L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Anex:Monarques de Síria

Els monarques siris varen governar la regió de Síria com a reis i reines reinantes. El títul de «rei de Síria» va aparéixer en el II per a referir-se als reis del imperi seléucida que varen governar la regió. També es va usar per a referir-se als reis arameos en les traduccions gregues del Antic Testament, referint-se sobretot als reis d'Aram-Damasc. Despuix de la derrota de l'imperi otomà en la Primera Guerra Mundial, la regió va quedar baix el domini de França, el Regne Unit i el príncip Fáysal d'Hiyaz, qui va ser proclamat rei de Síria el 8 de març de 1920. El regnat de Faisal va durar solament uns mesos, fins que va ser derrocat per França i el títul va caure en desús.

Bust d'Antíoco III el Gran.

Antecedents

El terme «Síria» va ser utilisat per primera volta per Heródoto en el V per a referir-se a una regió que s'estenia generalment entre Anatolia i Egipte.[1][2] En l'arribada del periodo helenístico, els grecs i el seu Imperi seléucida varen utilisar el terme «Síria» per a designar la regió compresa entre la mar Mediterrànea i el riu Éufrates.[3] L'us del nom per a referir-se a la regió durant l'Edat del Ferro (f. 586 a. C.) és una pràctica moderna.[1][4]

Llista de monarques

Dinastia seléucida

El rei seléucida Antíoco III el Gran va derrotar al regne ptolomaico en la batalla de Panio (200 a. C.), apropiant-se de les terres síries controlades per Egipte i les va unir a les seues, obtenint aixina el control de la totalitat de Síria.[5] A partir del II, els historiadors antics, com Polibio i Posidonio, varen escomençar a referir-se al governant seléucida com el rei de Síria.[6][7] Una prova de l'us d'este títul per part dels reis és l'inscripció d'un oficial seléucida, Antígono, fill de Menophilus, que es va descriure a sí mateixa com a «almirant d'Alejandro, rei de Síria» (pot referir-se a Alejandro I Bals o a Alejandro II Zabinas).[7]

Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
  Antíoco III el Gran
(c. 241-187 a. C.) 		200-187 a. C. Laódice III
(200-187 a. C.)
Eubea
(191-187 a. C.)
  Seleuco IV Filopátor
(c. 218-175 a. C.) 		187-175 a. C. Laódice IV
(187-175 a. C.)
  • Fill d'Antíoco III i Laódice III.[12] Es va casar en Laódice IV, la viuda del seu germà Antíoco.[13]
Antíoco
(c. 180-170 a. C.) 		175-170 a. C.
  • Fill de Seleuco IV i Laódice IV.[14] El ministre Heliodoro tenia poder real,[14] llavors Antíoco va ser nomenat cogobernante pel seu tio Antíoco IV.[n 3][16]
  Antíoco IV Epífanes
(c. 215-164 a. C.) 		175-164 a. C. Laódice IV
(c. 175-c. 164 a. C.)
  • Fill d'Antíoco III i Laódice III.[17] Es va casar en la viuda del seu germà.[13]
Antíoco V Eupátor
(172-161 a. C.) 		164-162 a. C. No es va casar
  • Fill d'Antíoco IV Epífanes i possiblement Laódice IV.[18] La seua regente Lisias tenia el poder real.[19]
  Demetrio I Sóter
(187-150 a. C.) 		162-150 a. C.
  Antíoco 150 a. C.
  • Se li coneix per una moneda falcada en el mateix any en que Demetrio I va perdre el seu tro; la seua identitat és objecte d'especulacions.[n 4][25]
  Alejandro I Bals
( -145 a. C.) 		150-145 a. C. Cleopatra Tea
(150-145 a. C.)
  • Dia ser fill d'Antíoco IV.[26][27] Podria haver segut un fill illegítim d'Antíoco en una concubina cridada Antióquida.[n 5][29]
  Demetrio II Nicátor
( -125 a. C.) 		145-138 a. C.
(primer regnat) 		Cleopatra Tea
(145-138 a. C.)
  • Fill de Demetrio I i possiblement de Laódice V.[30]
  • Primer regnat; Ptolomeo VI Filométor d'Egipte va fer que la seua filla Cleopatra Tea es divorciara d'Alejandro I i la va casar en Demetrio.[26]
  Antíoco VAIG VORE Dioniso
(148 a. C.-142/141 a. C.) 		144-142/141 a. C.
  • Fill d'Alejandro I i Cleopatra Tea.[31] Va ser proclamat rei en contra de Demetrio II pel general Diodoto Trifón, qui va eixercir el poder real i finalment va matar a Antíoco.[n 6][31]
No dinàstic

