Ametlla

La armela és el frut de l'armeler (Prunus dulcis), i tal com uns atres fruts secs, la llavor és la part que es consumix, la qual està envolta per una película de color canella, ademés d'un clafoll exterior que no és comestible, que representa un pes important de l'armela (en remoure este clafoll, el seu pes es reduïx un 40%), i una pell verda que es va secant.

Etimologia

El terme castellà armela, encara que puga semblar d'orige àrap, prové directament del llatí, de la mateixa manera que molts atres térmens castellans que també escomencen per al- sense ser esta l'habitual partícula aràbiga. Armela procedix, puix, despuix d'alguna dissimilació, de la paraula llatina amyndăla, adaptació vulgar de amygdăla: amígdala, la qual és un antic préstam d'alguna llengua oriental desconeguda en el grec.

Varietats

Existixen una infinitat de varietats que es dividixen en dos grans grups: "clafoll bla" i "clafoll dur". Entre les varietats més cultivades estan:

• Atocha: varietat espanyola molt productiva i en armela de calitat
• Ayles: varietat de floració tardana i maduració de mija estació
• Cristomorto: varietat italiana de floració tardana i maduració mija
• Desmai Largueta: varietat espanyola de producció mija-alta
• Desmai roig: varietat espanyola de floració primerenca
• Ferraduel: varietat francesa de floració tardana, molt productiva
• Ferragnès: varietat francesa molt vigorosa i productiva de floració tardana
• Garrigues: varietat molt vigorosa. Frut chicotet redonejat i llavor menuda
• Guara: varietat de floració tardana i maduració primerenca. Autofertil
• Largueta: la varietat tradicional més cultivada i asilvestrada en Aragó
• Marcona: considerada com la varietat de major calitat a nivell mundial^{cita requerida}
• Moncayo: varietat de floració tardana
• Nonpareil: varietat de floració semiprecoz
• Tuono: varietat italiana de floració tardana
• Antoñeta(R): varietat obtinguda per l'ACEBES-CSIC en Múrcia (Espanya). De floració tardana i autofertil
• Marta(R): varietat obtinguda per l'ACEBES-CSIC en Múrcia (Espanya). De floració tardana i autofertil
• Belona(R): varietat obtinguda pel CITA en Saragossa(Espanya). De floració tardana i autofertil, pepita pareguda a Marcona
• Soleta(R): varietat obtinguda pel CITA en Saragossa(Espanya). De floració tardana i autofertil, pepita pareguda a Largueta
• Penta (cov): varietat obtinguda per l'ACEBES-CSIC en Múrcia (Espanya). De floració extratardía i autofertil, 10–20 despuix que ferragnes
• Tardona (cov): varietat obtinguda per l'ACEBES-CSIC en Múrcia (Espanya). De floració extratardía i autofertil, 15–30 despuix que ferragnes

En Espanya

Les més corrents en Espanya són:

• La Marcona és la varietat més coneguda. Una armela redona i grossa, dolça i en poc percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria repostera i turronera. Desprovista de les seues envoltes, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o blans. Servix de base per a les Denominacions d'Orige Xixona i Alacant, aixina com per a la Denominació de Calitat Massapà de Toledo i els tradicionals guirlaches aragonesos ademés de la Coca de Santiago. Aixina mateix, en tindre en la seua composició menys oli, se sol destinar a la producció d'armeles fregides.^{cita requerida}

• La armela mollar, a la que posseïx un clafoll bla fàcil de quebrar i que té un cert percentage d'armeles dobles. ^{cita requerida}

• La armela amarga (Prunus dulcis var. amara), que és potencialment més tòxica que atres varietats en contindre majors cantitats d'amigdalina, un glucósido cianogénico que també es troba, junt en uns atres com la prunasina i usualment en menor proporció, en les llavors de totes les espècies del gènero Prunus.^{cita requerida}

En Chile

A través d'un acort entre el IRTA i A.N.A. les següents varietats d'armela han segut exportades a Chile.

• Vairo
• Marinada
• Constantí
• Tarraco

Us alimentari

Valors nutricionals

Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2423 kJ o 579 kcal, dividint-se estos a la seua volta en carbohidrats (21,55 g) dels quals 4,35 g són sucres, grasses (49,93 g) de les quals 3,802 g són saturades, 31,551 g són monoinsaturadas, 12,329 g són poliinsaturadas i 0,015 g són àcits grassos trans, proteïnas (21,15 g), fibra (12,5 g) i aigua (4,41 g). A la seua volta estos 100 g de producte aporten els següents mineralés essencials, calcio (269 mg), ferro (3,71 mg), magnesi (270 mg), fòsfor (481 mg), potassi (733 mg), sodi (1 mg), zinc (3,12 mg), coure (1,031 mg), manganeso (2,179 mg) i seleni (4,1 mcg).

