Anar al contingut

Alfabet telefònic italià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El alfabet telefònic italià és un método per a deletrear paraules indicant les lletres del alfabet llatí. Mai va ser estandardisat formalment, i el seu us està llimitat exclusivament a l'àmbit civil, mentres que en les comunicacions militars s'utilisa l'alfabet radiofònic.

L'alfabet telefònic naix per a resoldre els problemes de comprensió per la baixa calitat de la veu típica de les conversacions per teléfon i entre radioaficionados.[1] Per lo general s'usa per a especificar l'escritura correcta de noms propis complicats o ambigus.[2]

L'alfabet

[editar | editar còdic]

L'alfabet telefònic usa sobretot noms de ciutats italianes importants, en lloc de noms propis de persones, com succeïx en moltes llengües, com el francés i alemà. En eixe sentit, l'italià es comporta de forma similar al espanyol.[3]

A pesar de no ser oficial, este alfabet s'ha establit com a tradició i s'inclou a sovint en publicacions destinades a l'aprenentage de l'italià per part d'estrangers.[4][5]

La preferència d'una ciutat particular per damunt d'una atra és arbitrària. Si be per a vàries lletres la ciutat ya es considera òbvia a nivell nacional, per a algunes lletres és difícil trobar dos natius que usen la mateixa ciutat (per eixemple, B com Bari o Bolonya). Gran part del còdic es va consolidar gràcies al programa televisiu La ruota della fortuna:[6] en este joc de premis s'usava una versió particular de l'alfabet telefònic, la qual cosa va contribuir, a lo llarc dels anys, a eliminar o disminuir usos que no es trobaven en el programa. Per eixemple hui és molt rar escoltar "C digues Catania" o "S vaig donar Siena".

Per a les lletres J, K, W, X, I, que no són lletres natives de l'italià, simplement es pronuncia el nom de la lletra en italià (per eixemple "i lunga", "cappa");[7] lo mateix pot succeir en l'hache, la cu i la zeta ("acca", "cu", "zeta"), noms que no són fàcilment confundibles. En alguns texts es recorre a térmens prestats d'atres llengües ("Quebec").

En la següent taula es llisten algunes de les variants més usades.

Lletra Nom Alfabet Fonètic Pronunciació
A com

Ancona[8][9][10]

Plantilla:AFI-it
B bi com Bari[11] Plantilla:AFI-it
com Bologna[10][12][13] Plantilla:AFI-it
C ci com Com[14][15] Plantilla:AFI-it
com Cagliari[16][17] Plantilla:AFI-it
D vaig donar com Domodossola[10][18][19][20] Plantilla:AFI-it
I é com Empoli[10][21][22] Plantilla:AFI-it
F èffe com Firenze[10][23][24] Plantilla:AFI-it
G gi com Gènova[10][25][26] Plantilla:AFI-it
H àcca simplement «acca»[10][27] Plantilla:AFI-it
com hotel[28][29] Plantilla:AFI-it
I i com Imola[10][30][31] Plantilla:AFI-it
J i lùnga simplement «i lunga»[7][10][32] Plantilla:AFI-it
com jolly[33] (Joker o Comodí) Plantilla:AFI-it
com jersei[34] Plantilla:AFI-it
com Jesolo[35] Plantilla:AFI-it
K càppa simplement «cappa»[7][10][32] Plantilla:AFI-it
com kursaal[36][37] Plantilla:AFI-it
L èlle com Livorno[10][38][39] Plantilla:AFI-it
M èmme com Milano[10][40][41] Plantilla:AFI-it
N ènne com Napoli[10][42][43] Plantilla:AFI-it
O ò com Otranto[10][44][45] Plantilla:AFI-it
P pi com Palermo[10][46] Plantilla:AFI-it
com Padova[47] Plantilla:AFI-it
Q cu
com Quarto[48][49][50] Plantilla:AFI-it
com Quebec[51] Plantilla:AFI-it
R èrre com Roma[10][52][53] Plantilla:AFI-it
S èsse com Savona[54] Plantilla:AFI-it
com Salerno[10][55] Plantilla:AFI-it
com Sassari[1][56] Plantilla:AFI-it
T tu com Torino[10][57] Plantilla:AFI-it
com Taranto[58] Plantilla:AFI-it
O o com Udine[10][59][60] Plantilla:AFI-it
V vu / vaig vore com Venezia[61][62] Plantilla:AFI-it
W vu dóppia,
vaig vore dóppia,
dóppia vu,
dóppia vaig vore 		simplement «vu doppia»[7][10][32] Plantilla:AFI-it
com Washington[63][64] Plantilla:AFI-it
X ics simplement «ics»[7][10][32][65] Plantilla:AFI-it
com xilòfon[66] Plantilla:AFI-it
com xeres[67] Plantilla:AFI-it
I ìpsilon[68] simplement «ipsilon»[7][10][32][69] Plantilla:AFI-it
Z zèta com Zara[17][49][50][70][71] Plantilla:AFI-it
simplement «zeta»[7][10] Plantilla:AFI-it

