Amèrica Llatina durant la Segona Guerra Mundial

Despuix de la Batalla del Riu de l'Argent, la travessia alemana Admiral Graf Spee va ser afonat per la seua tripulació front a Montevideo, Uruguay, el 17 de decembre de 1939

Durant la Segona Guerra Mundial, es varen produir importants canvis econòmics, polítics i militars en Amèrica Llatina. La guerra va causar un pànic considerable en la regió, ya que gran part de les seues economies depenien del comerç en Europa, el comerç del qual es va vore completament pertorbat. Amèrica Llatina va intentar inicialment mantindre's neutral, pero els països beligerants la varen posar en perill. Per a protegir millor el Canal de Panamà, combatre l'influència del Eix i optimisar la producció de bens per a l'esforç bèlic, Estats Units, per mig del Programa de Préstam i Arrendament i programes similars, va expandir considerablement els seus interessos en Amèrica Llatina, lo que va resultar en una modernisació a gran escala i un important impuls econòmic per als països participants.

Estratègicament, Panamà era la nació llatinoamericana més important per als Aliats degut a que el Canal de Panamà era vital tant per al comerç com per a la defensa posat que proporcionava una conexió entre els oceans Atlàntic i Pacífic. Brasil també era de gran importància per ser el punt més propenc d'Amèrica a Àfrica, a on els Aliats participaven activament en la lluita contra Alemània i Itàlia, ademés de ser una font vital de matèries primeres estratègiques com a caucho, mineral de ferro i cristals de cuarzo. Mentrestant, Argentina i Uruguay varen ser proveïdors crucials d'aliments per als Aliats, acceptant pagaments diferits per part de Gran Bretanya, lo que es va reconéixer com una important contribució a l'esforç bèlic aliat. Per a l'Eix, les nacions del Con Sur (com Argentina i Chile), es mantindrien neutrals fins a l'últim any de la guerra, lo que l'Eix va aprofitar al màxim interferint en assunts interns, realisant espionage i distribuint propaganda.

Brasil va ser l'únic país que va enviar tropes al Teatre Europeu, ademés de contribuir decisivament al suministrament de bases aérees per al reabastecimiento dels combatents i tindre un paper important en la campanya antisubmarina de l'Atlàntic. Varis atres països també varen mantindre enfrontaments en submarins i travessies alemanes en el Carib i l'Atlàntic Sur. Mèxic va enviar un esquadró de caça de 300 voluntaris al Pacífic, l'Esquadró 201, conegut com les Àguiles Asteques. Ademés, més de 4000 voluntaris argentins varen lluitar per als Aliats durant la Segona Guerra Mundial, a pesar de que Argentina va ser oficialment un país neutral durant la major part de la guerra.

Història

El paper d'Estats Units

En 1940, despuix d'expressar la seua preocupació al president Franklin D. Roosevelt per l'influencia nazi en Llatinoamèrica, Nelson Rockefeller va ser designat com Coordinador d'Assunts Interamericanos. Rockefeller va ser encarregat de supervisar un programa de cooperació dels Estats Units en les nacions de Llatinoamèrica per a ajudar a elevar el nivell de vida, conseguir millors relacions entre les nacions de l'hemisferi occidental i contrarrestar la creixent influencia nazi en la regió.

La propaganda antifascista va ser un important proyecte nortamericà en Llatinoamèrica, dirigit per l'oficina de Rockefeller. Va invertir millons en emissions de radi i películes, en l'esperança d'aplegar a una gran audiència. Ademés de la propaganda, es varen assignar grans sumes per al respal econòmic i el desenroll. En general, la política de Roosevelt va ser un èxit polític, llevat en Argentina i Chile, que varen tolerar l'influència alemana i es varen negar a seguir el liderage de Washington fins que la guerra pràcticament havia terminat.

Economia

Segons l'autor Thomas M. Leonard, la Segona Guerra Mundial va tindre un gran impacte en les economies llatinoamericanes. Molts països estaven aumentant els preus de les seues exportacions per a poder mantindre's econòmicament. Despuix del atac japonés del 7 de decembre de 1941 a Pearl Harbor, la major part d'Amèrica Llatina va trencar relacions en les potències de l'Eix o els va declarar la guerra. Com a resultat de l'interrupció del comerç de preguerra en Europa, moltes nacions (incloent tota América Central, República Dominicana, Mèxic, Chile, Perú, Argentina i Veneçola) de sobte varen descobrir que la seua dependència dels Estats Units per al comerç va aumentar. L'alta demanda d'Estats Units de productes i matèries primeres particulars durant la guerra va distorsionar encara més el comerç. Per eixemple, Estats Units volia tot el platí produït en Colòmbia, tot el coure de Chile i tot el cotó de Perú. Les parts varen acordar preus fixos, a sovint en una prima alta, pero les diverses nacions varen perdre la seua capacitat de negociar i comerciar en el mercat obert. Chile va ser un important exportador de nitrat a Estats Units durant la guerra.

