Anar al contingut

Dònes en l'arquitectura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dònes en l'arquitectura
Erro al crear miniatura:
Nora Stanton Barney i Rhoda Jenkins

Les dònes han participat en l'arquitectura de manera activa durant molts sigles, ya siga com professionals, practicants, educadores o clients. En un estudi realisat en 2014 pel Architects' Council of Europe en 30 nacions europees, estima que el 39% dels arquitectes practicants són dònes.[1] En els Estats Units, en 2016, encara que casi la mitat dels graduats de les escoles d'arquitectura són dònes, solament el 18% de les persones arquitectes registrades com a practicantes són dònes.[2]

Primeres constructores

Tradicionalment, les dònes han participat en la concepció i la construcció dels primers hàbitats. En la prehistòria les dònes varen jugar un important rol en l'acondicionament de les cavernes. Està comprovat que la majoria de les mans que apareixen en coves com la d'El Castell i la de Pech Merle, en França,[3] pertanyen a dònes, lo que qüestiona la suposició tradicional de que els artistes de les cavernes eren varons.[4]

L'antropòlec Norbert Schoenauer ha analisat eixemples de refugis construïts per dònes en assentaments preurbanos de tot lo món. Definix quatre tipos de vivendes: les efímeres, les transitòries, les periòdiques i les estacionals.

Entre les efímeres construïdes per les dònes estan els refugis sant en les zones del desert de Kalahari i les cabanyes mbuti en la selva d'Ituri.[5] Els wigwams (o wetus), refugi dels natius americans de les regions boscoses del noreste eren també construïts per les dònes. Estes estructures no eren transportables. Consistixen en domo coberts d'estora teixides i corfes.[6]

Dins del grup de les transitòries, pròpies de pobles nómades, trobem les malocas dels rikbaktsá de l'Amazones, a on tota la comunitat participa en la construcció de la casa i la labranza de la terra.[7] També les dels pobles del suroest d'Amèrica del Nort i de les grans planures, a on les dònes varen ser protagonistes en la construcció i la formació de les vivendes. En la majoria de les tribus (Comanches, Kiowa, Cheyennes, Peus Negres, Sioux, Arapajós), les dònes produïen i posseïen els tipis, tendes en estructures de postes i coberts per pells. Elles elegien la localisació i organisaven la disposició del poblat. La vivenda estava dissenyada cuidadosadament per a poder ser traslladada. Tot el poblat podia armar-se en una hora.[6]

Les vivendes periòdiques corresponen a pobles que es troben en una situació intermija entre els recolectors-caçadors i les societats agrícoles. Un eixemple són les yurtes que les dònes kazakhs són responsables d'ensamblar i desensamblar. Normalment una d'estes vivendes era instalada en una hora per dos o tres dònes.[8] També les tuareg del Aïr alcen les tendes o jaimas, com aixina també les dònes beduinas d'Orient Pròxim i el Magreb.

Sobre les vivendes estacionals, ocupades per varis mesos, es destaca la construcció de les morades masái en Kènia i Tanzània. La boma és un caseriu entancat construït per les dònes en aproximadament una semana.[5]

Les dònes Poble, en el suroest també són responsables de la construcció de les seues morades sedentarias. Utilisaven pedra i fusta com a materials de construcció dels seus poblats. Varen ser les primeres planificadoras d'Estats Units. Es calcula que Acoma, el poblat més antic té una història de per lo manco 1000 anys.[6] Els coneiximents arquitectònics de les Poble es varen difondre àmpliament, ya que els conquistadors espanyols les capturaven per a que construïren les seues vivendes. Després, les pioneres del Lluntà Oest varen assumir també la tasca de la construcció de les llars.[9]

Octavia la Menor, germana de l'emperador romà Augusto, va ser una de les primeres constructores de l'Antiguetat, intervenint en l'àmbit de l'arquitectura i la planificació urbana en aquella época. El seu espente va servir per a construir el Pòrtic d'Octavia, junt en el seu fill menor, en el 27 abans de Crist, quan les dònes imperials encara tenien l'oportunitat d'actuar com a promotores de diverses construccions i actuacions urbanes; alguna cosa que en les següents dinasties, va evolucionar cap a una visió més masculina, per lo que si es feya alguna cosa era «per a» elles, pero no «per» elles. Per a l'investigadora Margaret Woodhull, de l'Universitat de Colorat (Denver), es tracta de la primera construcció pública construïda per una dòna en Roma en huit sigles. Esta mirada científica contradiu, per eixemple, la visió masculina de l'història que apareix. Esta assigna la seua construcció a Augusto, que va decidir dedicar-la a la seua germana menor.

Europa: XV-XVIII

Antonio Manetti, biógraf de Brunelleschi, menciona que una de les propostes per al concurs del disseny de la llanterna del Duomo de Florencia que es va realisar en 1436, pertanyia a "una fémina".[10]

En França, Katherine Briçonnet (1494-1526) va construir el Castell de Chenonceau, en el vall del Loira; Briçonnet va supervisar la construcció des de 1513 fins a 1521, i va prendre importants decisions arquitectòniques de l'obra mentres el seu espós estava absent per participar en les guerres italianes.[11] Entre 1582 i 1587 Jacquette de Montbron va construir el Château de Matha.[12]

També nobles angleses com Bess d'Hardwick (1527-1608) i Lady Anne Clifford (1590-1676), varen estar a càrrec de la construcció de mansions i de la refacció de les seues propietats.

