Anex:Graus militars de l'eixèrcit romà

Ilustració dels distints graus de l'Eixèrcit romà exhibida en el Centre d'Interpretació del León Romà, en la ciutat de León

Enumeració dels principals graus o rancs del eixèrcit romà.

• Actuarius – Militar o funcionari de campament.
• Adiutor – Ajudant o assistent de campament o quarter general o oficial eqüestre.
• Aeneator – Músic militar.
• Agrimensor – Topógrafo militar (un tipo de immunes).
• Aquilifer – Portador de l'àguila legionari.
• Alaris – Cavaller que servix en una ala.
• Architecti – Ingenier de construcció o armament.
• Armicustos – Soldat encarregat de l'administració i el suministrament d'armes i equips. Intendent.
• Ballistarius – Artillero que manejava la balista (un tipo de immunes).
• Beneficiarius – Soldat que realisa una tasca extraordinària, com a policia militar o una tasca especial.
• Bucinator – Trompetero o corneta (de buccina).
• Cacula – Sirviente o esclau d'un soldat.
• Capsarior – Enfermer auxiliar.
• Causarius – Soldat dispensat per ferides o atres raons mèdiques.
• Centurion – Grau d'oficial, generalment un per cada 80 soldats, a càrrec d'una centuria.
• Clinicus – Mèdic.
• Cornicen – Suboficial músic del cornu.
• Cornicularius - Suboficial al front de les tasques administratives i contables.
• Doctor – Instructor de qualsevol ofici, des d'armes fins a música militar.
• Draconarius – Portador d'un estandart de cavalleria.
• Decurion – Cap de dèu soldats o decúria o de tropa de cavalleria (14-30 hòmens). A sovint confòs en decanus.
• Decanus – Originalment, cap d'un contubernium, esquadró de huit legionaris que vivien en la mateixa tenda i les dos unitats de respal.
• Discens – Mills en instrucció per a una posició de immunis.
• Dux – General a càrrec de dos o més legions. En el III, oficial en mando regional que aplegava més allà de les fronteres provincials, responsable directe sol davant l'emperador, generalment designat de manera temporal davant una greu emergència. En el IV, oficial a càrrec d'una part de la frontera depenent del Magister Militum.
• Duumviri navals – Dos hòmens elegits per a equipar i reparar l'armada romana.
• Equites singulars Augusti – Unitat de cavalleria d'èlit encarregada de protegir als emperadors romans. Generalment comandado per un tribunus de ranc pretoriano.
• Evocatus – Soldat que havia complit el seu temps de servici i obtingut el seu licenciamiento (missio), pero que s'ha tornat a allistar voluntàriament per invitació del cònsul o un atre mando.​
• Evocatus Augusti – Soldat de la guàrdia pretoriana que havia complit el seu temps de servici i obtingut el seu licenciamiento (missio), pero que s'ha tornat a allistar voluntàriament.
• Frumentarii – Oficials de l'Imperi Romà durant els sigles II i III. A sovint s'usaven com servici secret, operant principalment en uniforme.
• Hastatus – Del grup dels més jóvens de l'infanteria pesada en els eixèrcits premarios, que estaven menys equipats que els antics 'Principes' i 'Triarii'. Estos varen formar la primera llínea de batalla al front dels Principes.
• Hastatus Prior – Un centurión al mando d'un manipulus o centuria de hastati. oficial d'alt ranc dins d'un manipulus o centuria.
• Hastatus Posterior – Lloctinent del hastatus prior.
• Hastiliarius – Instructor d'armes.
• Imaginifer – Portador que du la imago (image), l'estandart de l'efigie de l'emperador i, en dates posteriors, les de la seua família.
• Immunes – Soldats que eren 'immunes' en deure combatre, en tindre un paper més especialisat dins de l'eixèrcit.
• Katepano – Alt oficial bizantí.

