Ceràmica del Pont de l'Arquebisbe

La ceràmica i escurada d'El Pont de l'Arquebisbe, històricament eclipsada i confosa en la de Talavera de la Reina, ha tingut un esplendor paralel al talaverano en els sigles XVII i XVIII, subsistint com a important centre de producció en l'inici del sigle XXI. Com la dels atres dos grans focs ceràmics toledans, Talavera de la Reina i Toledo capital, la del Pont de l'Arquebisbe és escurada en un sagell d'identitat comuna que fa que es confonguen en freqüència les produccions dels tres centres, en especial les dels dos núcleus provincials.

Ceràmica del Pont de l'Arquebisbe

Història i característiques

Les mencions i referències més concretes, des de la fundació de la vila en el sigle XIV per Pedro Tenorio, arquebisbe de Toledo, les donen Eugenio Larruga en les seues Memòries, citant tretze alfares, i Madoz, en el seu Diccionari, "tres de cànters i botiges" i sèt de "escurada basta". En 1890 hi ha notícies d'una fàbrica d'escurada fina i tres de basta. En 1967 se censen tretze de fina i huit de alfarería sense vedrío. En 1976 hi havia vintiquatre tallers d'escurada fina per sol tres de basta.

S'han estudiat algunes claus diferenciadoras entre l'escurada puenteña i la talaverana:

• Predomini del color verda esmeralda sobre els demés, tant en les policromías com en l'obra més senzilla.
• Vidriado, menys blanc en les peces produïdes en El Pont de l'Arquebisbe, i que la seua trasparencia permet percebre el to cremoso de les seues argila.
• La persistència en la producció d'antigues temàtiques talaveranas, com els motius de caça i cert barroquisme paisagístic.
• L'estilisació en els productes policromats d'inspiració italiana, tractats ademés en preponderancia dels tons esmeraldinos.

El 13 d'octubre de 2015, la ceràmica del Pont de l'Arquebisbe va ser declarada be d'interés cultural, en la categoria de «Ben Immaterial», per mig d'un acort publicat el dia 16 d'eixe mateix més en el Diari Oficial de Castella-la Mancha.

En 2019 la Ceràmica del Pont de l'Arquebisbe va ser declarada Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'UNESCO baix la denominació oficial de Fabricació artesanal de ceràmica d'estil talaverano en Pobla i Tlaxcala (Mèxic) i en Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe (Espanya). Esta declaració aludix a les comunitats d'artesans que existixen en abdós països, que fabriquen en métodos tradicionals objectes de ceràmica d'estil talaverano per a usos domèstics, decoratius i arquitectònics. Ademés, es fa referència a l'identitat de cada taller existent i que la fabricació artesanal d'este tipo de ceràmica és un símbol identitari d'eixes ciutats.

Séries

Mostra de rajoleta de la plaça d'Espanya del Pont de l'Arquebisbe

Mural de rajoletes a l'entrada de la Villafranca de la Pont de l'Arquebisbe

Com en el cas de Talavera de la Reina, la producció d'escurada en El Pont de l'Arquebisbe ha generat una tipologia tan rica i variopinta que ha fet necessària una classificació en séries propostes des de finals del sigle XIX per distints especialistes, a fi de facilitar el seu estudi i catalogació. Aixina en Pont es diferencien vàries séries, tant talaveranas com a autòctones. Entre les primeres, poden citar-se, per l'abundància o calitat de les peces, les séries de: palometes, tricolor, L'Encomana, chinesca, polícroma popular, i les d'orige alcoreño: puntilla de Bérain, colagallo i adormidera. Entre les séries pròpies del Pont de l'Arquebisbe, descollen: del pi, de la pajarita i de bandes horisontals.

Série del pi

Motive molt treballat a lo llarc del sigle XIX i fàcilment diferenciable pel protagonisme arbòreu d'un pi en més apariència de ciprer, coloreat de tons verts i perfilat en manganeso (violeta negrenc). Les peces antigues mostren arbres meticulasamente dibuixats que, en el pas del temps, s'han anat estilisant.

Série de la pajarita

Considerada d'influència llevantina (duta a terres toledanes per alfareros de Manises contractats per a les noves fàbriques). Un au indeterminada centra la decoració, rodejada de les típiques branques plumeadas. Policromía clàssica en vert, groc, blau i dibuix en manganeso.

Série de bandes horisontals

Freqüent en la producció puenteña entre finals del sigle XVIII i la primera mitat de el XIX. Típica de gerres i alcuzes decorades en franges i cenefes paraleles horisontals, en llínees ondulades de diferent gros i color, o en negatiu sobre fondos obscurs o incisions en reserva blanca.

Influencia

L'escurada de Pont ha influït en les arts en algunes ocasions, d'entre les que destaquen la sarsuela Escurada Lozana, de Jacinto Guerrero, estrenada en el Teatre Coliseum, Madrit en 1943, i la peça animada Fabulillas, de 2017, creada pel productor de dibuixos animats Pedro Alonso Pablos, que utilisa l'imagineria de la ceràmica de Pont.

Vore també

• Escurada de Talavera de la Reina (séries)

Bibliografia

• (1996) Catàlec d'Escurada Espanyola (Sigles XV a el XX), Algecires (Càdis): Fundació Municipal de Cultura "José Luis Cano". Museu Municipal d'Algecires. ISBN 978-84-89227-04-7.
• (1943) Història de la ceràmica de Talavera de la Reina i algunes senyes sobre la de Pont de l'Arquebisbe, Madrit: Editora nacional.
• Seseña, Natacha (1989). Doble mirada a les escurades de Talavera i Pont («Les escurades de Talavera i Pont», Catàlec de l'Exposició celebrada en el Mercat Porta de Toledo), Madrit.
• Seseña, Natacha (1997). Cacharrería popular. La alfarería de baste en Espanya, Madrit, Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
• González Zamora (2004). Talaveras. Les escurades de Talavera i la seua entorn a través d'una colecció, Madrit: Grup Antíquitas 2003 S.L.. ISBN 978-84-93352-31-8.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ceràmica del Pont de l'Arquebisbe.
• Un pintador de ceràmica del sigle XIX en El Pont de l'Arquebisbe. Consultat el 27 de setembre de 2012.
• Dibuixos animats en la ceràmica de Pont