Alfecca Meridiana és el nom de l'estrela α Coronae Australis (α CrA / HD 178253), de magnitut aparent +4,10,[1] la més lluenta de la constelació de Corona Austral junt en β Coronae Australis, abdós de lluentor similar. El nom de Alfecca prové del àrap an-na´anar al-fakkah, «la que lluïx en el forat», en referència al círcul d'estreles que forma la corona. La paraula Meridiana procedix del llatí, i sembla aludir a la posició austral de l'estrela en contraposició a Alphecca (α Coronae Borealis), estrela molt més lluenta en la constelació de Corona Boreal, en la que no deu confondre's a pesar del nom paregut.

Alfecca Meridiana
Constelació Corona Australis
Ascensió recta α 19h 09min 28,3s
Declinació δ -37º 54’ 16’’
Distància 130 anys llum
Magnitut visual +4,10
Magnitut absoluta +1,11
Lluminositat 31 sols
Temperatura 9100 K
Massa 2,3 sols (aprox)
Ràdio 2,3 sols
Tipo espectral A2V
Velocitat radial -18,4 km/s

Alfecca Meridiana és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A2V situada a 130 anys llum del sistema solar. En una temperatura superficial de 9100 K, la seua lluminositat és 31 voltes major que la del Sol. Té una elevada velocitat de rotació d'a lo manco 180 km/s. Considerant que la seua ràdio és 2,3 voltes major que el ràdio solar, el periodo de rotació resultant és inferior a 18 hores. En una massa aproximada de 2,3 masses solars, es troba en la mitat de la seua vida com a estrela de la seqüència principal, i finalisarà els seus dies com una nana blanca relativament massiva.[2]

De la mateixa manera que atres estreles blanques més conegudes, com Fomalhaut (α Piscis Austrini) o Denébola (β Leonis), Alfecca Meridiana mostra un excés en la radiació infrarroja emesa, lo que sugerix l'existència d'un disc de pols entorn.[2]

Referències