Diodoto Trifón, que es va opondre a Demetrio II elevant a Antíoco VI al tro, va matar al seu protegit i es va declarar rei fins a 138 quan els seléucidas varen unificar Síria de nou.[26]

Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
Erro al crear miniatura: Diodoto Trifón
( -138 a. C.) 		142/141-138 a. C.
  • Les últimes monedes daten de l'any 138 a. C., pero el seu regnat podria haver durat fins a principis de l'any 137 a. C.[33]
Dinastia seléucida
Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
  Antíoco VII Evergetes
( -129 a. C.) 		138-129 a. C. Cleopatra Tea
(138-129 a. C.)
  • Fill de Demetrio I i possiblement de Laódice V.[34] Es va casar en l'esposa del seu germà en acabant de que Demetrio II fora capturat pels parts.[26]
  Demetrio II Nicátor
( -125 a. C.) 		129-125 a. C.
(segon regnat) 		Cleopatra Tea
(129-125 a. C.)
  • Va ser lliberat pels parts i va recuperar el tro i a la seua esposa despuix de la mort d'Antíoco VII en una batalla contra Partia.[26]
  Antíoco VIII Gripo
( -96 a. C.) 		128 a. C.
(primer regnat)
  • Fill de Demetrio II i Cleopatra Tea.[35] Va ser proclamat rei per la seua mare en un intent d'establir la seua autoritat.[36]
Erro al crear miniatura: Alejandro II Zabinas
( -123 a. C.) 		128-123 a. C.
  • Afirmava ser d'ascendència seléucida.[n 7][37] Es va declarar rei en oposició a Demetrio II.[38]
Dinastia ptolemaica
Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
Erro al crear miniatura: Cleopatra Tea
(c. 165-121 a. C.) 		125-121 a. C.
Dinastia seléucida
Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
Seleuco V Filométor
( -125 a. C.) 		125 a. C.
  • Fill de Demetrio II i Cleopatra Tea.[40]
  • Es va declarar rei despuix de l'assessinat del seu pare en contra de la voluntat de la seua mare, que va acabar matant-ho i substituint-ho pel seu germà.[41]
  Antíoco VIII Gripo
( -96 a. C.) 		125-96 a. C.
(segon regnat) 		Trifena
(124-111 a. C.)
Cleopatra Selene
(103-96 a. C.)
  • Pel descontent que va sorgir en convertir-se en reina reinante, Cleopatra Tea va colocar a Antíoco VIII com cogobernante.[n 8][46]
  Antíoco IX Ciciceno
( -95 a. C.) 		114-95 a. C. Cleopatra IV
(114-112 a. C.)
Cleopatra Selene
(96-95 a. C.)
  • Fill d'Antíoco VII i Cleopatra Tea.[44]
  • Es va alçar contra Antíoco VIII en l'ajuda de Cleopatra IV.[47]
Antíoco VIII va morir en 96 a. C. i Antíoco IX li va succeir en 95 a. C.;[48] el país es va vore envolt en una guerra civil en la que els cinc fills d'Antíoco VIII i els descendents d'Antíoco IX varen lluitar entre ells.[49] La cronologia de tots estos monarques és problemàtica i especialment vaga respecte als successors de Seleuco VI.[50]