• Legatus legionis – Oficial militar d'alt ranc senatorial. Lliteralment el 'lloctinent' de l'emperador, que era el general en cap titular.
• Legatus pro praetore – Governador provincial de ranc senatorial en vàries legions baix el seu mando.
• Legionarius – Infanteria pesada, força militar bàsica de l'antic eixèrcit romà en el periodo de la República romana tardana i l'Imperi romà primerenc.
• Magister militum - El més alt cap militar en l'Imperi romà tardà, des de Constantino I. Equivalent a general.
• Medicus – Mèdic l'especialisació del qual incloïa cirugia (medicus vulnerarius), oftalmologia (medicus ocularius) i també veterinària (medicus veterinarius). A lo manco alguns tenien un ranc equivalent a centurión.
• Megues doux – Comandant en cap de l'armada bizantina.
• Mills o Mills Gregarius – Soldat d'infanteria de nivell bàsic.
• Numerus – Unitat d'aliats bàrbars no integrats en l'estructura de l'eixèrcit regular. Més tart, una unitat de forces fronterices.
• Optio – Suboficial que servia de lloctinent al centurión de cada centuria i al decurio de cada turma de cavalleria.
• Pedites – Infanteria del primer eixèrcit de l'época dels reis romans. La majoria de l'eixèrcit en este periodo.
• Peditatus – Terme que es referix a qualsevol soldat d'infanteria de l'Imperi Romà.
• Pilus Prior – Centurión major d'una cohorte.
• Pilus Posterior – Lloctinent del pilus prior.
• Praefectus castrorum – Prefecto del campament, tercer en el mando de la legió, també responsable del manteniment del campament, equipament i suministraments. Per lo general, un antic 'primus pilus'.
• Praefectus Cohortis - Comandant d'una cohorte.
• Praefectus legionis agens vice legati – Oficial eqüestre que rebia el mando d'una legió en absència d'un legatus senatorial. Despuix de la supressió dels senadors del mando militar, títul d'un comandant legionari. ("...agens vice legati, es va suprimir en el sigle III").
• Praetoriae (cohortes praetoriae) – Força especial de guardaespales utilisada pels emperadors romans.
• Primus Ordinis – Comandant de cada centuria en la primera cohorte, en l'excepció de la primera centuria de la cohorte.
• Primus pilus (lliteralment, 'primera fila', sense llança) – Centurión al mando de la primera cohorte i el centurión major de tota la Legió.
• Princeps – Soldat de l'época anterior a Mario, inicialment equipats en la llança fins a, i més vesprada en el pilum. Formaven la segona llínea de batalla darrere dels hastati en els eixèrcits premarios.
• Princeps prior – Centurión al mando d'una 'centuria' de principes.
• Princeps posterior – Lloctinent del princeps prior.
• Principals – Grup de rancs, inclosos els aquilifer, signifer, optio o tesserarius . Similar als moderns suboficials.
• Protectors Augusti Nostri (o Protectors Divini Lateris) – Títul honorífic per a oficials superiors senyalats per la seua llealtat a l'Emperador i les seues qualitats militars. Els protectors eren una orde de honor més que una unitat militar. L'orde va aparéixer per primera volta a mitan dels anys 200.
• Quaestionarius – Interrogador o torturador.
• Retentus – Soldat que s'ha mantingut en actiu despuix de complir el periodo de servici requerit.
• Rorarii – Ocupaven la llínea final, o reserva, en l'antic eixèrcit romà anterior a Mario. Varen ser suprimits inclús abans de les reformes de Mario, ya que els triarii varen proporcionar un pilar suficientment poderós.
• Sagittarii – Arqueros, incloent els arqueros auxiliars de cavalleria reclutats principalment en el nort d'Àfrica, els Balcans i més vesprada en l'Imperi Oriental.
• Salararius – Soldat que goja de condicions especials de servici o contractat com a mercenari.

