Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Àustria
Àustria conta actualment en nou llocs culturals declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, ademés d'un lloc natural compartit en atres països europeus consistent en dos hayedos primaris.[1] Ademés té tres bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.[2]
Bens culturals i naturals
Àustria conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:
| Centre històric de la ciutat de Salzburc | |
| Be cultural inscrit en 1996. | |
| Localisació: Salzburc | |
| Zona de protecció: 236 ha. Zona de respecte: 467 ha. | |
Salzburc ha conseguit preservar un teixit urbà d'excepcional riquea, que es va ser estructurant des de l'Edat Mija fins al sigle XIX, quan era una ciutat-Estat governada per un príncip-arquebisbe. L'art gòtic flamígero dels seus edificis va atraure a numerosos artistes, inclús ans que la notorietat arquitectònica de Salzburc s'afirmara despuix de l'arribada dels arquitectes italians Vincenzo Scamozzi i Santini Solari, que varen imprimir al centre de la ciutat el seu sagell barroc. El fet de que la ciutat fora un punt de trobada entre el nort i el sur d'Europa va poder influir en la genial inspiració del més ilustre dels seus fills, Wolfgang Amadeus Mozart, la fama universal dels quals aureola des de llavors a Salzburc. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Palau i jardins de Schönbrunn | |
| Be cultural inscrit en 1996. | |
| Localisació: Viena | |
| Zona de protecció: 186 ha. Zona de respecte: 261 ha. | |
Residència imperial de la dinastia dels Habsburgo des del sigle XVIII fins a 1918, el palau de Schönbrunn, construït pels arquitectes Johann Bernhard Fischer von Erlach i Nicola Pacassi, alberga un gran cúmul d'obres mestres de les arts decoratives. En els seus jardins –a on es va instalar el primer parc zoològic del món en 1752– forma un conjunt barroc d'excepcional calitat i constituïx un acabat eixemple de “Gesamtkunstwerk” (obra d'art total). (UNESCO/BPI)[4]
|
| Paisage cultural d'Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut | |
| Be cultural inscrit en 1997. | |
| Localisació: Alta Àustria / Salzburc / Estiria | |
| Zona de protecció: 28446 ha. Zona de respecte: 20014 ha. | |
L'activitat del ser humà en el magnífic paisage natural de Salzkammergut es remonta a temps prehistòrics, quan els seus abundants depòsits de sal varen escomençar a ser explotats en el segon mileni a.C. Este recurs va constituir fins a mediats del sigle XX la base de la prosperitat econòmica de la zona, que es reflectix en la bella arquitectura de la ciutat de Hallstatt. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Ferrocarril de Semmering | |
| Be cultural inscrit en 1998. | |
| Localisació: Baixa Àustria / Estiria | |
| Zona de protecció: 156 ha. Zona de respecte: 8581 ha. | |
Construïda entre 1848 i 1854 a lo llarc de 41 quilómetros de terreny montanyós, la llínea ferroviària de Semmering representa una de les majors proea de l'ingenieria civil en els primers temps de la construcció de vies férrees. Per la solidea dels seus túnels, viaductes i atres obres d'ingenieria, la llínea s'ha seguit utilisant sense interrupció fins als nostres dies. El ferrocarril travessa un espectacular paisage montanyós, a on s'han pogut construir numerosos edificis de gran calitat arquitectònica destinats a activitats recreatives, des de que la regió va quedar comunicada gràcies a este mig de transport. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Ciutat de Graz - Centre històric i palau de Eggenberg | |
| Be cultural inscrit en 1999, extensió en 2010. | |
| Localisació: Estiria | |
| Zona de protecció: 91,09 ha. Zona de respecte: 85,26 ha. | |
El centre històric de Graz és un eixemple notable de patrimoni cultural vivent. Este complex urbà d'Europa Central du l'impronta dels molts sigles en que la ciutat va ser governada per la dinastia dels Habsburgo. El lloc es va inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial en 1999 i en l'extensió actual comprendrà el palau de Eggenberg, situat a l'oest de la ciutat, a uns tres quilómetros del seu centre històric. Construït despuix de 1625 per a servir de residència al duc Hans Ulrich von Eggenberg (1568-1634), una de les personalitats polítiques més notables del sigle XVIII en Àustria, este edifici palatí es troba en un estat de conservació excepcional. La seua arquitectura i ornamentació exterior són bones mostres de les influències de l'art renaixentiste italià tardà i del barroc. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Paisage cultural de Wachau | |
| Be cultural inscrit en 2000. | |
| Localisació: Baixa Àustria | |
| Zona de protecció: 18387 ha. Zona de respecte: 2942 ha. | |
La Wachau és la comarca situada en el tram de la vall del Danubi comprés entre les ciutats de Melk i Krems. El seu bell paisage ha conservat intactes moltes de les chafades de la seua evolució des dels temps prehistòrics, que es poden percebre en els monuments arquitectònics (monasteris, castells, ruïnes), l'urbanisme (ciutats i llogarets) i els cultius, en particular les vinyes. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Centre històric de Viena | |
