Eise Eisinga

Eise Jeltes Eisinga (Dronrijp, 21 de febrer de 1744 - Franeker, 27 d'agost de 1828) va ser un astrònom frisón que va construir el Planetari de Eisinga en la seua casa de Franeker, província de Frisia (Països Baixos). El planetari encara existix i permaneix en funcionament, sent el planetari més antic en actiu del món.

Biografia

Eise Jeltes Eisinga va nàixer el 21 de febrer de 1744 en Dronrijp, en els Països Baixos. Era fill de Jelte Eises de Oosterlittens, cardador de llana, i de Hitje Steffens de Winsum.

A pesar de ser un chicon molt inteligent, no li va ser permés acodir a l'escola. No obstant, de manera autodidacta va estudiar matemàtiques i astronomia, i va poder completar la seua formació en l'Acadèmia de Franeker, publicant un llibre sobre els principis de l'astronomia quan tenia tan sol 17 anys. Entre tant, Eisinga va continuar l'ofici del seu pare, dedicant-se a cardar llana en Franeker.

A l'edat de 24 anys es va casar en Pietje Jacobs (fallida en 1788) i varen tindre tres fills, una chica i dos chics: Trijntje (1773-1773); Jelte (1774-1809); i Jacobus (1784-1858).

En 1787, per una crisis política, va tindre que marchar-se de Frisia i es va instalar en Alemània. Més vesprada es va traslladar a Visvliet, a on va treballar com cardador de llana. Se li va prohibir tornar a Frisia durant cinc anys, per lo que va permanéixer en Visvliet, a l'atre costat de la frontera situada junt a Groninga.

Mentrestant, la seua dòna va morir en 1788, i el 27 de maig de 1792 es va casar en Visvliet en Trijntje Eelkes Sikkema (naixcuda en 1764). Varen tindre un fill i dos filles: Eelke (1793-1795); Hittje (1796-1843); i Minke (1798-1870). En 1795 va retornar a Franeker. Eisinga es va convertir en professor de l'Acadèmia de Franeker, fins que en 1811 va ser encarcerat durant les guerres napoleòniques. Va morir en Franeker el 27 d'agost de 1828, a l'edat de 84 anys.

Planetari

Artícul principal → Planetari de Eisinga.

S'havia previst una conjunció de la Lluna i els planetes Mercurio, Venus, Mart i Júpiter per al 8 de maig de 1774. El reverent Eelco Alta, de Boazum, Països Baixos, va publicar un llibre en el que va interpretar este fet com la tornada dels planetes al seu estat el dia de la creació segons el Génesis, identificant-ho com una data provable per al temut armagedón. Eelco Alta va pronosticar que els planetes i la lluna colisionarien, en el resultat de que la Terra seria espentada fòra de la seua òrbita i quedaria en solitari vagant per l'espai.^[1] Per esta predicció, es va produir un pànic considerable en tota Frisia.

S'ha afirmat que Eisinga va decidir construir un planetari en la sala d'estar de la seua casa, per a provar des d'un punt de vista canònic que no hi havia cap raó per al pànic. Quan va començar el treball, esperava finalisar-ho en sis mesos, pero finalment ho va acabar en 1781, sèt anys despuix d'escomençar-ho. Durant eixe mateix any va ser descobert Urà, pero no hi havia espai per a incloure este planeta en el sostre de la seua sala d'estar, a on el planetari va ser ubicat. Aixina i tot, investigacions recents indiquen que esta cadena de causalitat és dubtosa, perque Eisinga sembla haver iniciat la construcció del planetari abans de la publicació del llibre de Eelco Alta.^[2]

La construcció del planetari va aforrar a Eijsinga molt temps, ya que ya no era necessari calcular les respectives posicions dels planetes a mà. El 30 de juny de 1818, Guillermo I dels Països Baixos i el Príncip Frederik varen visitar el planetari. El rei Guillermo ho va comprar per a l'estat Neerlandés. En 1859 el planetari va ser donado per l'estat a la ciutat de Franeker.

Reconeiximents

Eisinga va ser premiat com a ciutadà honorari de Franeker. El carrer de la seua casa va ser rebatejada com "Eise Eisingastraat". El 5 de maig de 1994 es va emetre un sagell postal de 80 cèntims per a celebrar el seu 250 aniversari. En 2006, el planetari va obtindre el permís per a utilisar el títul de "Real". També en 2006, Eise Eisinga va ser inclós en el Cànon d'Història holandesa que s'ensenya en les escoles dels Països Baixos.

Archiu:Clockwork Planetarium Eise Eisinga.webm

Referències

↑ Eelco Alta. Philosophische Bedenkingen over de Conjunctie van de Planeten Jupiter, Mars, Venus, Mercurius en de Maan. Op donen Agtsten May 1774. staande et gebeuren, en wel over de Mogelyke en Waarschynelyke Sterre en Natuurkundige Gevolgen deezer Conjunctie. Boazum, 1774.
↑ Huib J. Zuidervaart, Speculatie, wetenschap en vernuft. Fysica en astronomie volgens Wytze Foppes Dongjuma (1707-1778), instrumentmaker et Leeuwarden (Leeuwarden: Fryske Akademy, 1995).

Bibliografia

E. Havinga; W. E. van Wijk; J. F. M. G. d'Aumerie (1928). Planetarium-boek: Eise Eisinga (en holandés), Arnhem: Van Loghum Slaterus. Arnhem: Van Loghum Slaterus.
Pieter Terpstra (1994). Wolken en stjerren; roman oer Eise Eisinga (en frisón). ISBN 90-330-0237-X.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eise Eisinga.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Eise Eisinga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Eelco Alta. Philosophische Bedenkingen over de Conjunctie van de Planeten Jupiter, Mars, Venus, Mercurius en de Maan. Op donen Agtsten May 1774. staande et gebeuren, en wel over de Mogelyke en Waarschynelyke Sterre en Natuurkundige Gevolgen deezer Conjunctie. Boazum, 1774.

[2] Huib J. Zuidervaart, Speculatie, wetenschap en vernuft. Fysica en astronomie volgens Wytze Foppes Dongjuma (1707-1778), instrumentmaker et Leeuwarden (Leeuwarden: Fryske Akademy, 1995).

[1]

[2]