• Scholae Palatinae – Tropa d'èlit de soldats creada per l'emperador Constantino el Gran per a proporcionar protecció personal a l'emperador i a la seua família immediata.
• Scorpionarius – Artillero que maneja la màquina de guerra anomenada scorpio.
• Signifer – Portador de l'estandart de la legió romana.
• Socii – Tropes dels estats aliats en l'eixèrcit anterior a Mario abans de la guerra Social.
• Speculatores i Exploratores – Equips d'exploració i de reconeiximent de l'eixèrcit, que a sovint montaven a cavall.
• Supernumerarii – Unitats d'infanteria llaugera en els eixèrcits de la República Romana que servien per a omplir els llocs d'aquells que caïen morts o estaven discapacitats per les seues ferides.
• Strategos - Governador militar i civil d'un Thema en l'Imperi bizantí.
• Stratelates – Traducció grega per al ranc de magister militum que es va utilisar en els eixèrcits romans tardans i bizantino.
• Stratopedarches – Originalment, un prefecto de campament romà, i després, general romà o bizantino o un comandant en cap bizantí.
• Tablifer – Portaestandarte de la cavalleria de la guàrdia.
• Tesserarius – Mills principalis encarregat en cada centuria d'una legió o d'una unitat auxiliar, de les tasques de seguritat.
• Tirada – Reclutes que podien instruir-se fins a sis mesos abans de convertir-se en mills.
• Triarii – Lanceros dels eixèrcits anteriors a Mario, equipats en el fins a, que formaven la tercera llínea de batalla darrere dels Principes.
• Tribuni angusticlavii – Tribuno militar de ranc eqüestre, S'assignava cinc d'ells a cada legió.
• Tribunus militum - Oficial de l'eixèrcit que estava per baix del llegat pero per damunt del centurión.
• Tribunus militum laticlavius – Tribuno militar de ranc senatorial. Segon al mando d'una legió. Els nomenaments per a este ranc semblen haver cessat durant el regnat de Galieno com a part d'una política d'exclusió de senadors dels mandos militars.
• Tubicen – Trompetero.
• Urbanae – Força policial especial de Roma, creada per a contrarrestar als pretorians.
• Velites – Unitat d'infanteria llaugera que lluitava al front de la legió en temps de la República.
• Venator – Caçador (un tipo de immunes).
• Vexillarius – Portador d'un vexillum (estandart).

Subunidades de la legió romana

Abans de les reformes de Mario de 107 a. C., l'estructura de les legions era la següent:

• Contubernium – L'unitat organisada de soldats més chicoteta de l'eixèrcit romà, composta per huit legionaris liderats per un decanus. En la legió de l'época Imperial, dèu contubernia formaven una centuria.
• Manipulus – Subunidad anterior a Mario de les legions, composta per 120 hòmens (60 per als triarii). Posteriorment va canviar la seua composició.
• Legio (República) – Una legió constava de 60 manipuli d'infanteria i 10 turmae de cavalleria. En l'any 250 a. C., hi hauria quatre legions, dos al mando de cada cònsul: dos legions romanes que estarien acompanyades per dos legions aliades adicionals de similar força i ​​estructura. Per cada legió romana hi hauria una Legió aliada.
• Turma – Unitat de cavalleria en l'eixèrcit premario, que generalment constava de 32 ginets.

Despuix de les reformes de Cayo Mario, l'organisació de les legions es va estandardisar de la següent manera:

• Contubernium – Unitat organisada de soldats més chicoteta de l'eixèrcit romà, composta per huit legionaris liderats per un decanus. Dèu contubernia formaven una centuria
• Centuria – Unitat bàsica composta per 80 hòmens baix el mando d'un centurion i el seu optio. Sis centuriae formaven una cohorte.
• Cohors (Cohorte) – Una cohors constava de 480 hòmens. El centurión de major ranc de les sis centuriae manava sobre totes les cohors.

• Cohors Primera (Primera cohorte) – La primera cohorte era una cohorte del doble de força (consta de cinc centuriae de doble força), en 800 hòmens (excloent oficials). El centurión de la seua primera centuria, el Primus pilus, comandaba la primera cohorte i també era el centurión més veterà de la legió.
• Legio (Legió Imperial) – Legió composta per nou cohortes i una primera cohorte. El comandant general de la legió era el legatus legionis , assistit pel praefectus castrorum i atres oficials superiors.
• Vexillatio – Força temporal d'una o més 'centuriae' separades de la legió per a un propòsit específic. Una vexillatio estava comandada per un oficial designat pel legatus.

Vore també

• Armada romana
• Équites

Bibliografia

• Concepció Neira Faleiro (1998). La Notitia Dignitatum, Madrit: Universitat complutense.
• Philip Matyszak (2010). Legionari. El Manual del soldat romà, Tres Vores (Madrit): Akal, p. 79-80. ISBN 978-84-460-3216-8.