Anar al contingut

Casa Rietveld Schröder

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Casa Rietveld Schröder

La casa Rietveld Schröder (en holandés: Rietveld Schröderhuis) (també coneguda com la Casa Schröder) situada en Utrecht (Països Baixos) va ser construïda en 1924 per Gerrit Rietveld i Truus Schröder-Schrader, qui va encarregar el proyecte per a lo que va anar la seua residència, i la dels seus tres fills, fins a la seua mort en 1985. El requisit principal era un disseny preferiblement sense parets.[1]

La casa, un dels millors eixemples coneguts de l'estil de De Stijl, va ser restaurada per Bertus Mulder i actualment és un museu. En l'any 2000 va ser inclosa per l'Unesco en la llista de Patrimoni de la Humanitat.

Arquitectura

[editar | editar còdic]
Casa Rietveld Schröder.

La Casa de Rietveld Schröder constituïx tant per dins com fora una ruptura radical en tota l'arquitectura anterior. La casa de dos plantes es construïx en l'extrem d'una poma de vivendes, pero no fa cap intent per relacionar-se en les edificacions de l'entorn.

A l'interior no hi ha una acumulació estàtica de les habitacions, sino una dinàmica i canviant zona oberta. La planta baixa encara es pot entendre com a tradicional, a on oscilant entorn a l'escala central se situen la cuina i tres dormitoris. El saló se situa dalt, com un àtic, per a satisfer les exigències de l'encàrrec; de fet forma una gran zona oberta a excepció d'una netea i un bany. Rietveld volia deixar dita planta tal com, no obstant la Sra. Schröder va considerar que com a espai vividero devia ser utilisable en qualsevol forma, tant oberta com subdividida. Açò es va conseguir en un sistema de panels deslizantes i giratoris, lo que permet que quan està completament dividida, es componga de tres dormitoris, bany i saló. Este sistema de panels genera una gran varietat de permutació, cada u d'ells en la seua pròpia experiència espacial.

Les fronteres són un collage de plans i llínees els components de les quals estan separats a propòsit i semblen esgolar-se passant uns d'uns atres. Açò va permetre la creació de varis balcons. Com en la cadira Roja i Blava, cada component té la seua pròpia forma, posició i color. Els colors varen ser elegits per a enfortir la plasticidad de les fronteres, aixina utilisa superfícies en blanc i tons gris, finestra i portes en negre, i una série d'elements llineals en colors primaris.

"La casa Schröder compon una figura complexa i singular. El seu disseny canalisa les aspiracions de la vanguarda plàstica i conforma una fita indeleble de l'història artística de l'época.".

El propi Rietveld, en 1963, va escriure sobre la casa: “sense preocupar-nos per adaptar d'algun modo la casa a les construccions tradicionals dels Prins Hendriklaan, nos llimitem a unir-la a la casa adjacent. Era lo millor que podíem fer: destacar-la en un contrast lo més fort possible. Llògicament era molt difícil ajustar esta idea al còdic constructiu local. Per eixa raó, la casa presenta, en el seu pis baix, una disposició prou tradicional, és dir, en els seus murs fixos; en el nivell superior, no obstant, simplement afegim un àtic, i en ell vàrem fer la casa que volíem fer”.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Moisset, Inés. «TRUUS SCHRÖDER 1889-1985». UN DIA | UNA ARQUITECTA 2. Consultat el 24 de juliol de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]