En este artícul s'arrepleguen, en forma de taula, les principals illes de Brasil, ya siga per tamany, població o significació històric-cultural.
Mapa físic de Brasil
Brasil té costa únicament al oceà Atlàntic, un tram del llitoral suramericà en general poc retallat que va des del cap Orange, en el nort, fins al riera Chuy, en el sur, una llongitut de 7491 km[1][2] —que aumenta fins als 9198 km si es consideren els eixints i entrantes costers— que ho convertix en el 15.º llitoral nacional més llarc del món. Dels 26 estats brasilers nou no tenen llitoral, aixina com tampoc el Districte Federal.
La majoria de les illes de Brasil són illes molt pròximes a la costa, de la que les separen estrets passages i canals. Moltes illes solen estar en les desembocadures dels rius, formades pels grans aportes sedimentarios, sent destacable el gran archipèlec de Marajó, en la boca de l'Amazones, aixina com uns atres importants complexos insulars estuarinos. A penes hi ha illes separades del llitoral, en tot case grups de chicotetes illes, com l'atolón de les Roques i l'archipèlec de Fernando de Noroña (a 260 km i 360 km respectivament de Natal) i Trinitat i Martín Vaz (a 1150 km de Vitória).
Són importants en Brasil també les illes fluvials, ya que la gran càrrega sedimentaria d'alguns dels seus rius i l'escassa pendent que tenen en gran part de la seua recoorido, favorixen la seua formació. Són illes en general arenenques, molt canviants en la forma i superfície, encara que algunes són realment grans, com l'illa del Bananal —entre els rius Araguaia i Javaés, de 19 162 km²— o la de Tupinambarana —en l'Amazones, d'11 850 km². Hi ha dos archipèlecs fluvials brasilers que es disputen l'honor der els majors archipèlecs fluvials del món: l'archipèlec d'Anavilhanas, en el riu Negre, en prop de 400 illes i l'archipèlec de Mariuá, també en el riu Negre, en més de 140 km d'extensió, 20 km d'esgambi i prop de 1200 illes. Ya que moltes illes fluvials es troben en zones selváticas encara poc explorades, poden faltar moltes illes de tamany mig.
La taula també pot ordenar-se per cada u dels distints camps, sense més que fer clic en la flecha de la primera llínea: un sol clic per a ordenar-la en orde ascendent, i, un doble clic, per al descendent. S'ha elaborat un únic rànquing segons la superfície de les illes, quan superen els 100 km², que deu usar-se com a mera referència indicativa ya que poden faltar senyes d'algunes illes de tamany mig i menut. (L'indicació «f. o.», fòra d'orde, senyala que eixes illes no es consideren a efectes d'eixos rànquings; quan apareix un asterisc, indica un orde intercalado usat per a no refer constantment el rànquing en introduir alguna illa nova.) Les illes fluvials i llacustres apareixen sombreades en blava, per a distinguir-les fàcilment. Les illes dels complexos estuarinos s'han considerat a estos efectes com a illes marines.
(Nota: La taula pot estar incompleta ya que poden faltar algunes illes de tamany mig. Ajuda completant les senyes).
↑La llongitut de qualsevol llínea de costa pot variar de forma notable en funció del método de medició; vore l'artícul: paradoxa de la costa en la Wikipedia en anglés