En àlgebra conmutativa es denominen anells de fraccions a uns objectes matemàtics que generalisen el concepte de cos de fraccions. Donats un anell conmutativo A i un subconjunt seu no buit que satisfà certes condicions -els elements de les quals cridarem denominadors- es pot formar un anell en el qual tots els denominadors tinguen invers multiplicativo. Este anell, cridat anell de fraccions de A és també conmutativo i ademés és unitari, encara que el propi A no ho siga.

Construcció de l'anell de fraccions d'un anell

Siga A un anell conmutativo. Siga 𝒟⊂A un subconjunt qualsevol que satisfà les dos condicions següents:

Considerem en A×𝒟 la relació binaria

(a,s)∼(b,t) ⇔ ∃u∈𝒟 : u(at−sb)=0.

És fàcil comprovar que ∼ és una relació d'equivalència i, per tant, pot considerar-se el conjunt cocient (A×𝒟)/∼ que denotarem per 𝒟−1A. Indicarem per a/s o as a la classe de l'element (a,s).

Les operacions adició i producte donades per

as+bt=at+bsst
as⋅bt=abst

estan ben definides i doten a 𝒟−1A d'una estructura d'anell conmutativo i unitari, que es denomina anell de fraccions de l'anell A respecte de 𝒟: ( 𝒟−1A,+,⋅).

L'inclusió natural A→𝒟−1A

Donat un element fix d∈𝒟 qualsevol, podem definir un homomorfisme d'anells donat per

A→𝒟−1A : a↦add.

L'image d′dd de cada denominador d′∈𝒟 té un invers multiplicativo dd′d en 𝒟−1A.

No obstant, si el conjunt 𝒟 conté divisores de zero, p.i. l'element d∈𝒟 sent bd=0, tindríem

b↦bdd=0d=0,

en lo que l'homomorfisme anterior no seria inyectivo.[1]

En cas contrari, si el conjunt 𝒟 no conté divisores de zero, podem embeber l'anell A de manera natural en l'anell de fraccions 𝒟−1A, que és de fet el menor anell que conté a A, llevat isomorfisme, en el que cada denominador d∈𝒟 té invers.

Quan el conjunt 𝒟 conté a tots els elements que no són divisores de zero (i res més) l'anell resultant es denomina anell total de fraccions de A. Si A és un domini d'integritat, l'anell total de fraccions és el cos de fraccions de A.

Vore també

Referències

  1. ↑ Dummit, David S.; Foote, {{{nom2}}} (2004). Abstract Algebra, 3ª edició, Wiley.


Referències