1]
Primers anys
Els seus pares varen ser Bernardus Johannes Schräder i Johanna Geertruida Mentzen. El seu pare tenia una fàbrica de textils i la seua mare va morir quan ella tenia quatre anys. Dos anys més vesprada, el seu pare es va casar i ella i la seua germana An varen ser enviades a un convent en Amersfoort per a educar-se. Despuix de deixar l'escola va estudiar farmàcia i al voltant de 1909 es va anar a Londres durant sis mesos per a deprendre anglés. Va estar en Hannover a on va assistir a conferències de l'Universitat Tècnica d'Arquitectura pero va abandonar i va tornar a Holanda.
En 1911 es va casar en un pròsper advocat de nom Adriaan Christiaan Frederik (Frits) Schröder (1878-1923). L'acort va ser bàsicament que no tindrien chiquets i que ella aniria a l'universitat despuix del seu matrimoni, pero pronte va quedar embarassada. Varen tindre tres chiquets: varó i dos chiquetes. Una d'elles, Han Schröder, va ser la primera arquitecta registrada en Holanda.
Vivien en un espacioso departament en Utrecht, en el primer pis d'un gran edifici a on el marit tenia les seues oficines. El matrimoni va ser conflictiu sobretot en aspectes relatius a l'independència d'ella i a la criança dels chiquets. En 1921 el senyor Schröder li va permetre que canviara un dels quartos de la casa, per al seu us i al seu propi semblar, L'espai es va convertir en el seu lloc, el dels seus chiquets i el de la trobada en el seu círcul d'intelectuals entre els que es trobaven Kurt Schwitters i Bruno Taut. Este últim va publicar en 1924 el inspirador llibre Die neue Wohnung: Die Frau als Schöpferin (El nou apartament: la dòna com a creadora) i ella posseïa una còpia en la seua biblioteca en numeroses anotacions.[1]
Truus Schröder estava interessada en les arts i s'havia vinculat al grup d'artistes i arquitectes del moviment De Stijl a través de la seua germana An Harrestein, escritora i crítica que vivia en Ámsterdam. An s'havia casat en un mege i era afí a les idees del comunisme, els drets de les dònes, la teosofia, la meditació i l'amor lliure. En ella compartien les noves idees com a conte Truus en els seus diaris. Per a realisar la reforma, Truus Schröder va contactar a Gerrit Rietveld (1888-1964), ya que li havien cridat l'atenció les remodelacions que havia fet en locals comercials de Utrecht.[2]
La casa Schröder
Quan Truus Schräder enviudó als 34 anys, es va fer càrrec de la família i va començar a buscar una nova casa. L'idea original era viure en Utrecht, sis anys més fins que els chiquets terminaren l'escola i després mudar-se a Ámsterdam.
Truus Schröder va encarregar a Rietveld l'eixecució de la casa en 1924. Ella gojava desafiant els convencionalisme de la societat. En els seus archius es troben numeroses anotacions sobre el proyecte de la casa i retallades d'artículs sobre temes referits a les últimes novetats en el camp de l'arquitectura, com la cuina que aforra energia. Un dels seus lemes era “el lux de la frugalidad”. Encara que no tenia experiència com a arquitecta sabia clarament cóm volia que fora la seua vida. Per eixemple, l'espai comú flexible de la planta alta va ser un requeriment específic d'ella ya que volia compartir la vida en els seus fills. Açò implicava una ruptura frontal en les jerarquia de l'espai domèstic tradicional.[3]
