Abadia de Heiligenkreuz
L'abadia de Heiligenkreuz (Stift Heiligenkreuz, Closter Heiligen Creyz o Santa Crux) és un monasteri cisterciense ubicat en la zona sur del Bosc de Viena, a uns 13 km al noroest de Baden en Baixa Àustria. Ha existit sense interrupció des de la seua fundació en 1133, per lo que és el segon monasteri cisterciense més antic del món que ha estat ocupat contínuament. (El més antic és Stift Rein.)
El papa Benedicto XVI va visitar l'abadia durant el seu viage a Àustria en setembre de 2007.[1]
L'abadia és ademés coneguda per les gravacions de vora gregoriano realisades a partir de 2008: «Vora: Música per al Paraís.»
Història
_2011-09-14.jpg)
El monasteri va ser fundat en 1135 pel Margrave Sant Leopoldo III d'Àustria a petició del seu fill Otón de Freising, abat del monasteri cisterciense de Morimond en Borgoña, després bisbe de Frisinga. Els seus primers dotze monges varen vindre junt al seu abad, Gottschalk, des de Morimond. La data de consagració va ser l'11 de setembre de 1133. Varen escomençar netejant el bosc i llaurant la terra. Varen introduir la fe cristiana en la regió, i varen cridar a l'abadia Heiligenkreuz (Santa Creu) com a símbol de la seua devoció a la Redenció per la creu.
El 31 de maig de 1188, Leopoldo V donó a l'abadia una relíquia de la Vora Cruz, que encara es conserva i des de 1983 s'exhibix en la capella de la Santa Creu. La relíquia li havia segut entregada a Leopoldo en 1182 per Balduino, rei de Jerusalem.
Heiligenkreuz va ser ben dotada per la família del fundador, la dinastia Babenberg, i va tindre molta activitat en la fundació d'atres abadies.
Les següents abadies varen rebre els seus primers monges de Heiligenkreuz:
- Abadia de Zwettl en Baixa Àustria, 1138 (encara existix);
- Czikador en Hongria, 1142 (dissolta en 1526);
- Baumgartenberg en Alta Àustria, 1142 (dissolta en 1784);
- Marienberg en lo que és actualment Burgenland, 1194 (dissolta en 1526);
- Abadia de Lilienfeld en Baixa Àustria, 1206 (encara existix);
- Sancta Corona, coneguda en chec com Zlatá Koruna, en Bohèmia, 1263 (dissolta en 1785);
- Neuberg en Styria, 1327 (dissolta en 1785).
- Més recentment, en 1988, Heiligenkreuz va fundar el Priorat de Stiepel en Bochum-Stiepel, en la Regió del Ruhr .
- Ademés en la década de 1990 el monasteri va donar important respal a la refundació del Monasteri de Vyšší Brod en la República Checa.
- En el 2018 Heiligenkreuz va fundar el monasteri Neuzelle en Brandemburgo en l'est d'Alemània.
Durant els sigles XV i XVI l'abadia va ser assolada a sovint per epidèmies, inundacions i incendis, i va sofrir severament durant les guerres turques de 1529 i 1683. Finalment els turcs varen incendiar bona part del recint de l'abadia, que va ser reconstruït en major tamany en estil barroc baix l'abad Klemens Schäfer.
Els abat de Heiligenkreuz varen ser notables pel seu sapiencia i pietat. En 1734 l'abadia de Sant Gotardo en Hongria va ser cedida a Heiligenkreuz per Carlos VI. A fins del XIX es va fusionar en l'abadia de Zirc i en el monasteri de Neukloster en Wiener-Neustadt en 1881.
Heiligenkreuz es va salvar de la dissolució durant el regnat de José II de Habsburgo.
L'abadia va ser també un important centre musical d'Àustria per més de 800 anys. Molts manuscrits s'han trobat en este monasteri, en especial els d'Alberich Mazak (1609-1661).
Abadia i iglésia
L'entrada a l'abadia es realisa a través d'un gran pati interior en el centre del qual es troba una columna barroca de la Santíssima Trinitat dissenyada per Giovanni Giuliani terminada en 1739.
La frontera, com en la majoria de les iglésies cistercienses mostra tres simples finestres com a símbol de la Trinitat. També característica del Císter, no tenia originalment campanar, pero es va agregar un durant el barroc en l'ala nort.