| Be cultural inscrit en 2001, en perill des de 2017.[9] | |
| Localisació: Viena | |
| Zona de protecció: 371 ha. Zona de respecte: 462 ha. | |
Viena es va ser desenrollant des dels primers assentaments celtes i romans en el seu territori i a través de la construcció successiva de la ciutat migeval i la barroca, fins a convertir-se en la capital de l'Imperi Austrohúngaro. La ciutat ha eixercitat un paper fonamental com a centre important de la música europea i el seu nom va associat a grans compositors, des del classicisme vienés fins a la música de principis del sigle XX. El seu centre històric alberga una gran varietat de jardins i monuments arquitectònics, principalment palaus barrocs, aixina com el conjunt de la Ringstrasse, que data de fins del sigle XIX. (UNESCO/BPI)[10]
|
| Paisage cultural de Fertö / Neusiedlersee | |
| Be cultural inscrit en 2001. | |
| Este ben és compartit en | |
| Localisació: Burgenland (Àustria) / Győr-Moson-Sopron (Hongria) | |
| Zona de protecció: 52413 ha. Zona de respecte: 40119 ha. | |
Encreuament distintes cultures durant huit milenis com ho demostra la seua varietat, el paisage de la regió del llac Fertö-Neusiedlersee és producte d'un procés evolutiu i simbiòtic d'interacció del ser humà i el seu entorn físic. L'excepcional arquitectura rural dels llogarets que voregen les riberes del llac i la majestuositat de varis palaus dels sigles XVIII i XIX, aumenten l'interés cultural d'este lloc. (UNESCO/BPI)[11]
|
| Palafitos de l'entorn dels Alps | |
| Be cultural inscrit en 2011. | |
| Este ben és compartit en | |
| Localisació: Alta Àustria / Carintia | |
| Zona de protecció: 274 ha. Zona de respecte: 3961 ha. | |
Este lloc comprén 111 llocs en vestigis d'assentaments humans prehistòrics en palafitos, açò és, vivendes edificades sobre pilotes. Situats dins de la zona dels Alps i en el seu entorn, eixos vestigis daten del periodo comprés entre el quint mileni i el sigle V a.C. i estan situats a la vora de llac, rius i pantans. Les excavacions arqueològiques, efectuades solament en alguns llocs fins a la data, han proporcionat elements que donen una visió de la vida diària del home del Neolític i de l'Edat de Bronze en l'Europa Alpina, aixina com de la seua interacció en el mig ambient. En Suïssa es troben cincuenta y seis dels llocs que integren el lloc. Estos assentaments humans, que formen un conjunt únic de vestigis arqueològics excepcionalment ben conservats i extraordinàriament rics en el pla cultural, constituïxen una de les més importants fonts per a l'estudi de les societats agràries primitives de la regió. (UNESCO/BPI)[12]
|
| Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa | |
| Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017. | |
Este ben és compartit en 'i | |
| Localisació: Baixa Àustria / Estiria / Alta Àustria | |
| Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha. | |
Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un processos que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)[13]
| |
| Múltiples ubicacions: Selva de Dürrenstein i Parc nacional Kalkalpen. |
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Àustria. * Lloc compartit en Hongria - ** Sitie compartit en Alemània, Eslovènia, França, Itàlia i Suïssa ***Hayedos primaris d'Europa, compartit en atres països europeus |
Llista indicativa
L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Àustria, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'11 de juliol de 2014,[14] ha presentat els següents llocs:
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
| Bregenzerwald (Bosc de Bregenz)
Be cultural Propost en 1994 | |
| Abadia de Kremsmünster
Be cultural Propost en 1994 | |
| Abadia de Heiligenkreuz
Be cultural Propost en 1994 | |
| Castell de Hochosterwitz
Be cultural Propost en 1994 | |
| Catedral de Gurk
Be cultural Propost en 1994 | |
| Paisage cultural de "Innsbruck-Nordkette / Karwendel"
Be cultural Propost en 2002 | |
| Camí de ferro en el Erzberg i la ciutat vella de Steyr
Be cultural Propost en 2002 | |
| Parc nacional Hohe Tauern
Be natural Propost en 2003 | |
| Fronteres de l'Imperi Romà
Be cultural Propost en 2015 | |
| Großglockner Hochalpenstraßi
Be cultural Propost en 2016 |
{| class="wikitable"
! width="137px"|Image
! width="27%" |Nom
! width="12%"|Any
! width="12%"|Tipo
! width="42%"|Descripció
|-
|
| Barri antic d'Hall in Tirol - La ceca
| 1994–2013
| K
| Hall in Tirol es va convertir en una ciutat en 1303 i va deure la seua importància econòmica a la producció de sal. En 1477 va cobrar importància en traslladar-se allí la ceca del principat de Tirol. El caixco antic es conserva com un chicotet poble gòtic.
|-
|
| Grans spas d'Europa
| 2004–2016
| K
| La proposta internacional ya no inclou des de 2016 Bad Ischl, la "ciutat imperial" d'estiueig.