L'escassea de bens de consum i atres productes també va ser un problema durant els anys de guerra. La demanda de l'indústria bèlica nortamericana i l'escassea de transport marítim varen provocar l'escassea de molts bens en Llatinoamèrica, per lo que els preus dels productes disponibles varen aumentar. La gasolina i atres productes derivats del petròleu eren costosos i difícils de conseguir. L'escassea d'aliments era un problema en les ciutats. Finalment, tots estos factors varen provocar inflació.

La major part de Llatinoamèrica va aprofitar la guerra en aliar-se en Estats Units i rebre ajuda. Perú, no obstant, va ser l'excepció. En Perú, el govern va impondre controls de preus a diversos productes. Per lo tant, les seues reserves de divises no varen aumentar tant com les d'atres països llatinoamericans i va perdre capitals molt necessaris. Panamà també es va beneficiar econòmicament, principalment per l'aument del tràfic marítim i de mercaderies que transitaven pel canal.

Mèxic i Veneçola, països rics en petròleu, es varen beneficiar de l'elevat preu del petròleu. Mèxic va conseguir aprofitar les condicions favorables d'un acort en companyies petroleres nortamericanes i europees per la nacionalisació de la seua indústria petrolera en 1938. El president mexicà Manuel Àvila Camacho va aprofitar la situació per a millorar la posició negociadora de Mèxic en Estats Units en general.

Préstam i Arrendament

En el marc del programa de Préstam i Arrendament, Amèrica Llatina va rebre aproximadament 400 millons de dólars en materials bèlics a canvi de bases militars i d'assistència per a la defensa de l'hemisferi occidental. De totes les nacions llatinoamericanes, Brasil va ser el que més es va beneficiar de l'ajuda del Préstam i Arrendament, principalment per la seua posició geogràfica en l'extrem norest de Sudamérica, lo que li va permetre patrullar entre Sudamérica i Àfrica Occidental, ademés de proporcionar un punt de transbordo per al transport de material bèlic nortamericà als aliats que lluitaven en el nort d'Àfrica, pero també perque li'l considerava una possible ruta d'invasió alemana que devia defendre's. Es varen firmar nous i favorables tractats comercials en Estats Units, que varen proporcionar préstams i ajuda militar. De major importància va ser la disminució de la competència per a l'indústria manufacturera brasilera. Brasil va rebre tres quartes parts de l'assistència del Programa de Préstam i Arrendament distribuïda en Llatinoamèrica. Equador va rebre una part, principalment per a la construcció d'una base aérea en les Galápagos. Colòmbia i República Dominicana varen rebre fondos del Préstam i Arrendament per a modernisar els seus eixèrcits i aixina poder ajudar en la defensa del Canal de Panamà i les rutes marítimes del Carib.

En contrast, Argentina i Chile varen rebre molt poca ajuda militar, ya que durant la major part de la guerra cap dels dos va acceptar les condicions nortamericanes que acompanyaven a l'ajuda, que implicaven que trencaren relacions en les potències de l'Eix. Perú va rebre una miqueta d'ajuda, pero per a 1943 la costa oest de Sudamérica havia perdut tota importància estratègica, en estar tan llunt dels principals escenaris de la guerra, que ya no justificava l'enviament d'armament peruà baix el programa de Préstam i Arrendament. Els estats centroamericanos varen seguir l'eixemple i varen rebujar les condicions de l'ajuda. Per a 1943, la Carretera Panamericana, construïda per Estats Units en part en fins defensius, va deixar de ser una prioritat, per lo que es varen detindre les obres en la carretera i l'ajuda militar.

