Anar al contingut

Congrés Nacional Siri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Congrés Nacional Siri, també cridat Congrés Pa-Siri i Congrés General Siri, va ser acordat en maig de 1919 en Damasc, Síria, despuix de l'expulsió dels otomans de Síria. La missió del congrés era considerar el futur de "Síria", referint-se a La Gran Síria o País de Sham, format per lo que és hui dia: Síria, Líban, Israel, Palestina i Jordània. El congrés també pretenia presentar la postura àrap a la comissió d'investigació King-Crane. El congrés va ser considerat el primer parlament nacional en l'Història moderna de Síria.

Memòria de l'independència de Síria (ذكرى استقلال سوريا). Mostra les fronteres i estats declarats el dia 8 de març de 1920

El congrés estava assistit per representants de totes les parts de la Gran Síria, incloent Líban i Palestina. Estava presidit per Hashim al-Atassi. Alguns participants varen mostrar el seu respal a les demandes del Rei Faisal, mentres que uns atres començaven a qüestionar la seua disposició a fer concessions als grups prosionistas.[1] En el seu informe final va defendre que "No pot haver separació de la partix sur de Síria, coneguda com a Palestina, ni de la zona llitoral est, que inclou Líban; de la pàtria Síria". La comissió King-Crane, en el seu informe va recomanar que "es deu preservar l'unitat de Síria".[2]

El congrés va declarar un Regne Àrap de Síria, independent el 8 de març de 1920.[3] El nou estat pretenia incloure Síria, Palestina, Líban i parts del nort de Mesopotamia. El Rei Faisal va ser declarat cap de l'estat. Al mateix temps el germà de Faisal, principe Zeid, va ser declarat regente de Mesopotamia. Hashim al-Atassi va ser nomenat primer ministre i Yusuf al-'Azma ministre de defensa i cap d'Estat Major.

El congrés continu durant la curta vida del regnat fins al 17 de juliol de 1920, quan França va donar a Faisal un ultimàtum, en l'amenaça d'entrar en guerra si no es rendia. Faisal va cedir, duent el regne al seu fi i dissolent les institucions.

No obstant, estant en desacort, Yusuf al-Azma va liderar una força per a enfrontar-se a les forces franceses. Este eixèrcit depenia principalment d'armes individuals i no podia competir en l'artilleria francesa. En la Batalla de Maysalun, l'eixèrcit siri va ser fàcilment derrotat pels francesos, el 25 de juliol de 1920, El mandat francés per a Síria i el Líban va entrar en vigor a partir de llavors.

Vore també

  • Elizabeth F. Thompson (2020). How the west stole democracy from the Arabs: The Syrian Arab Congress of 1920 and the Destruction of its Historic Lliberal-Islamic Alliance. Grove Atlantic. ISBN 978-0-8021-4820-9. Wikidata Q10886285

Referències

  1. Khalidi, Rashid (2010). Palestinian Identity: The Construction of Modern National Consciousness, Columbia University Press, p. 167. ISBN 9780231150750.
  2. Pipes, Daniel (1992). Greater Syria: The History of an Ambition, Oxford University Press US, p. 26. ISBN 9780195060225.
  3. King's Complete History of the World War, William C. King, The History Associates, 1922, page 665


Referències