Erro al crear miniatura: Demetrio III Eucarios
( -88 a. C.) 		96-88 a. C.
Erro al crear miniatura: Seleuco VAIG VORE Epífanes
( -94/93 a. C.) 		96-94/93 a. C.
  • Fill d'Antíoco VIII i Trifena.[22] Va derrotar a Antíoco IX, pero pronte va ser assessinat.[52]
  Antíoco X Éusebes
( -92) 		95-92 a. C. Cleopatra Selene
(95-92 a. C.)
  • Fill d'Antíoco IX i una primera esposa el nom de la qual es desconeix.[22]
  • Va matar a Seleuco VI per a venjar al seu pare.[n 9][51] He married his step-mother.[54]
  Antíoco XI Epífanes
( -93 a. C.) 		94-93 a. C.
  • Fill d'Antíoco VIII i Trifena.[22] Assessinat per Antíoco X.[55]
Erro al crear miniatura: Filipo I Filadelfo
( -83 a. C.) 		94-84/83 a. C.
  • Fill d'Antíoco VIII i Trifena.[22] Va ocupar el tro en el seu germà bessó Antíoco XI.[n 10][55]
Erro al crear miniatura: Antíoco XII Dioniso
( -84 a. C.) 		87-84/83 a. C.
  • Fill d'Antíoco VIII i Trifena.[22] Solament va governar en Damasc.[58]
Dinastia ptolemaica
Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
  Cleopatra Selene
(c. 135/130-69 a. C.) 		83-69 a. C.
  • Filla de Ptolomeo VIII i la seua esposa Cleopatra III d'Egipte.[59]
  • Cleopatra Selene va declarar rei al seu fill Antíoco XIII despuix de la mort d'Antíoco XII i Filipo I; sembla que es va assentar com cogobernante.[60][61]
Dinastia seléucida
Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
Erro al crear miniatura: Antíoco XIII Asiàtic
(c. 94-63 a. C.) 		83-69 a. C.
(primer regnat)
Tigranes II el Gran, rei d'Armènia, va invadir Síria; l'any de l'invasió és objecte de debat i se cita tradicionalment com el 83 a. C. basant-se en el relat d'Apiano.[56] La data de l'invasió podria ser posterior, al voltant de l'any 74 a. C.[70] El rei armeni va capturar a Cleopatra Selene i la va matar en 69 a. C.,[71] pero va ser forçat pels romans a abandonar Síria eixe mateix any.[72]
Erro al crear miniatura: Antíoco XIII Asiàtic
(c. 94-63 a. C.) 		69-67 a. C.
(segon regnat)
  • El general romà Pompeyo va confirmar a Antíoco com a rei despuix de la retirada de Tigranes.[71]
Filipo II Filorromano
( -despuix de 57 a. C.) 		67-65 a. C.
  • Són of Philip I.[72] Elevat pel poble d'Antioquía despuix de la captura d'Antíoco XIII per Sampsiceramo I d'Emesa.[71]
Erro al crear miniatura: Antíoco XIII Asiàtic
(c. 94-63 a. C.) 		65-64 a. C.
(tercer regnat)
  • Lliberat pel seu captor, va governar durant un any abans de ser depost per Pompeyo, que anexionó Síria com província romana.[71]

Marco Antonio

Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Parents, corregentes i notes
Ptolomeo Filadelfo
(36-despuix de 30 a. C.) 		34-30 a. C.