Segons Leonard, el Préstam i Arrendament va canviar l'equilibri de poder en Llatinoamèrica i va revivar antigues rivalitats. El govern chilé, per eixemple, estava molt preocupat per la seua falta d'assistència militar, no per temor a un atac de les forces de l'Eix, sino perque temia que Bolívia i Perú intentaren usar les seues armes recent adquirides per a recuperar el territori perdut davant Chile 6 décades abans durant la guerra del Pacífic. Equador també es mostrava receloso perque, al final de la guerra equatorià-peruana en 1941, havia perdut contra Perú. Finalment, Argentina es va vore amenaçada pel seu antic rival, Brasil, per l'accés d'este últim a les armes nortamericanes més modernes. Leonard afirma que el president argentí Juan Dumenge Perón va aplegar al poder en part afirmant que "repararia este canvi d'estatus militar".

Activitat de l'Eix

Archiu:German Junkers Ju 52 in CAPS 12 service 1942.jpg

Un Junkers Ju 52 alemà, que va ser confiscat per Perú i transferit a les Forces Aérees de l'Eixèrcit d'Estats Units com botí de guerra, en Howard Field, Panamà, a fins de 1942

Al començ de la Segona Guerra Mundial, el fascisme era vist com una alternativa positiva per alguns líders i grups llatinoamericans que estaven impressionats per líders de l'Eix com Adolf Hitler, Benito Mussolini, Hirohito i Francisco Franco (encara que Espanya va permanéixer neutral durant tota la guerra). El president dominicà Rafael Leónidas Trujillo, per eixemple, admirava a Hitler pel seu estil i els seus mítins militaristes. Segons Leonard, en Brasil, Argentina i Chile, el fort sentit d'unitat i propòsit creat pel fascisme era prou atractiu. Les tres nacions tenien un influent partit polític fasciste. Els integralistas de Brasil vestien botes i camises verdes d'estil militar, i eren oberts admiradors de Mussolini.

En els anys de preguerra, els alemans també varen gojar d'una creixent penetració econòmica per mig d'acorts comercials binacionales per a assegurar l'igualtat de condicions en la relació econòmica en diverses nacions llatinoamericanes. Brasil, Mèxic, Guatemala, Costa Rica i República Dominicana tenien acorts comercials en l'Alemània nazi. En l'inici de la guerra en setembre de 1939, el comerç entre Llatinoamèrica i els països de l'Eix va cessar casi per complet pel bloqueig de la Marina Real Britànica, lo que va perjudicar les economies llatinoamericanes en diversos graus. En la majoria dels casos, Estats Units va ser l'únic país capaç de reemplaçar a l'Eix com a soci comercial.

Casi tots els estats llatinoamericans varen tindre que respondre a l'activitat d'espionage de l'Eix. Mèxic, i en menor mida Brasil, varen cooperar en Estats Units per a tancar les cèlules de l'Eix. Chile i Argentina, per un atre costat, varen permetre que agents de l'Eix operaren en els seus països durant la major part de la guerra, lo que va anar una font de considerable discòrdia entre les dos nacions i Estats Units. Molts dels estats llatinoamericans també varen tindre que bregar en grans cantitats d'immigrants dels països de l'Eix. Colòmbia, per eixemple, tenia una població d'uns 4.000 immigrants alemans en 1941, aixina com un chicotet llogaret d'agricultors japonesos en el departament del Cauca, al suroest del país. Molts dels alemans en Colòmbia estaven involucrats en l'indústria del transport aéreu com a empleats de SCADTA, per lo que Estats Units temia que pogueren estar involucrats en espionage o inclús conspirar per a convertir aeronaus civils en bombarders per a un atac contra el Canal de Panamà. Com a resultat, el govern d'Estats Units va pressionar a Colòmbia per a que monitoreara i internara als immigrants o, en alguns casos, els deportara a Estats Units. Lo mateix va ocórrer també en atres països llatinoamericans.

L'amenaça de l'espionage alemà i espanyol era molt més real. Durant gran part de la guerra, Alemània va operar rets d'espionage en tots els països més importants de la regió, incloent Argentina, Chile, Paraguay, Brasil, Cuba, Mèxic i Veneçola. L'Operació Bolívar, com li la va denominar, es va centrar en comunicacions de ràdio clandestines des de la seua base en Argentina fins a Berlín, Alemània, pero també va utilisar bucs mercants espanyols per a l'enviament d'inteligència en paper a Europa. Açò últim va ser possible gràcies a la cooperació espanyola en les agències d'inteligència alemanes durant la guerra. Si ben Argentina i Chile finalment varen reprimir als agents de l'Eix que operaven en els seus països a principis de 1944, l'Operació Bolívar va continuar fins al final de la guerra europea en maig de 1945.

