Anar al contingut

Ali Kosh

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ali Kosh
Zona de la mija lluna fèrtil, cap a 7500 a. C., en els principals jaciments. Ali Kosh és un dels més importants del Neolític precerámico. La zona de Mesopotamia pròpiament dita encara no estava poblada per el home.

Ali Kosh és un jaciment arqueològic del Neolític localisat en el sur d'Iran, en els monts Zagros, a uns 150 m d'altitut, en la província d'Ilam, fronteriça en Iraq.

Història

[editar | editar còdic]

El jaciment es va escomençar a excavar en la década de 1960, i en l'actualitat medix 150 m de diàmetro i 7 m de fondo. En una agricultura i ganaderia molt primerenca, el lloc es va ocupar des de el VIII mileni a. C.[1] fins al seu abandó en el VI mileni a. C.

Fases d'ocupació

[editar | editar còdic]

En eixe periodo es varen desenrollar tres fases:

  • Fase Bus Mordeh. (7950 a. C.) S'inicia l'ocupació de la zona en una agrupació de cases menudes, rectangulars, de vàries habitacions i fetes de tapial. Desenrollen una economia bàsica sustentada en el consum d'ovelles, cabres, caça i recolecció de plantes selvades.
  • Fase Ali Kosh. (6900-6300 a. C.) En cases més àmplies, es constata l'enterrament dels difunts baix el sol de les cases, en ocasions en alguns adorns com a aixovar. També es troben alguns cràneus deformats per l'us de vendajes en vida, possiblement com a senyal de l'estatus diferent dels portadors. L'economia mostra una base agrícola més intensa recolzada en la peixca i el marisqueo com a complement de la dieta.
  • Fase de Mohammed Jaffar (6150-5790 a. C.) Les cases són de pedra i s'establix una necròpolis en l'entorn de la població. L'instrumental es compon d'indústria lítica laminar de sílex (pero escassa obsidiana), recipients de pedra polimentada, molins de mà, morters i treballs de cesteria (en ocasions forrades en alquitrà). En este periodo apareix la ceràmica que s'utilisa per a la creació de gots decorats i figurillas humanes i animals. Es confirma certa presència de matèries importades d'atres zones (coure, turquesa, etc.) colocant esta cultura al nivell d'atres coetáneas en Oriente Pròxim. L'economia introduïx el trasllat de les raberes en estiu a les zones de pastura en les montanyes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • VV. AA. Ana M.ª. Muñoz Amilibia (Coordinadora). Prehistòria (II). UNED. ISBN 84-362-4401-X
  1. «artehistoria.jcyl.és». Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2012. Consultat el 29 d'octubre de 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • F. Hole and K. V. Flannery, The Prehistory of Southwestern Iran: A Preliminary Report, Proceedings of the Prehistoric Society 33, 1968
  • F. Hole, K. V. Flannery, and J. A. Neely, Prehistory and Human Ecology of the Deh Luran Plain. Memòria 1, Ann Arbor, 1969.
  • F. Hole, Studies in the Archeological History of the Deh Luran Plain. Memòria 9, Ann Arbor, 1977


Referències

[editar | editar còdic]