Dinastia hachemí

El 8 de març de 1920 el príncip Fáysal de la casa hachemí, recolzat pel Congrés Nacional Siri, es va declarar rei del Regne Àrap Unit de Síria; el regne va caure el 24 de juliol d'eixe mateix any.[75]

Retrat Monarca
(i vida) 		Regnat Consorte
(i periodo) 		Estandart Notes
  Fáysal
(1885-1933) 		8 de març de 1920-24 de juliol de 1920 Huzaima bint Nasser
(8 de març de 1920-24 de juliol de 1920) 		Erro al crear miniatura:

Reis arameos en la Bíblia

En la primera traducció al grec del Antic Testament escrita durant el III (coneguda com Septuaginta),[78] Aram i els arameos es traduïen a sovint com Síria i els siris,[79][80] i per tant al rei se li cridava «rei de Síria»,[81] alguna cosa que va seguir fent-se en moltes traduccions a atres idiomes.[79] Aram en l'Antic Testament i Síria en la traducció la majoria de les voltes es referien al regne d'Aram-Damasc.[79] Ocasionalment atres regions arameas també es denominaven Síria.[79] En opinió de W. Edward Glenny, la representació d'Aram com Síria podria explicar-se per un biaix antisirio, ya que en el moment de la traducció, Síria pertanyia als seléucidas, el principal enemic dels judeus; Aram-Damasc era l'enemic dels judeus durant el seu apogeu en l'Edat de Ferro en el IX[82]

Retrat Nom Regnat Notes
Rezón X
  • Es menciona en I Reis 11, 25 indicant que «va regnar sobre Síria».[83][84]
  • També se cita com «Ezron».[85][86] Solament apareix en l'Antic Testament.[87]
Hezión X
Ben-Hadad I
  • Solament apareix en l'Antic Testament.[89]
Ben-Hadad II
  • Identificat per molts erudits bíblics com l'Hadadezer que es menciona en fonts asirias.[89]
  Hazael c. 842-800 a. C.
  • Provablement un usurpador; descrit en els registres assiris com «el fill d'un dò ningú».[90][91]
Ben-Hadad III
  • L'únic rei mencionat en el nom de «Ben-Hadad» tant en l'Antic Testament com en fonts no bíbliques.[89]
Rasin Anys 750-733 a. C.
  • Conegut en les inscripcions asirias com Raqyan.[92]