Els escrits d'ella expressen la necessitat d'una forta relació en l'exterior i el contacte en la naturalea. Açò va definir la localisació de la casa. El lloc que va elegir estava en la vora de la ciutat front a un prat en un chicotet canal. Els finestrals de dalt que permeten la contemplació d'este espai obert varen ser part dels seus requeriments.[2]
Al mateix temps, Gerrit Rietveld, fill d'un ebanista, que havia treballat de dibuixant per a varis arquitectes i havia realisat algunes remodelacions, no havia concretat fins al moment obres d'arquitectura. En 1926, El Lisitzky despuix de vore per primera volta la casa ho descriu de la següent forma: “No és un estudiós de l'arquitectura, sino un carpintero, que no sabia dibuixar plans d'una manera rutinària. Tot ho fa en maquetes, sentint les coses en les seues mans; i per això el seu producte no és abstracte.”[1]
A penes construïda, la casa va ser publicada en revistes de tota Europa i Japó. Grans arquitectes com Gropius i Li Corbusier la varen visitar.[4]
Schröder i Rietveld varen dissenyar la casa, el seu equipament i els seus mobles. Quan escriu sobre l'obra, Rietveld diu: “la casa que volíem fer“, utilisant el plural; o “la casa que vaig crear junt a la dissenyadora d'interiors Truus Schröder“. En 1928 Schröder i Rietveld varen expondre junts fotografies de la casa en l'exposició ASB en el Museu Stedelijk de Ámsterdam.[5]
Està reconegut que abdós treballaven en conjunt i que l'autoria és dels dos, encara que els historiadors de l'arquitectura preferixen mencionar-ho solament a ell. L'omet per eixemple, Henry-Russell Hitchcock en Modern Architecture (1929) o Bruno Zevi que en el seu Poetica dell’architettura neoplastica (1953) parla de la Vila Rietveld, sense citar a Schröder ni com a clienta ni com a autora. Un cas particular és Jean Badovici, marit d'Eileen Gray, en l'artícul que li dedica a la casa a penes terminada en L’Architecture Vivante en 1925 i a on ella apareix com coautora.
Gerrit Rietveld, casat i en 6 fills al moment de dissenyar la casa, es va mudar a la casa Schröder quan enviudó i va viure allí fins que va fallir en 1964. Ella va viure allí per més de 60 anys fins a 1985 quan va morir als 95.
La casa, un dels emblemes del Moviment Modern, va ser danyada durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment reparada. Per a la restauració de la casa, Schröder va elegir a l'arquitecte Bertus Mulder que havia treballat en Rietveld. És hui Patrimoni de la Humanitat d'Unesco.[1]
Atres obres
La societat entre Schröder i Rietveld es va mantindre en el temps i varen continuar colaborant fins als anys 40.[6] La construcció de la casa els va obrir les portes per a que foren convocats per a atres proyectes tant de mobiliari com d'arquitectura. Degut a que ella no sabia dibuix tècnic i tenia poc coneiximent de les estructures i els materials de construcció, va realisar alguns cursos per correspondència utilisant un nom fals, perque s'avergonyia de la seua ignorança. També varen colaborar escrivint artículs sobre arquitectura i disseny com els realisats per a la revista fundada per la germana de Truus i un grup d'atres feministes denominada La dòna treballadora.