Ademés de l'espionage i el sabotage alemans en Llatinoamèrica, Estats Units també estava preocupat per la propaganda nazi. Per eixemple, l'embaixada d'Alemània en Ciutat de Guatemala va servir com a centre de distribució de la propaganda nazi en Centroamérica. Abans del començ de la guerra en 1939, la propaganda se centrava en la superioritat dels productes manufacturados alemans i afirmava que Alemània era el centre de l'investigació científica, ya que contava en el "sistema educatiu més alvançat del món". Entre setembre de 1939 i finals de 1943, la propaganda es va centrar en les victòries alemanes i la superioritat del seu equip militar. Des de Guatemala, la propaganda va aplegar a les embaixades alemanes en atres països, a sovint com a paquets a bordo de l'aerollínia salvadorenya TACA.

Relacions en l'Unió Soviètica

l'invasió d'Hitler en juny de 1941 va provocar respal i ajuda a l'Unió Soviètica en molts països de Llatinoamèrica, generalment a través d'organisacions voluntàries o sindicats. Cuba va enviar 40.000 cigarros al Eixèrcit Rojo i, en octubre de 1942, es va convertir en el primer país llatinoamericà en reconéixer diplomàticament a la URSS. En térmens més generals, la guerra va conduir a un desgel diplomàtic: per a 1945, 11 estats llatinoamericans, entre ells Argentina, Colòmbia, Chile, Veneçola i les repúbliques centroamericanas, havien normalisat les seues relacions en Moscou.

Al finalisar la Segona Guerra Mundial en Europa, el president mexicà Manuel Àvila Camacho va declarar: "En enterar-me de la reculada definitiva de l'Eixèrcit alemà recort junt en el meu país els esforços admirables de l'heròic poble soviètic durant els anys de la lluita contra les tropes fascistes".

Impactes regionals

Brasil

Soldats brasilers saluden a civils italians en la ciutat de Massarosa, setembre de 1944

Artícul principal → Brasil en la Segona Guerra Mundial.

Despuix de la Primera Guerra Mundial, en la que Brasil va ser aliat d'Estats Units, Gran Bretanya i França, el país es va donar conte de que necessitava un eixèrcit més capaç, pero no tenia la tecnologia per a crear-ho. En 1919, la Missió Militar Francesa va ser establida en Brasil. El seu principal objectiu era contindre les rebelions internes en Brasil. Varen intentar ajudar a l'eixèrcit elevant-ho a l'estàndart militar europeu, pero les constants missions civils no els varen preparar per a la Segona Guerra Mundial. El president de Brasil, Getúlio Vargas, volia industrialisar Brasil i fer-ho més competitiu en atres països. Es va acostar a Alemània, Itàlia, França i Estats Units com a aliats comercials. Molts italians i alemans havien emigrat a Brasil molts anys abans de la Segona Guerra Mundial, lo que va crear una influencia nazi. Els immigrants varen ocupar alts càrrecs en el govern i les forces armades.

Brasil es va mantindre neutral durant el periodo de entreguerras, pero va assistir a les reunions continentals en Buenos Aires (1936), Llima (1938) i La Habana (1940), que ho varen obligar a acceptar la defensa de qualsevol part d'Amèrica en cas d'atac. Brasil va interrompre el comerç en Alemània quan este va començar a atacar bucs mercants en alta mar, lo que va resultar que Alemània declarara un bloqueig contra Amèrica en l'oceà Atlàntic. Quan submarins alemans varen atacar bucs mercants brasilers desarmats, el president Vargas es va reunir en Roosevelt per a discutir cóm prendre represàlies. El 22 de giner de 1942, Brasil va trencar oficialment totes les seues relacions en Alemània, Japó i Itàlia, i es va unir als Aliats.

La Força Expedicionaria Brasilera va ser enviada a Nàpols, Itàlia, per a combatre junt a les potències aliades. Brasil va ser l'únic país llatinoamericà que va enviar tropes a Europa. Inicialment, Brasil solament volia proporcionar recursos i refugi per a la guerra, en la finalitat de tindre l'oportunitat d'alcançar un alt estatus en la posguerra, pero va terminar enviant 25.000 hòmens a combatre. No obstant, no era un secret que Vargas admirava a l'Alemània nazi d'Hitler i a la seua Führer . Inclús va permetre que la Luftwaffe alemana establira forces aérees secretes al voltant de Brasil. L'aliança en Alemània es va convertir en la segona millor aliança comercial de Brasil, despuix d'Estats Units.

