Hoher Dachstein
Hoher Dachstein (ˌhoːərˈdaxʃtaɪn) és una montanya austriaca fortament càrstica, i el cim més alt dels Alps del Salzkammergut i d'Alta Àustria. Està situada en el llímit entre Alta Àustria i Estiria en Àustria central, i és el punt més alt en cada u d'eixos estats. Parts del massiç també queden en l'estat de Salzburc, lo que du a que la montanya siga coneguda com la Drei-Länder-Berg ("montanya dels tres estats"). El massiç de Dachstein comprén una superfície d'al voltant de 20×30 km en dotzenes de picos per damunt de 2.500 m, el conjunt més alt situat en les zones meridional i suroest. Vist des del nort, el massiç de Dachstein està dominat pels glaciars en els cims rocosos alçant-se darrere d'ells. Per contrast, cap al sur, la montanya cau casi verticalment fins al sol de la vall.
En 1997, el paisage cultural de Hallstatt-Dachstein va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]La geologia del massiç de Dachstein està dominat pel cridat Dachstein-Kalk ("calcàrea de Dachstein"), remontant-se als temps del Triásico. En comú en atres àrees càrstiques, el Dachstein està permeado per un ric sistema de covas, incloent algunes de les coves més grans en Àustria, tals com el Mammuthhöhle i el Hirlatzhöhle. Un atre destí turístic significatiu en l'Eisriesenhöhle. El Dachstein és famós pels seus fòssilés, incloent megalodontes; el Linzer Weg destaca entre tals fòssils, als que es diu Kuhtritte ("chafades de ganado").
Els glaciars són infreqüents en els Alps Calizos del Nort, i aquells del Dachstein — el Hallstätter Gletscher ("glaciar d'Hallstatt") , el Großer Gosaugletscher ("gran glaciar de Gosau") i el Schladminger Gletscher ("glaciar Schladming") — són els més grans, aixina com són els més septentrionals i els més orientals en la totalitat dels Alps. Existixen també varis camps de gèl menors, tals com el Kleine Gosaugletscher ("glaciar Gosau menor") i el Schneelochgletscher ("glaciar del forat de neu"). Els glaciars s'estan retirant ràpidament, i poden desaparéixer completament en el determini de 80 anys. El glaciar de Hallstatt va descendir 20 m solament en l'any 2003.
Ascens
[editar | editar còdic]La cim va ser alcançada per volta primera en l'any 1832 per Peter Gappmayr, a través del glaciar de Gosau, en acabant de que fracassara un intent precedent per part de Carlos d'Àustria-Teschen a través del glaciar Hallstätter. Dins dels dos anys posteriors a l'èxit de Gappmayr, s'havia alçat una creu de fusta en el cim. La primera persona que va alcançar el cim en hivern va ser Friedrich Simony, el 14 de giner de 1847. La escarpada cara sur va ser ascendida per volta primera el 22 de setembre de 1909 pels germans Irg i Franz Steiner.
Sent el lloc més alt de dos Bundesländer diferents, el cim és un objectiu popular tant en estiu com en hivern. En bon temps, fins a 100 montanyencs intenten aplegar al cim al mateix temps, aplegant a la congestió en punts claus de l'ascens.
Les rutes més conegudes són
- Schulter-Anstieg: Simony Hütte - glaciar Hallstatt - Dachsteinwarte - cresta este
- Randkluft-Anstieg: Simony Hütte - glaciar Hallstatt - cara noreste
- Cresta oest: Adamekhütte - glaciar Gosau - Obere Windluke - cresta oest
Estes rutes requerixen un equipament alpí bàsic per a creuar els glaciars, i coneiximent de l'ascens. Les rutes d'ascens més interessants es concentren en la cara sur, sent la més famosa entre elles la Steinerweg (grau V) i el Pichlweg (grau IV).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut Cultural Landscape». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hoher Dachstein.- Dachstein en SummitPost.org
- Estació d'esquí de Dachstein Oest
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hoher Dachstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.