L'iglésia de l'abadia combina dos estils arquitectònics: la frontera, naus i transepto (consagrat en 1187) corresponen a l'arquitectura romànica, mentres que el cor, del XIII és gòtic.L'austera nau és un rar i famós eixemple d'arquitectura romànica en Àustria. Les pintures del XIII en el cor són algunes de les més belles que es conserven de l'art migeval.
la sala capitular en el claustre conté les tombes de tretze membres de la casa de Babenberg, incloent a Federico II d'Àustria, l'últim Babenberg. Els restants del sant Otón de Freising es conserven baix l'altar del Santíssim Sacrament, a l'est del presbiteri.
La baronesa María Vetsera, víctima de l'irresuelto crim de Mayerling junt al seu amant l'archiduc Rodolfo de Habsburgo, en 1889, està sepultada en el cementeri de la vila, prop de Heiligenkreuz.
Història recent
En 1802 es va crear l'institut per a estudis teològics i filosòfics, que es va convertir en Universitat en 1976. És una de les principals facultats per a la formació de presbíteros en el món germànic. En giner de 2007 el Papa Bednedicto XVI va ascendir l'universitat al ranc de Ateneu pontifici, lo que significa que l'institució pot otorgar títuls d'acort en els privilegis de l'Universitat de Roma, en lloc d'en nom de les universitats austríaques.
Més de 100 monges pertanyen a la comunitat monástica, focalizados principalment en la llitúrgia i el vora gregoriano en llatí. Alguns dels monges tenen també deures pastorals en les 17 parròquies sobre les que l'abadia té jurisdicció, o treballen com a professors en l'Universitat. Uns atres atenen la conservació de l'històrica abadia.
Heiligenkreuz alberga ademés al Priesterseminar Leopoldinum (abans colege Rodolfino), un seminari masculí que prepara per a la vida sacerdotal.[2]
L'abadia ha segut una de les primeres en desenrollar el apostolado per Internet, mantenint una pàgina web, varis grups en Facebook i varis blogs, incloent el «canal monástico».[3]
Vora gregorià
- En novembre de 2002 Florian Henckel von Donnersmarck, nebot de l'abad en funcions Gregor Henckel-Donnersmarck, va escriure el guion per a la seua película Les vides d'uns atres en una cela de l'abadia. Luego que la película guanyara l'Oscar 2007 en la categoria millor película estrangera, va tornar a l'abadia per a una celebració en la estatuilla.[4]
- En abril de 2008, alguns dels monges varen gravar vora gregoriano en un CD, que va ser llançat el 19 de maig per Universal Classics baix el títul Chant: Music For Paradise. Un simple de l'àlbum, «Himne Veni Creator Spiritus» es va llançar el 12 de maig. Els monges firmasron un contracte en Universal Music luego que varen respondre a la busca de cantants de temes sacres per mig d'un video en Youtube. L'àlbum ràpidament va guanyar un disc d'or en el Regne Unit i Alemània, platí en Bèlgica i Polònia, i triple platí en Àustria.[5][6] En febrer de 2009 els monges varen ser nominats per al premi ECHO en Alemània,[7] i la gravació nominada «Àlbum de l'any» pel Classical Brits 2009.[8]
- En decembre de 2010 HBO va estrenar el documental Top Tingues Monks,[9] que presenta als monges i conta l'història de l'àlbum i les seues vides en el monasteri.[10]
- En 2018 ingressa el primer postulante espanyol en la llarga història del monasteri.[11]
Vore també
Notes i referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heiligenkreuz Abbey» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ pàgina web de Heiligenkreuz, visitada 26 de març de 2009
- ↑ Pàgina del Collegium Leopoldinum [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Canal monàstic en Youtube
- ↑ Pàgina web de Heiligenkreuz
- ↑ Strut your monky stuff, The Guardian, 22 de decembre de 2008
- ↑ The Cistercian monks being groomed for music stardom [2] archivat en Wayback Machine., The Times, 17 de maig de 2008
- ↑ Top40-Charts.com
- ↑ List of nominations for the Classical Brits
- ↑ Official HBO website Top Tingues Monks
- ↑ Harmonious Monks
- Archivat el 17 de giner de 2011 archivat en Wayback Machine., artícul en entrevistes en el realisador del documental de HBO i un dels monges.
- ↑ [3]
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre l'abadia de Heiligenkreuz.
- Gran colecció de fotografies de l'abadia i la vida diària dels monges.
- Sitie oficial de l'abadia (en anglés)
- Preguntes freqüents (en anglés)
- Abadia de Heiligenkreuz (en alemà)
- Lloc oficial de l'àlbum Chant: Music For Paradise
- Artícul en The Times [4] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- El papa Benedicto XVI en Heiligenkreuz el 9 de setembre de 2007
- Sitie oficial del documental de HBO sobre Heiligenkreuz
</noinclude>