Aeneator
Un aeneator era un soldat romà que duya els instruments de vent, principalment els buccinatores, cornicines i tubicines. El seu nom derivava de aes que significa bronze, pel material del que estaven fets estos instruments.
Un atre tipo de aenatores també eixercien la seua funció en els jocs públics per mig dels seus instruments de vent. Inclús sembla que tenien un collegium aeneatorum que és mencionat en algunes inscripcions trobades en Itàlia.
Us militar
Les alae o unitats militars romanes individuals podien variar en tamany. Les mencionades alae feyen un us extensiu de la senyalisació acústica i visual en les comunicacions. Cada una d'estes unitats contava en un abanderat assignat denominat vexillarius i a lo manco un aeneator. Els aeneatores utilisaven diversos instruments entre els que s'incloïen buccina, cornu, tuba i lituus.[1] Ademés dels seus rols dins de la batalla, els aeneatores també participaven en processons i jocs, particularment en marchar cap a casa despuix de la guerra.[2]
Categories de aeneatores
- Cornicines: eren els aeneatores que tocaven un cornu, una banya en forma de G fet de latón.
- Tubicines: eren els intérprets que tocaven una tuba, una banya recta fet de bronze en una llaugera campana en l'extrem.
- Buccinatores: eren els que bufaven una buccina, una banya en forma de C fet de bronze o argent o banya d'animal.
Els cornicines i els tubicines en la seua majoria realisaven senyals tàctiques sense complicacions en el camp de batalla. Tenien deures de cridada en els quarters, de la mateixa manera que atres soldats reclutats comunament. No se'ls va otorgar un estatus especial en l'unitat militar.[3]
El buccinator, per una atra part, era vist com un membre de l'unitat especialment capacitat que era capaç de realisar un repertori més ampli i s'usava per a realisar una varietat de deures ceremoniales. Moltes unitats varen otorgar l'estatus d'immunes als buccinatores i hi havia buccinatores eqüestres que servien com cornetas de cavalleria.[1][3]
Atres usos no militars de aerófonos
Els aeneatores no varen ser els únics intérprets qualificats o especialisats d'instruments de vent en l'antiga cultura romana. Per a conéixer atres aerófonos romans i el seu us fòra dels contexts militars, vore també:
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Roman Military Instruments and the Lituus».The Galpin Society Journal.42
- 85–97.ISSN 0072-0127.doi:10.2307/842625.
- ↑ «What Music Meant to the Romans».Music & Letters.30(4)
- 337–344.ISSN 0027-4224.
- ↑ 3,0 3,1 «Signalling Communications and the Roman Imperial Army».Britannia.19
- 349–356.ISSN 0068-113X.doi:10.2307/526204.
Bibliografia
- Buonanni, Filippo (1964). Antique Musical Instruments and Their Players, Dover. ISBN 978-0-486-21179-4.
- Comotti, Giovanni (1991). Music in Greek and Roman Culture, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4231-3.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeneator» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.