Amilina
L'amilina, polipèptit amiloide dels illots o IAPP (del anglés: islet amyloid polypeptide) és una hormona peptídica de 37 residus secretada per les cèlules beta pancreàtiques al mateix temps que l'insulina (al voltant de la raó 1:100 amilina a insulina).[1]
Importància clínica
El polipèptit amiloide insulinoma (IAPP, o amilina) és comunament trobat en els illots pancreàtics de pacients sofrint de diabetis mellitus tipo 2, o albergant un insulinoma. Mentres que l'associació de l'amilina en el desenroll de la diabetis tipo 2 es coneix des de ya algun temps,[2] ha segut més difícil establir una funció causant directa per a l'amilina. Resultats recents sugerixen que l'amilina, com el relacionat beta-amiloide (Abeta) associat en la malaltia d'Alzheimer, pot induir mort celular apoptótica en cèlules beta que produïxen insulina, un efecte que podria ser rellevant en el desenroll de la diabetis tipo 2.[3] Finalment, un estudi recent va informar un efecte sinérgico per a la pèrdua de pes en la coadministraació de leptina i amilina en rates obeses en restaurar la sensibilitat hipotalámica a la leptina.[4]
Funció
L'amilina funciona com a part del pàncrees endocrí i contribuïx al control glucémico. El pèptid és secretado dels illots pancreàtics cap al torrent sanguíneu i és eliminat per les peptidasas en el renyó. No es troba en l'orina. La funció metabòlica de l'amilina és caracterisada com un inhibidor de l'aparició de nutrients (especialment la glucosa) en el plasma sanguíneu.[5] Per lo tant funciona com un companyer sinérgico a l'insulina, i és cosecretado per les cèlules beta pancreàtiques en resposta als menjars.
L'efecte general de la amilina és disminuir la taxa d'aparició Ra (from Rate of appearing) de glucosa en la sanc despuix de menjar; açò es conseguix per mig de la desacceleració coordinada del buidat gàstric, l'inhibició de la secreció digestiva àcit gàstric, enzimes digestives pancreàtiques i eyecció de bilis i la consegüent reducció de l'ingesta d'aliments. L'amilina evita l'aparició de nova glucosa en la sanc, per mig de l'inhibició de la secreció del hormona glucagón que té efectes gluconeogénicos, és dir que induïx la síntesis de glucosa a partir d'aminoàcits i també efectes glucogenolíticos, o siga que induïx la lísis de glucógeno en les hepatòcits per a lliberar glucosa. En conjunt reduïxen la demanda total d'insulina.[6] Podem dir que la amilina bloqueja els mecanismes hiperglicemiantes i d'esta manera reduïx la cantitat d'insulina necessària per a mantindre al glicemia normal. L'amilina també actua en el metabolisme òsseu, junt en els pèptids relacionats calcitonina i pèptid relacionat en el gen de la calcitonina.[5]
el bloqueig de gens de l'amilina en rosegadors permet obtindre rates que no conseguir alcançar la sacietat o anorèxia. que és normal despuix del consum d'aliments. Degut a que la amilina és un pèptid amidado, com a molts neuropèptids, es creu que és responsable dels efectes anorexígenos i que actua sobre una part del tronc cerebral sensible a la glucosa, l'àrea postrema.[6]L'amilina també actua en el metabolisme òsseu, junt en els pèptids relacionats calcitonina i pèptid relacionat en el gen de la calcitonina.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «Entrez Gene: IAPP islet amyloid polypeptide».
- ↑ Hayden MR(2002).«Islet amyloid, metabolic syndrome, and the natural progressive history of type 2 diabetis mellitus».JOP.3(5): 126–38.
- ↑ Lorenzo A, Razzaboni B, Weir GC, Yankner BA(1994).«Pancreatic islet cell toxicity of amylin associated with type-2 diabetis mellitus».Nature.368(6473): 756–60.doi:10.1038/368756a0.
- ↑ Roth JD and al.(2008).«Leptin responsiveness restored by amylin agonism in diet-induced obesity: Evidence from nonclinical and clinical studies».PNAS.105(20): 7257–7262.doi:10.1073/pnas.0706473105.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pittner RA, Albrandt K, Beaumont K, et al.(1994).«Molecular physiology of amylin».J. Cell. Biochem..55 Suppl: 19–28.doi:10.1002/jcb.240550004.
- ↑ 6,0 6,1 Ratner RE, Dickey R, Fineman M, Maggs DG, Shen L, Strobel SA, Weyer C, Kolterman OG(2004).«Amylin replacement with pramlintide as an adjunct to insulin therapy improves long-term glycaemic and weight control in Type 1 diabetis mellitus: a 1-year, randomized controlled trial».Diabet Med.21(11): 1204–12.doi:10.1111/j.1464-5491.2004.01319.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amilina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.