Agricultura siberiana
L'agricultura siberiana va escomençar fa molts milenis pels pobles indígenes de la regió. Mentres que estos natius tenien poc més que «pals per a cavar» cridats «mates» en lloc de llaurats a la seua disposició, l'agricultura siberiana es va desenrollar a través dels sigles quan millons d'agricultors russos es varen establir allí i collint beneficis significatius d'esta enorme extensió de terra que s'estén des de les montanyes dels Urals fins al Oceà Pacífic.[1]
Efectes del clima i la geografia en l'agricultura
L'agricultura està inevitablement lligada al clima, i el de Siberia és poc indulgent i benigno. Siberia no rep calor del Oceà Atlàntic per les barreres d'Europa i els monts Urals o dels climes més càlits d'Àsia Central per les montanyes al sur i les del Extrem Orient rus. Per lo tant, l'únic costat de Siberia que no està bloquejat per una barrera geogràfica és el nort a on s'obri la zona a la fredor del Oceà Àrtic. Per a afegir a estes desventages agrícoles, la major part del sol de Siberia és podsol àcit, que no és un bon complement per a l'agricultura. No obstant, hi ha rics i fèrtils cinturons de terra negra en el suroest, coneguts com chernozem, aixina com disperses bosses de terra rica en atres parts del sur de Siberia.[2] A pesar dels molts inconvenients per al cultiu d'estes terres, existix una multitut de rius i llac que poden ser utilisats per al rec.[3]
En térmens d'ubicació geogràfica, hi ha dos centres agrícoles principals en les zones fèrtils de Siberia Occidental, un prop dels Urals en el districte de Tobolsky i l'atre situat en la part superior del riu Obi al voltant de la ciutat de Tomsk.[4] A pesar de les condicions molt més favorables que prevalen en estes parts occidentals, existixen, no obstant, bosses de terres de cultiu adequades a l'est.[5] Totes estes àrees combinades eren lo suficientment fèrtils, de fet, com per a necessitar el «aranzel siberiano» de 1897, que va ser un aument de la taxa de transport de manteca i cereals per ferrocarril a la Rússia europea. Esta mida, que va durar fins a 1913, va ser promulgada en la finalitat de protegir als agricultors russos europeus dels barats productes agrícoles siberianos inundats pel recent construït ferrocarril transiberiano, que havia reduït el preu del transport marítim des de Siberia a la quinta o sexta part.[6] Per lo tant, encara que el clima i la geografia plantejaven dificultats per a l'agricultor siberiano, encara quedava molt per fer en la regió.
Inicis premodernos
el periodo Neolític (8000-7000 a. C.) és a sovint considerat com l'inici del cultiu de la terra. No obstant, els pobles indígenes que vivien en Siberia en eixe moment de l'història no es varen unir a este moviment global per les dificultats associades en el seu clima sever.[7] Els moviments agrícoles varen aplegar a Siberia en la segona mitat del tercer mileni a. C., quan els pobles de la cultura afanásievo del sur de Siberia localisada, més específicament, en l'extrem sur del riu Obi, varen escomençar a practicar l'agronomia. No obstant, va ser un començ llent, ya que estos pobles tenien habilitats de cultiu molt rudimentàries. Varen utilisar pals d'excavació —les estores abans mencionades— com la seua principal ferramenta agrícola, i no varen poder subsistir únicament d'esta pràctica, sino que també es varen dedicar a la caça, la recolecció i la domesticació d'ovelles, vaques i cavalls.[8]
Solament durant l'Edat del Bronze, en l'arribada de les dallas de bronze, els siberianos varen poder alcançar el mateix nivell agrícola que ya s'havia alcançat en moltes atres zones del món. Açò va ocórrer en el sorgiment de la cultura d'Andrónovo que habitava l'àrea entre el riu Tobol i la conca de Minusinsk. Estos pobles eren sedentaris agricultors de blat que es dedicaven al trueque en el poble chinenc al surest de les seues terres, a lo llarc de la perifèria de lo que més vesprada es convertiria en Siberia.[9]
L'agricultura siberiana va alvançar encara més durant la cultura Tagar dels sigles VII a l'II a. C., els pobles del qual vivien en la conca de Minusinsk, en la part alta del riu Yeniséi, i varen introduir la pràctica del rec en la regió, lo que va supondre un gran pas alvance en térmens d'aument de la producció de les activitats agrícoles.[1]
el llaurat va ser finalment adoptat durant el primer estat independent de Siberia, el kanato kirguís. Este estat va sorgir durant el VIII d. C., també a lo llarc del riu Yenisei, pero va adoptar un ranc major que la cultura Tagar, estenent-se des de Krasnoyarsk en el nort fins a les montanyes Sayan en el sur. Si be l'economia dels pobles que viuen en esta zona es basa en la cria de ganado nómada, també es varen dedicar a l'agricultura. Els principals cultius que es cultivaven durant este periodo eren el dacseta, l'ordi, el blat i el cànem.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 22.
- ↑ Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 3.
- ↑ Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 4.
- ↑ Forsyth, James (1994). A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony, 1581-1990, Cambridge University Press, pp. 45.
- ↑ Lincoln, W. Bruce (1994). The Conquest of a Continent, Siberia and the Russians, Ithaca: Cornell University Press, pp. 88.
- ↑ Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 136, 138.
- ↑ Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 15.
- ↑ Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 17.
- ↑ Malnom, Victor L. (1998). Siberia, Boulder: Westview Press, pp. 34.
- ↑ Naumov, Igor V. (2006). David N. Collins (ed.). The History of Siberia, Norfolk: Routledge, pp. 40.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura siberiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.