Vore també

Notes

  1. ↑ Antíoco, fill d'Antíoco III, es va convertir en comonarca en l'any 209 a. C. i va morir en 193 a. C.[10]
  2. ↑ No hi ha raó per a creure que Laódice III va caure en desgràcia en sobreviure al seu marit i va ser honrada durant tot el regnat d'ell i dels seus successors.[11] Els monarques seléucidas no practicaven la poligàmia i ni tan sols els relats més adversos, aparte de l'obra propagandística de Polibio, acusen a Antíoco III del fet.[11] Paul Kosmin propon una solució per al problema de la segona esposa d'Antíoco; segons Polibio, Eubea era un nom que Antíoco va donar a la seua segona esposa i és el nom de la seua illa.[11] Aixina, en opinió de Kosmin, en casar-se en esta dòna, Antíoco volia expressar que s'anava a casar en l'illa de la que la dòna s'havia convertit en el seu símbol.[11]
  3. ↑ Antíoco era un chiquet de 4 o 5 anys quan va ascendir al tro.[15] Heliodoro és possible que matara a Seleuco IV,[14] abans de ser destituït per Antíoco IV, que va mantindre al seu nebot com cogobernante abans de matar-ho en 170 a. C.[16]
  4. ↑ Fritz Heichelheim propon tres possibilitats: Antíoco era el fill de Demetrio I, Antígono, qui va utilisar el nom dinàstic d'Antíoco, un pretenent, o el fill menor de Demetrio I, Antíoco VII.[23] Alfred Raymond Bellinger va considerar l'opció d'Antíoco VII com la més creible.[24]
  5. ↑ Apiano flama a Bals Alexandros Nothos (Alejandro el bastardo); este bastardo podria haver segut la raó dels dubtes que els antics historiadors mostraven sobre la paternitat d'Alejandro.[28]
  6. ↑ Flavio Josefo va situar l'assessinat d'Antíoco al final del primer regnat de Demetrio II i Diodoro Sículo va establir l'usurpació de Diodo Trifón en l'any consular 138 a. C.[32] No obstant, les últimes monedes falcades en el nom d'Antíoco daten de l'any 142/141 a. C., lo que indica que va ser assessinat per eixa época.[32]
  7. ↑ Alejandro va elaborar una genealogia que ho identificava com el fill d'Alejandro I Bals segons Posidonio, o el fill adoptiu d'Antíoco VII segons Justino.[37]
  8. ↑ En 124/123 a. C.,[42] es va casar en Trifena, que va ser assessinada en l'any 111 a. C. per Antíoco IX.[43][44] En 103 a. C., es va casar en Cleopatra Selene, germana de Trifena.[45]
  9. ↑ El seu regnat podria haver terminat en 89/88 a. C.[53]
  10. ↑ Es desconeix la data de la mort de Filipo, pero tradicionalment se supon que és l'any 84 o 83 a. C.[56] És possible que governara fins a l'any 75 a. C.[57]
  11. ↑ En 2002 el numismàtic Brian Kritt va anunciar el descobriment i dessifrat d'una moneda en el retrat de Cleopatra Selene i un cogobernante;[63][64] Kritt va identificar el nom del governant com Seleuco Filométor i, basant-se en l'epítet «Filométor», que significa amor a la mare, ho va identificar en el fill de Cleopatra Selene, sense nom per a Cicerón.[65] Kritt va assignar al recent descobert governant el nom de Seleuco VII, i va considerar molt provable que fora idèntic a Cibiosactes.[66] L'interpretació del nom com «Seleuco VII» va ser acceptada per alguns estudiosos com Lloyd Llewellyn Jones i Michael Roy Burgess,[67][68] pero Oliver D. Hoover no va acceptar la proposta de Kritt, senyalant que la moneda estava molt danyada i algunes lletres eren illegibles; Hoover va interpretar el nom del rei com Antíoco i ho va identificar en Antíoco XIII.[64]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bryce, 2009, p. 680.