Entre les obres que varen realisar junts es poden mencionar el Gabinet per a Radi en vidre (1925) que permetia que la moderna tecnologia electrònica de la ràdio estiguera incorporada en un mobiliari de disseny. Per a proveir accés a tot l'equipament, varen dissenyar les quatre portes de manera similar a la “finestra cantó” de la casa Schröder. Un atre moble que varen dissenyar va ser l'armari colgante de vidre en 1926.[7][4]
Eixe mateix any, An Harrestein els va encarregar la renovació de l'habitació familiar en Ámsterdam. El proyecte va incloure 15 elements de mobiliari que varen ser realisats especialment, utilisant la paleta de colors típica de De Stijl. Atres proyectes que varen fer varen ser els interiors de la Casa Weteringschans (Ámsterdam, 1926), de la Casa Birza (Utrecht, 1927) i la casa i escritori Van Urk (Blaricum, 1930-31).[7][4]
Entre 1930 i 1934 realisen dos blocs de vivendes en el carrer Erasmus (front a la casa Schröder) que varen anar parcialment finançats per Truus Schröder i a on varen aplicar principis similars als de la casa: els espais es comuniquen en panels movedors. Ya havien realisat prèviament atres proyectes de vivendes que no varen ser construïts: les vivendes normalisades (Onbekend, 1927) i 23 vivendes (Ámsterdam, 1928).[7][4]
En 1936 varen remodelar el Cine Vreeburg de Utrecht en la frontera del qual s'apliquen les idees compositivas dels neoplasticistas. En la part superior varen proyectar un departament. Eixe mateix any varen iniciar un emprendimiento de Cabanyes d'estiu movedors (HZH), unes construccions poligonales de 12 costats en fusta. El afiche que les promocionava destacava que estaven realisades pels arquitectes Rietveld i Schröder i indicava com a direcció de contacte a la famosa casa d'ells.[4]
Truus Schröder, sempre compromesa en la problemàtica de la dòna, va ser membre de Soroptimist, l'agrupació internacional de voluntariat de dònes de negocis i professionals que promouen millorar la vida de dònes i chiquetes. A partir dels contactes en este grup varen conseguir un atre encàrrec. En 1938, Emilie van Waveren-Resink de la Fundació Dònes per a les Dònes (Voor Vrouwen door Vrouwen), experta en planificació de tasques de la llar, els va contractar per a transformar un edifici en vivendes per a dònes fadrines en Haarlem. Esta era una tipologia nova ya que abans les dònes no vivien soles. El proyecte de 15 departaments es va cridar Ekawo, i per a les jornades de portes obertes, tres arquitectes varen ser invitades a presentar apartaments modele: Anada Falkenberg-Liefrink, Johanna van Regteren Altena i Truus Schröder-Schrader.
La Segona Guerra Mundial va supondre una interrupció de les activitats de l'estudi. Posteriorment entre 1946 i 1949 varen realisar dos proyectes de disseny d'interiors en Dordrecht. Per eixa época, la filla de Truus, Han Schröder ya rebuda d'arquitecta comença a treballar en ells.
En tots els proyectes trobem elements que apareixen originalment en la primera obra, la casa Schröder: la geometria simple, els plans de colors, l'integració de l'arquitectura i el mobiliari. Schröder va acompanyar a Rietveld en els seus viages de negocis i els seus archius proporcionen una gran cantitat de correspondència i registres.
Despuix de la mort de Rietveld, Schröder es va dedicar a preservar el seu llegat: va arreplegar els papers de l'arquitecte en un archiu i va fundar a principis dels anys 70 la Fundació Casa Rietveld-Schröder. El 12 d'abril de 1985 Truus Schroeder va morir en la seua pròpia casa. Va ser enterrada junt a ell, en el cementeri de Bilthoven.[8]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Moisset, Inés. «TRUUS SCHRÖDER 1889-1985». UN DIA | UNA ARQUITECTA 2. Consultat el 24 de juliol de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 Friedman (1998). Woman and the Making of the Modern House: A Social and Architectural History, Harry N. Abrams. ISBN 978-0810939899.
- ↑ Weston, Richard (2004). Plans, Sections and Elevations: Key Buildings of the Twentieth Century, Laurence King Publishing, p. 48. ISBN 9781856693820.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Brown (1958). The Work of G. Rietveld, A.W. Bruna and Zoon.
- ↑ (2016) Rembis, Michael (ed.). Disabling Domesticity, Palgrave Macmillan. ISBN 978-1137487681.
- ↑ (1994) Emanuel, Muriel (ed.). Contemporary Architects, St James Pr. ISBN 978-1558621824.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Merchant, Suzanne; Shi, Jim; Ru, Stephen; Ratajczak, Nicole. «Work with Truus Schröder. The Rietveld-Schröder House». Consultat el 30 de juliol de 2017.
- ↑ «Schröder – Rietveld Habitar la flexibilitat Binomis creadors necessaris per a la reformulación de l'espai domèstic».Palimpsesto.ISSN 2014-1505.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Truus Schröder.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Truus Schröder» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.