Anar al contingut

Anell de fraccions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra conmutativa es denominen anells de fraccions a uns objectes matemàtics que generalisen el concepte de cos de fraccions. Donats un anell conmutativo A i un subconjunt seu no buit que satisfà certes condicions -els elements de les quals cridarem denominadors- es pot formar un anell en el qual tots els denominadors tinguen invers multiplicativo. Este anell, cridat anell de fraccions de A és també conmutativo i ademés és unitari, encara que el propi A no ho siga.

Construcció de l'anell de fraccions d'un anell

[editar | editar còdic]

Siga A un anell conmutativo. Siga 𝒟A un subconjunt qualsevol que satisfà les dos condicions següents:

Considerem en A×𝒟 la relació binaria

(a,s)(b,t)  u𝒟 : u(atsb)=0.

És fàcil comprovar que és una relació d'equivalència i, per tant, pot considerar-se el conjunt cocient (A×𝒟)/ que denotarem per 𝒟1A. Indicarem per a/s o as a la classe de l'element (a,s).

Les operacions adició i producte donades per

as+bt=at+bsst
asbt=abst

estan ben definides i doten a 𝒟1A d'una estructura d'anell conmutativo i unitari, que es denomina anell de fraccions de l'anell A respecte de 𝒟: ( 𝒟1A,+,).

L'inclusió natural A𝒟1A

[editar | editar còdic]

Donat un element fix d𝒟 qualsevol, podem definir un homomorfisme d'anells donat per

A𝒟1A : aadd.

L'image ddd de cada denominador d𝒟 té un invers multiplicativo ddd en 𝒟1A.

No obstant, si el conjunt 𝒟 conté divisores de zero, p.i. l'element d𝒟 sent bd=0, tindríem

bbdd=0d=0,

en lo que l'homomorfisme anterior no seria inyectivo.[1]

En cas contrari, si el conjunt 𝒟 no conté divisores de zero, podem embeber l'anell A de manera natural en l'anell de fraccions 𝒟1A, que és de fet el menor anell que conté a A, llevat isomorfisme, en el que cada denominador d𝒟 té invers.

Quan el conjunt 𝒟 conté a tots els elements que no són divisores de zero (i res més) l'anell resultant es denomina anell total de fraccions de A. Si A és un domini d'integritat, l'anell total de fraccions és el cos de fraccions de A.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dummit, David S.; Foote, {{{nom2}}} (2004). Abstract Algebra, 3ª edició, Wiley.


Referències

[editar | editar còdic]