Albània
| Republika e Shqipërisë República d'Albània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Albània (en albanés Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Llimita al nort en Montenegro, al nort-est en Kosovo, a l'est en Macedònia, al sur en Grècia, a l'oest en la mar Adriàtica i al sur-oest en la mar Jònica. La capital és Tirana, en 400.000 habitants, i les ciutats principals són Durrës, Elbasan, Vlorë i Shkodër, que tenen pels volts dels 100.000 habitants.
Etimologia[editar | editar còdic]
El nom autòcton del país, Shqipëria, que significa Terra de les Àguiles, fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriot ("Skanderbeg") en l'any 1433; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de shqipëtar, ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial bicéfala heretada dels bizantins. El nom Albània, en canvi, és alié als natius i deriva del llatí, que aludia al país d'elevades montanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'Albània a una gran part del Caucas).
Història[editar | editar còdic]
El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels iliris, dels quals els shqipëtars o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu epirota dels caonis; els grecs colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'Epir. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats helenístics de Molòssia, Peònia e inclús la Macedònia. En l'any 35 aC els romans en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'Illyricum i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'Imperi Romà, lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma albanés. Baix els romans, Ilíria va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre Roma i Costantinoble, la Via Egnatia, discorria entre Epidamnos/Durrës i Tessalònica. Els iliris, igual que els grecs, varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'Imperi Romà va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'Imperi Bizantí. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els visigots, huns, ostrogots; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels eslaus, que varen assimilar en estes zones als iliris o macedonis.
Política[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Política d'Albània.
La política d'Albània es desenrolla en una república parlamentària, a través de la qual el Primer Ministre és el cap de govern. El poder eixecutiu és eixercit pel govern. El poder llegislatiu se li conferix al govern i al Parlament (Kuvendi i Republikës së Shqipërisë).
Segons un informe de la Comissió Europea publicat en 2006 el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor.
Economia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Economia d'Albània.
Albània és el país a on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la agricultura i la mineria, en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en 1985 varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta.
En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com Itàlia. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents.
En l'actualitat, els ajusts de 1991 despuix de les primeres eleccions pluripartidistes, han posat en marcha de nou una part de la indústria pesada, han estés les zones de cultiu en inversió estrangera en el regadiu, l'aporte de maquinària i el sector bancari ha millorat notablement.
Un dels grans problemes de la seua economia és la proliferació del crim organisat, que a través del control del tràfic de drogues i d'armes en Europa i els Estats Units, eixercix una poderosa i negativa influència en la seua normalisació econòmica.
Deport[editar | editar còdic]
Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el fútbol, tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La Federació Albanesa de Fútbol (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la FIFA i membre fundador de la UEFA. La selecció de fútbol d'Albània ha tengut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una Copa Mundial de Fútbol. Atres deports populars inclouen el bàsquet, voleibol, tenis, natació, entre uns atres. Albània va fer el seu debut en els Jocs Olímpics de Munich 1972, i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla.
L'11 d'octubre de 2015, la selecció de fútbol d'Albània va fer història, en classificar-se per primera volta a la Eurocopa 2016 que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albània.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||