Alegre Anglaterra
La «Alegre Anglaterra» o la «Vella Alegre Anglaterra» (en anglés, «Merry England», «Merry Old England» o, en una ortografia més jocosa i arcaica, «Merrie England» o «Merrie Olde England») és un autoestereotipo anglés, una concepció utòpica de la societat i cultura d'Anglaterra basada en un modo de vida idílic i pastoril, que supostament va ser freqüent en Anglaterra entre l'Edat Mija i el començ de la Revolució Industrial. De manera més general, denota una «inglesidad essencial», en tenyides nostàlgics, que incorpora íconos culturals com els teulades de palla, les posades campestres, la tassa de té i el «torrat dels dumenges» (Sunday roast).

Les connotacions positives de l'Alegre Anglaterra revelen la nostàlgia sobre aspectes d'una societat anterior perduts en els temps moderns. Els llibres de contes de fades escrits durant l'época victoriana a sovint ampren l'Alegre Anglaterra com a escenari, a modo d'utopia mítica poblada de criatures mitològiques amants de la naturalea, com els elfos, les fades, o el mític Robin Hood. L'estereotip pot ser tractat i entés com un simple producte de l'imaginació popular, sentimental i nostàlgic, o com una construcció ideològica i política (ya siga d'esquerres o de dretes).
Aixina, l'Alegre Anglaterra no és una visió totalment coherent, sino més be una «Anglaterra recreada», que el folclorista oxoniense Roy Judge descriu com «un món que mai ha existit, un païsage visionari i mític, a on és difícil prendre llineaments històrics normals».[1] Pel contrari, l'estudiós de registres eclesiàstics Ronald Hutton data la creació de l'Alegre Anglaterra entre 1350 i 1520, en la reelaboració dels cicles festius de l'any llitúrgic, en ciris i desfilades, processons i jocs, obispillos i cors alts decorats.[2] Hutton va descobrir que, llunt de ser pervivencias paganes, moltes de les activitats de religiositat popular criticades pels reformistes del XVI eren, de fet, creacions de la Baixa Edat Mija i que l'Alegre Anglaterra reflectix aspectes històrics del folclore rural anglés perduts durant l'industrialisació.[3]
Referències
- ↑ Judge, Roy(1991).«May Day and Merrie England».Folklore.2(102): 131-148.(en anglés)
- ↑ Hutton, 2001
- ↑ Hodgkinson, Tom (17 de novembre de 2006). «Merry England was real enough...» (en anglés). The Guardian. Consultat el 30 de novembre de 2012. «Hutton's work confirms my belief that Britain was a merrier plau before the Puritans came along with their black hats and hatred of fun. Merry England was not a myth. They really did used to danse around the maypole, feast all day and drink beer all night. And not only was it more merry, the merry-making was actually encouraged by the Church, particularly in the later migeval period. This was because the Church had realised that merry-making could be a source of funds —the profits of the bar went to church upkeep— and also because it helped bind communities»
Bibliografia
- Hutton, Ronald (2001). The Rise and Fall of Merrie England: The Ritual Year, 1400-1700 (en anglés), Oxford: Oxford Paperbacks. ISBN 0-19-285447-X.
- Wright, Patrick (1985). On Living in an Old Country (en anglés), Vers Books. ISBN 0-86091-833-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alegre Inglaterra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.