Mèxic

Braceros aplegant a Los Àngeles, 1942

Artícul principal → Mèxic durant la Segona Guerra Mundial.

En 1941, Mèxic mantenia una relació molt més amistosa en Estats Units en comparació a la Primera Guerra Mundial, a on el país tenia una actitut més marcadament proalemana. Mèxic va trencar relacions diplomàtiques en Japó un dia despuix de l'atac a Pearl Harbor. Tres dies despuix de l'atac, va fer lo mateix en Alemània i Itàlia.

Mèxic va entrar en la Segona Guerra Mundial en resposta als atacs alemans a bucs mexicans. El Potrero del Pla, originalment un petroler italià, havia segut expropiat pel govern mexicà en abril de 1941 i rebatejat en el nom d'una regió de Veracruz. Va ser atacat i desmantellat pel submarí alemà U-564 el 13 de maig de 1942. L'atac va causar la mort de 13 de les seues 35 tripulants. El 21 de maig de 1942, un segon petroler, el Faixa d'Or, també un buc italià expropiat, va ser atacat i afonat pel submarí alemà U-160, causant la mort de 10 de les seues 37 tripulants. En resposta al torpedeo d'abdós bucs, Mèxic declararia la guerra el 30 de maig de 1942 a Alemània, Itàlia i Japó.

Una gran part de la contribució de Mèxic a la guerra es va produir a través d'un acort en giner de 1942 que va permetre als ciutadans mexicans que vivien en els Estats Units unir-se a les forces armades nortamericanes. Fins a 250.000 mexicans varen servir d'esta manera. En l'últim any de la guerra, Mèxic va enviar un esquadró aéreu per a servir baix la bandera mexicana: l'Esquadró 201, que va vore combat en Filipines en la guerra contra el Japó Imperial. Mèxic va ser l'únic país llatinoamericà en enviar tropes al teatre d'operacions d'Àsia i el Pacífic. Ademés dels que estaven en les forces armades, decenes de mils d'hòmens mexicans varen ser contractats com a treballadors agrícoles en els Estats Units durant els anys de guerra a través del programa Bracero, que va continuar i es va expandir en les décades posteriors a la guerra.

Illes del Carib

Archiu:CAPS 26 Texas Havana 1940.jpg

En el Castell del Morro al fondo, l'USS Texas navega cap al port d'La Habana, febrer de 1940

En 1940, el govern de Cuba va negar infamemente l'entrada a 900 refugiats judeus que varen aplegar a La Habana a bordo del MS St. Louis. En acabant de que Estats Units i Canadà també es negaren a acceptar als refugiats, estos varen retornar a Europa, a on molts varen ser assessinats en l'Holocaust. Posteriorment el govern cubà va cooperar en Estats Units a mida que este s'acostava a la guerra contra l'Eix. Cuba va declarar la guerra a Japó el 8 de decembre de 1941 i a Alemània i Itàlia l'11 de decembre.

Cuba va ser un participant important en la Batalla del Carib i la seua armada es va guanyar una reputació d'habilitat i eficiència. L'armada va escoltar a centenars de bucs aliats a través d'aigües hostils, va volar mils d'hores en combois i patrulles, i va rescatar a més de 200 víctimes d'atacs de submarins alemans. Sis bucs mercants cubans varen ser afonats per submarins, cobrant-se la vida d'uns 80 mariners. El 15 de maig de 1943, una esquadra de cazasubmarinos cubans va afonar el submarí alemà U-176. Cuba va rebre millons de dólars en ajuda militar nortamericana a través del programa de Préstam i Arrendament, que va incloure bases aérees, aeronaus, armes i entrenament. l'estació naval nortamericana en la baïa de Guantánamo també va servir com a base per a combois que passaven entre Estats Units continental i el Canal de Panamà o atres punts del Carib.

República Dominicana va declarar la guerra a Alemània i Japó despuix de l'atac a Pearl Harbor i la declaració de guerra nazi a Estats Units. No va contribuir directament en tropes, avions ni barcos, no obstant, 112 dominicans es varen unir a l'eixèrcit nortamericà i varen lluitar en la guerra. Durant la guerra varen abundar els rumors de que dominicans pronazis suministraven menjar, aigua i combustible als submarins alemans.