  2. ↑ Heródoto, 1862, p. 126.
  3. ↑ Pipes, 1992, p. 13.
  4. ↑ Mumford, 2013, p. 70.
  5. ↑ Kosmin, 2014, p. 122.
  6. ↑ Austin, 2010, p. 652.
  7. ↑ 7,0 7,1 Kosmin, 2014, p. 112.
  8. ↑ Bunbury, 1872, p. 719.
  9. ↑ Alten, 2017, p. 27.
  10. ↑ 10,0 10,1 Gera, 1998, p. 283.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Kosmin, 2014, p. 137.
  12. ↑ Vehlow, 2013, p. 145.
  13. ↑ 13,0 13,1 Ogden, 2017, p. 241.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Gera, 1998, p. 110.
  15. ↑ Cook, 2004, p. 220.
  16. ↑ 16,0 16,1 Gera, 1998, p. 115.
  17. ↑ Georganas, 2016, p. 106.
  18. ↑ Iossif y Lorber, 2007, p. 68.
  19. ↑ Hazel, 2002, p. 20.
  20. ↑ 20,0 20,1 Hoover, 2000, p. 107.
  21. ↑ Hazel, 2002, p. 73.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 Chrubasik, 2016, p. XXIV.
  23. ↑ Heichelheim, 1944, p. 364.
  24. ↑ Bellinger, 1945, p. 59.
  25. ↑ Bellinger, 1945, p. 58.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Kosmin, 2014, p. 22.
  27. ↑ Chrubasik, 2016, p. 162.
  28. ↑ Wright, 2011, p. 43.
  29. ↑ Ogden, 1999, pp. 45-46.
  30. ↑ Atkinson, 2016, p. 29.
  31. ↑ 31,0 31,1 Hazel, 2002, p. 21.
  32. ↑ 32,0 32,1 Atkinson, 2016, p. 41.
  33. ↑ Atkinson, 2016, p. 43.
  34. ↑ Hoover, 2000, p. 108.
  35. ↑ 35,0 35,1 Atkinson, 2012, p. 114.
  36. ↑ Houghton, 1993, pp. 88.
  37. ↑ 37,0 37,1 Shayegan, 2003, p. 96.
  38. ↑ Kosmin, 2014, p. 23.
  39. ↑ Burstein, 2007, p. 78.
  40. ↑ Schürer, 2014, p. 133.
  41. ↑ Mcauley, 2017, p. 90.
  42. ↑ Brijder, 2014, p. 60.
  43. ↑ Whitehorne, 2002, p. 165.
  44. ↑ 44,0 44,1 Downey, 2015, p. 129.
  45. ↑ Whitehorne, 2002, p. 166.
  46. ↑ Atkinson, 2012, p. 114, 115.
  47. ↑ Whitehorne, 2002, p. 165, 167.
  48. ↑ Whitehorne, 2002, p. 167.
  49. ↑ Kosmin, 2014, p. 243.
  50. ↑ Hoover, 2007, pp. 284, 289.
  51. ↑ 51,0 51,1 Downey, 2015, p. 133.
  52. ↑ Hoover, 2007, pp. 288.
  53. ↑ Hoover, 2007, pp. 294.
  54. ↑ Whitehorne, 2002, p. 168.
  55. ↑ 55,0 55,1 Houghton, 1987, pp. 79.
  56. ↑ 56,0 56,1 Hoover, 2007, p. 296.
  57. ↑ Hoover, 2007, p. 298.
  58. ↑ Hoover, 2007, pp. 298, 299.
  59. ↑ Llewellyn Jones, 2013, p. 1572.
  60. ↑ Burgess, 2004, p. 20, 21.
  61. ↑ Bellinger, 1949, p. 79.
  62. ↑ Burgess, 2004, p. 23, 24.
  63. ↑ Kritt, 2002, p. 25.
  64. ↑ 64,0 64,1 Hoover, 2005, p. 95.
  65. ↑ Kritt, 2002, p. 27.
  66. ↑ Kritt, 2002, p. 28.
  67. ↑ Llewellyn Jones, 2013, p. 1573.
  68. ↑ Burgess, 2004, p. 20.
  69. ↑ Kritt, 2002, p. 27, 28.
  70. ↑ Hoover, 2007, p. 297.
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 71,3 Burgess, 2004, p. 24.
  72. ↑ 72,0 72,1 Hoover, 2007, p. 299.
  73. ↑ Whitehorne, 2002, p. 209.
  74. ↑ Spawforth, 2006, p. 6.
  75. ↑ Moubayed, 2012, p. 20.
  76. ↑ Schafer, 2013, p. 245.
  77. ↑ Salibi, 2006, p. 68.
  78. ↑ Flesher y Chilton, 2011, p. 339.
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 Greene, 1993, p. 44.
  80. ↑ McClintock y Strong, 1867, p. 353.
  81. ↑ Clarke, 1851, p. 843.
  82. ↑ Glenny, 2009, p. 152.
  83. ↑ Maxwell Miller y Hayes, 1986, p. 214.
  84. ↑ Plantilla:Cita Bíblia
  85. ↑ Lipiński, 2000, p. 369.
  86. ↑ 86,0 86,1 Galvin, 2011, p. 90.
  87. ↑ 87,0 87,1 Bryce, 2012, p. 178.
  88. ↑ Plantilla:Cita Bíblia
  89. ↑ 89,0 89,1 89,2 Nelson, 2014, p. 109.
  90. ↑ Dever, 2012, p. 363.
  91. ↑ Suriano, 2007, p. 174.
  92. ↑ Kah-Jin Kuan, 2016, p. 125.

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Monarques_de_Síria&oldid=1424005»