A principis del XVII Catherine de Vivonne (1588-1665), va construir l'Hotel de Rambouillet en París, a on es reunien afamados lliterats. Mentres en Itàlia, Plautilla Bricci (1616-1705) va realisar dos obres importants en Roma. La primera va ser la Vila Benedetti, prop de la Porta de Sant Pancracio en el tossal Junícula i realisada per encàrrec d'Elpidio Benedetti en 1663, agent del Moradura Mazarino. La segona, la capella de Sant Luis, en l'iglésia de Sant Luis dels Francesos, que va ser inaugurada en 1680.

Lady Elizabeth Wilbraham (1632-1705) en Anglaterra, ha segut considerada l'arquitecta de Wotton House, en Buckinghamshire, entre atres edificacions.[13] Actualment hi ha molta informació que demostra que ella va poder haver dissenyat aproximadament 400 edificacions, incloses 18 iglésies angleses, que abans li varen ser atribuïdes al seu discípul Sir Christopher Wren.[14]

Prop del final del sigle xviii, una atra dòna anglesa, Mary Townley (1753-1839), assessorada per l'artiste Sir Joshua Reynolds, va dissenyar varis edificis en Ramsgate, en el surest d'Anglaterra; entre ells, Townley House, considerat una joya arquitectònica.[15]

Cap a fins del XVIII les primes Jane (1750-1811) i Mary Parminter (1767-1849) varen construir una série d'edificacions, entre les que es troba la mansió d'A la Ronde, hui patrimoni històric anglés.[16]

Referències

  1. ↑ «The Architectural Profession in Europe 2014, A Sector Study».
  2. ↑ «Why is the world of architecture baix male-dominated?». latimes. com. Consultat el 27 de febrer de 2018.
  3. ↑ «Dònes en arquitectura: un lloc fonamental en la construcció de la disciplina» (en és-és). ARQA. Consultat el 2021-06-26.
  4. ↑ (2013).«Sexual Dimorphism in european upper paleolithic cave art».American Antiquity.Society for American Archaeology.78(4)
    746–761.doi:10.7183/0002-7316.78.4.746.
  5. ↑ 5,0 5,1 Schoenauer, Norbert (1981). 6000 years of housing, Garland STPM Press. OCLC 5830261. ISBN 9780824071721.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Nabokov, Peter (1989). Native American architecture, Oxford University Press. OCLC 17765678. ISBN 9780195066654.
  7. ↑ Espegel, Carmen (2006). Heroïnes de l'espai : dònes arquitectes en el moviment modern, Edicions Generals de la Construcció. OCLC 639073161. ISBN 8493444480.
  8. ↑ «The Kazakh Yurt-Symbolism and history | Kochevnik» (en en-us). www. kochevnik. ca. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2017. Consultat el 21 d'octubre de 2017.
  9. ↑ Sturtevant, William C. (1978-2008). Handbook of the North American Indians, Smithsonian Institution. OCLC 13240086. ISBN 9780160504006.
  10. ↑ Kathryn H. Anthony(2001).«Designing for Diversity: Gender, Race, and Ethnicity in the Architectural Profession».
    47 i ss..
  11. ↑ M. I. Aubry-Vitet(1867).«Chenonceau».Revue dones deux mondes.69
  12. ↑ «Jacquette de Montbron — SiefarWikiFr» (en fr). siefar. org. Consultat el 6 d'agost de 2017.
  13. ↑ John Miller«The first woman architect».The Architects' Journal.Consultat el 16 d'abril de 2012.
  14. ↑ Jay Merrick«Elizabeth Wilbraham, the first lady of architecture».The Independent.Consultat el 16 d'abril de 2012.
  15. ↑ Paul Nettleingham«Townley House in Ramsgate».Michaels Bookshop Ramsgate.Consultat el 16 d'abril de 2012.
  16. ↑ Stevens Curl; Wilson, {{{nom2}}} (2015). The Oxford Dictionary of Architecture, Oxford University Press. ISBN 9780199674985.

Bibliografia adicional

  • Adams (2000). Designing Women: Gender and the Architectural Profession, Toronto: University of Toronto Press. ISBN 978-0802044174.
  • Allaback, Sarah (2008). The First American Women Architects, Urbana: University of Illinois Press. ISBN 978-0252033216.
  • Anscombe, Isabelle (1985). A Woman's Touch: Women in Design from 1860 to the Present Day, Nova York: Penguin. ISBN 0-670-77825-7.
  • Anthony (2001). Designing for Diversity: Gender, Race, and Ethnicity in the Architectural Profession, University of Illinois Press. ISBN 978-0252026416.
  • (1989) Architecture: A Plau for Women, Washington, D. C.. ISBN 9780874742312.
  • (2000) Gender and Architecture, Chichester: Wiley. ISBN 0471985325.
  • Griffin (2007). The Magic of America: Electronic Edition, Chicago: Art Institute of Chicago.
  • Lorenz, Clare (1990). Women in Architecture: A Contemporary Perspective, Nova York: Rizzoli. ISBN 978-0847812776.
  • Martin; Sparke, {{{nom2}}} (2003). Women's Plaus: Architecture and Design 1860–1960, Routledge. ISBN 9780415284493.
  • Pollock, Griselda (1996). Generations and Geographies in the Visual Arts, Londres: Routledge. ISBN 0-415-14128-1.
  • (1999) Women's Studies Encyclopedia, Greenwood Publishing Group, pp. 104-108. ISBN 9780313296208.
  • Weisman, Leslie Kanes (1994). Discrimination by Design. A Feminist Critique of the Man-Made Environment, University of Illinois Press. ISBN 978-0252063992.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dònes_en_l%27arquitectura&oldid=1467572»