|-
|}
Patrimoni cultural immaterial
Actualment Àustria té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| La cetreria, un patrimoni humà viu | |
| Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).[15] | |
| Este element és compartit en ' , | |
En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)
| |
| Schemenlaufen: desfilada del carnestoltes d'Imst (Àustria) | |
| Be immaterial inscrit en 2012.[16] | |
Cada quatre anys, la ciutat de Imst celebra la festa del carnestoltes el dumenge que precedix al temps llitúrgic cristià de la Quaresma. El regocijo principal és el Schemenlaufen, una desfilada de ballarins disfrassats i emmaixquerats. Els seus personages principals són parelles de hòmens, en les que un va abillat en un trage de cascabeles i l'atre dus esquilones que poden pesar fins a 35 kg. Abdós eixecuten una singular dansa musical composta per bots i reverències al ritme de la qual els cascabeles i esquilones sonen en tons greus i aguts. Són 55 les parelles que desfilen, acompanyades per atres personages emmaixquerats que remedan els seus passos de ball pausadament. Atres personages mantenen l'orde donant palmadas als espectadors o tirant-los aigua, mentres que una jove desparrama pols perfumados entre el públic. En la desfilada també hi ha deshollinadores emmaixquerats que trepen per les parets de les cases per a mostrar la seua bravura, bruixes que llancen crits a la flota acompanyades per les melodies dissonants d'una banda de música i orsos blancs o pardos que mostren la seua força al públic. El carnestoltes agrupa a tota la població de Imst entorn a un objectiu comú: organisar la festa de carnestoltes atenint-se a una antiga tradició. Els veïns de Imst, i més concretament les dònes, deprenen en l'escola tècniques per a confeccionar els trages utilisats en la desfilada carnavalesco, i els ferrers de la localitat forgen cascabeles i esquilones. Qualsevol habitant de la ciutat pot esculpir caraces de fusta i les tècniques d'artesania tradicionals se solen transmetre en el sí de les famílies o s'ensenyen en cursos especials. (UNESCO/BPI)
| |
| L'equitació clàssica i l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena | |
| Be immaterial inscrit en 2015.[17] | |
L'equitació clàssica de l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena estreba en l'art i la pràctica tradicionals de reproducció, crío, doma i monta de cavalls lipizanos. Les pràctiques socials d'esta Escola, aixina com les seues cerimònies i ritos configurats per una tradició cultural ancestral, es basen en la relació duradora establida entre criadors, palafreneros, artesans, ginets i cavalls. Els palafreneros, que són els primers en ocupar-se de la cría dels potros, transmeten als alumnes de l'Escola els rudimentos d'esta. Els criadors cuiden dels cavalls i s'encarreguen de l'apareament dels sementals en les egües per a respondre a les exigències de l'Escola en matèria de reproducció. Els ginets consumats i els alumnes s'encarreguen de la doma i monta dels potros, sobre la base de l'establiment d'una relació especial entre el cavaller i el seu ensellament. Durant els seus primers anys en l'Escola, els alumnes es dediquen a deprendre els contes que es deuen dispensar als cavalls, aixina com el manteniment i us correctes dels equipaments. Els ginets veterans transmeten els seus coneiximents als alumnes per mig d'un sistema de tutoria. Les dònes eixerciten hui en dia un important paper en l'àmbit de l'equitació clàssica –antany essencialment masculí– i tenen accés a tots els llocs de l'Escola. Els veterinaris de l'institució velen per la salut de cada cavall, mentres que els ferrers, guarnicioneros, sastres, sabaters i sombrereros s'encarreguen de fabricar i mantindre l'equipament per als ginets i els cavalls. L'art i la pràctica tradicionals de l'Escola conferixen a les comunitats que la componen un fort sentiment d'identitat i permeten salvaguardar coneiximents i tècniques ancestrals en numerosos àmbits vinculats a la cría caballar. (UNESCO/BPI)
|
Millors pràctiques de salvaguardia
L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Àustria conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix la denominació de Estratègia per a salvaguardar el patrimoni cultural de l'artesania tradicional: els centres regionals artesans[18], seleccionat en 2016.
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
Referències
- ↑ «Àustria». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ «Àustria - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ «Centre històric de la ciutat de Salzburc». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Palau i jardins de Schönbrunn». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Paisage cultural de Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Ferrocarril de Semmering». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Ciutat de Graz - Centre històric i palau de Eggenberg». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Paisage cultural de Wachau». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «El Centre Històric de Viena, inscrit en la llista de Patrimoni Mundial en Perill». Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «Centre històric de Viena». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «Paisage cultural de Fertö / Neusiedlersee». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Palafitos de l'entorn dels Alps». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ Llesta indicativa d'Àustria
- ↑ «La cetreria, un patrimoni humà viu» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ «Schemenlaufen: desfilada del carnestoltes de Imst (Àustria)» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ «L'equitació clàssica i l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ a-salvaguardar-el-patrimoni-cultural-de-la-artesania-tradicional-els-centres-regionals-artesans-01169 Estratègia per a salvaguardar el patrimoni cultural de l'artesania tradicional: els centres regionals artesans
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Àustria.- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Àustria (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Àustria (en espanyol)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Austria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.