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 John W Alcorn, Radiotelegraph & Radiotelephone Codes, Prowords and Abbreviations, Lulu.com, 1997 (p. 157). ISBN 9781863844246
  2. ↑ Eixemple: El meu chiamo Mario Dei: "vaig donar" com Domodossola, "i" com Empoli, "i" com Imola
  3. ↑ «Gli alfabeti telefonici». Consultat el 2021-10-23.
  4. ↑ «Italià base: Lezione 15». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2007. Consultat el 16 d'abril de 2024.
  5. ↑ (alemà) Italienisch für Sie, Huber Verlag, ISBN 3-19-005067-8
  6. ↑ Francesca Zani. «La "D com Domodossola" ora diventa un marchio protetto». La Stampa.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Noi parliamo italià.
  8. ↑ Zingarelli, p. 1.
  9. ↑ Rizzoli Larousse, p. 3.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 Anna Proudfoot, Francesco Penca Modern Italian Grammar: A practical Guide, Routledge («capitolo 41.6».)
  11. ↑ «Per usara l'italià» (en it). Rai Cultura. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2018.
  12. ↑ Zingarelli, p. 171.
  13. ↑ Rizzoli Larousse, p. 91.
  14. ↑ Zingarelli, p. 261.
  15. ↑ Rizzoli Larousse, p. 151.
  16. ↑ * Corrado Rizza, Perché parliamo inglese es siamo italiani?, Lampi vaig donar stampa, 2006. ISBN 9788848804707.
  17. ↑ 17,0 17,1 Gabrielle Euvino, The Complete Idiot's Guide to Learning Italian, III edizione, Penguin, 2004. ISBN 9781101126714
  18. ↑ Zingarelli, p. 504.
  19. ↑ Rizzoli Larousse, p. 157.
  20. ↑ Fins a la Segona Guerra Mundial també s'usava "D com Derna" Plantilla:AFI-it, segons evidencia l'alfabet telefònic inclós en les portades dels teléfons de camp del Regio Esercito«telefoni dona camp italiani». Milistory Forum. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2020. Consultat el 20 de juny de 2020.
  21. ↑ Zingarelli, p. 621.
  22. ↑ Rizzoli Larousse, p. 198.
  23. ↑ Zingarelli, p. 692.
  24. ↑ Rizzoli Larousse, p. 252.
  25. ↑ Zingarelli, p. 784.
  26. ↑ Rizzoli Larousse, p. 303.
  27. ↑ «Grammatica italiana».
  28. ↑ Zingarelli, p. 861.
  29. ↑ Rizzoli Larousse, p. 359.
  30. ↑ Zingarelli, p. 865.
  31. ↑ Rizzoli Larousse, p. 420.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Italien. Dizionario i guida alla conversazione, Gremese Editore, 1994
  33. ↑ Rizzoli Larousse, p. 1580.
  34. ↑ Zingarelli, p. 1004.
  35. ↑ Rizzoli Larousse, p. 436.
  36. ↑ Zingarelli, p. 1006.
  37. ↑ Rizzoli Larousse, p. 444.
  38. ↑ Zingarelli, p. 1009.
  39. ↑ Rizzoli Larousse, p. 525.
  40. ↑ Zingarelli, p. 1073.
  41. ↑ Rizzoli Larousse, p. 570.
  42. ↑ Zingarelli, p. 1217.
  43. ↑ Rizzoli Larousse, p. 625.
  44. ↑ Zingarelli, p. 1255.
  45. ↑ Rizzoli Larousse, p. 658.
  46. ↑ Rizzoli Larousse, p. 675.
  47. ↑ Zingarelli, p. 1307.
  48. ↑ Zingarelli, p. 1510.
  49. ↑ 49,0 49,1 Dizionario inglese Giunti 2011
  50. ↑ 50,0 50,1 Viamundo Universalwörterbuch Italienisch, Wissenmedia Verlag, 2005
  51. ↑ Rizzoli Larousse, p. 733.
  52. ↑ Zingarelli, p. 1527.
  53. ↑ Rizzoli Larousse, p. 738.
  54. ↑ Zingarelli, p. 1670.
  55. ↑ Rizzoli Larousse, p. 787.
  56. ↑ Mike Zollo, Essential Italian Vocabulary: Teach Yourself, Hachette UK, 2010. ISBN 9781444130911
  57. ↑ Rizzoli Larousse, p. 935.
  58. ↑ Zingarelli, p. 1949.
  59. ↑ Zingarelli, p. 2074.
  60. ↑ Rizzoli Larousse, p. 974.
  61. ↑ Zingarelli, p. 2103.
  62. ↑ Rizzoli Larousse, p. 1017.
  63. ↑ Zingarelli, p. 2177.
  64. ↑ Rizzoli Larousse, p. 1070.
  65. ↑ Rizzoli Larousse, p. 2046.
  66. ↑ Rizzoli Larousse, p. 1110.
  67. ↑ Zingarelli, p. 2179.
  68. ↑ O anche, più desueto, «i greca».
  69. ↑ Rizzoli Larousse, p. 1111.
  70. ↑ Zingarelli, p. 2182.
  71. ↑ Rizzoli Larousse, p. 1112.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Nicola Zingarelli (1983). Zanichelli (ed.). Vocabolario della lingua italiana.
  • (2002) Rizzoli Larousse (ed.). Dizionario tedesco-italià italià-tedesco, Centre Lessicografico Sansoni.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfabet_telefònic_italià&oldid=843974»