Cada 100 g d'armela comuna aporten les següents vitamines, B1 o tiamina (0,205 mg), B2 o riboflavina (1,138 mg), B3 o niacina (3,618 mg), B5 o àcit pantoténico (0,471 mg), B6 (0,137 mg), B9 o àcit fólico (44 mcg), tossal (52,1 mg), caroteno (1 mcg), I o α-tocoferol (25,63 mg), tocoferol beta (0,23 mg), tocoferol gamma (0,64 mg), tocoferol delta (0,07 mg), luteïna + zeaxantina (1 mcg) i A o retinol (2 IU). Per a vore els valors en major detall, es pot consultar la ficha que apareix en la pàgina superior dreta de la pàgina.

Es deu tindre en conte que, com tot frut sec, l'armela és alergénica.

Gastronomia

En la rebosteria espanyola, l'armela és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de darrerias tradicionals, com els torrons, els massapans i les coques (entre les que destaca la coca de Santiago), ademés dels gelats i dolços, o com aperitiu, torrada o fregida.

L'armela també pot ser consumida en la llet d'armela o orchata d'armela.

Per als veganos, la llet d'armela constituïx una opció en l'aporte de proteïnas, ademés de ser llaugera i tindre un sabor agradable lleument dolç. La llet d'armela és ideal per a les etapes de creiximent i adolescència gràcies a la seua aporte de potassi i calcio.

El consum d'armela ajuda a reduir el colesterol sanguíneu total i el LDL.

Atres usos

L'oli d'este frut és utilisat com emoliente, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos el almendruco, que és el frut tendre i inmaduro.

Sifres de producció

Principals productors d'armela (2018) (tonellades)
[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]] || align="right" | 1.872.500
Archiu:Flag of Spain.svg Espanya	align="right" | 339.033
Plantilla:IRI	139.029
Plantilla:MAR	117.270
TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png	100.000
Itàlia ITA	79.801
Archiu:Flag of Australia .png	69.880
Plantilla:TUN	66.733
REDIRECCIÓN Plantilla:DZA || align="right" | 57.213
ChinaArchiu:Flag of China.png	49.879
REDIRECT:Plantilla:GRC || align="right" | 38.352
REDIRECT Plantilla:CHL || align="right" | 36.033

Font

En Estats Units

Estats Units va ser en 2013 el major productor d'armeles, en una sifra de producció d'1.814.372 tonellades.

En Espanya

La producció en Espanya es concentra en les Comunitats del llitoral mediterràneu: Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia i Andalusia; aixina com en algunes zones de l'interior tals com Aragó i la zona més oriental de Castella-la Mancha, fonamentalment en la província d'Albacete.

En l'any 2009 la producció d'armela va ser de 270.686 tonellades, sent aixina el segon productor mundial precedit per Estats Units en una producció d'1.162.200 tonellades. De l'any 2010 al 2013 les sifres es varen reduir gradualment en 222.518 i 149.000 tonellades respectivament. En 2014 les sifres de producció es varen incrementar fins a 195.704 tonellades.

En Mèxic

Mèxic és un dels 50 principals països productors d'armeles. En l'any 2013 la seua producció va ser de 60 000 tonellades.

En Chile

La producció en Chile en l'any 2013 va ser de 28.560 tonellades.

En Argentina

Argentina és un dels 50 principals països productors d'armeles. La seua producció durant l'any 2013 va ser d'un total de 648 tonellades. En Argentina, com en el restant del món, la producció d'armela és molt variable d'un any a un atre, per les canviants condicions meteorològiques.

Metàfores

L'armela pròpiament dita ha donat lloc a denominacions normatives i no normatives en idioma espanyol per a atres objectes:

• Cada cairel o peça de cristal, o metal que adorna a certs tipos de llànties com les anomenades aranyes o alguns candelabros.
• A tot adorn o moldura la forma del qual recorda a la fruta armela.
• Els diamants en un clivado o tallat tal que els dona un facetado la forma del qual recorda a una armela.
• Es diu armela a cudols o pedres menudes.
• En art es diu armela o mandorla a una espècie d'aureola pintada en la forma de vesica piscis; tal armela és molt freqüent en la pintura medieval, rodejant les imàgens del Crist o de la Verge.
• A un molusc, la armela de mar o Glycimeris glycimeris.
• En ocasions els urbanistes denominen armela al núcleu d'una ciutat.
• Armela pot referir-se en sentit figurat a parts genitals, per eixemple a la vagina o al clítoris.

Vore també

• Frut sec
• Anou (frut)

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ametlla.
• Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Ametlla.