Alfarería en la província de Toledo

Erro al crear miniatura:

Alfarería en la província de Toledo

l'alfarería en la província de Toledo (Espanya), com a fenomen etnogràfic posterior a la romanización, mescla influències de l'herència cultural morisca en la Castella meridional i part de la regió manchega.

Es distribuïx en tres zones geogràfiques, a l'oest l'important foc de producció de ceràmica de Talavera de la Reina i Pont de l'Arquebisbe; la zona central encapçalada per la ciutat de Toledo i en producció històrica en núcleus com Cuerva, Ocaña i La Pobla de Montalbán; i el foc manchec de Consuegra, Corral de Almaguer, Madridejos i Villafranca dels Cavallers.

Orza de la «serie esmeralda» fabricada en El Pont de l'Arquebisbe.

Documentació històrica

Ademés dels restants de material arqueològic de ceràmica trobada en la província i conservats en diversos museus, a partir del sigle xviii es documenta activitat alfarera de varis focs importants en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792), aixina com en el sigle xix en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric (1846-1850) de Pascual Madoz.

En el camp etnogràfic, la província ha segut objecte de varis estudis monogràfics locals, i en capítuls específics en uns atres de caràcter regional o nacional.

La ciutat de Toledo

Brocal de Toledo, hui en el Victoria i Albert Museu. Dibuix de Valeriano Bécquer en 1856.

Informa Natacha Seseña de que el document més antic que dona notícia de l'activitat alfarera en la capital toledana data de la segona mitat del sigle xi; es tracta d'una «escritura de depòsit d'escurada a nom de Abuchafar Ahmed Ben Mahomed Ben Mogueits». També se sap que en el Medioevo, alguns convents elaboraven peces de vaixella ceràmica per a l'us de la comunitat religiosa. Aixina mateix, resulta esclarecedor l'orige àrap dels alfareros que treballaven en la ciutat durant els sigles xiii i xiv, en raó dels seus noms musulmans. El periodo del Renaixença seguix aportant documentació sobre l'activitat alfarera de la ciutat, com anota per eixemple Ramírez de Arellano en el seu Catàlec d'artífexs, situant la major concentració de alfares en el barri de l'Antequeruela o Arraval de Sant Isidrio, i els llocs de venda i mercat entre l'iglésia de Santa Justa i el carrer de la Sal, en el cor de la ciutat. En eixe periodo (entre els sigles xv i xvi) es va fabricar en profusió tinajería per a aigua, va vindre, oli i gra, com anota el marqués de Lozoya en la seua Història de l'art hispànic. També es varen fabricar brocals per a pous i piles de batisme.

La Guia dels alfares d'Espanya, publicada en 1975 per Vossen, Seseña i Köpke, catalogava en l'inici de la segona mitat del sigle xx 28 alfares actius en la capital toledana. En l'inici del sigle xxi es conserven alguns tallers d'artesania ceràmica i un actiu comerç dirigit al turisme de la ciutat de les Tres Cultures. Del llegat alfarero poden contemplar-se singulars eixemples en l'arquitectura interior i exterior d'edificis històrics com el Monasteri de Sant Joan dels Reis, l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, la Casa del Greco, la sinagoga de Santa María la Blanca o el mercat d'Abasts, aixina com en els fondos del Museu de Santa Creu.

Bibliografia

• González Zamora (2004). Talaveras. Les escurades de Talavera i la seua entorn a través d'una colecció (en ES), Antiquaria. ISBN 978-84-93352-31-8.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMartínez Caviró1984">Martínez Caviró (1984). Institut Diego Velázquez (ed.). La ceràmica de Talavera (en ES), Madrit: CSIC. ISBN 84-00-03256-X.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPradillo Moreno de la Santa1997">Pradillo Moreno de la Santa, José Manuel (1997). Alfareros toledans, 1997 edició (en ES), Toledo.

• Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició (en ES), Madrit: Aliança Editorial, pp. 229-245. ISBN 84-206-4255-X.

• (1943) Història de la ceràmica de Talavera de la Reina i algunes senyes sobre la de Pont de l'Arquebisbe, Madrit: Editora nacional.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVossen1975">Vossen (1975). Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional.

• (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón, pp. 29-32. ISBN 84-609-5626-1.