Anar al contingut

Cultura Tagar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura Tagar
Petroglifos de la cultura Tagar, estos representen cases.

La cultura Tagar (en rus: Тагарская культура) va ser una cultura arqueològica de l'edat de bronze que va florir entre els sigles VII i el II a. C. en el sur de Siberia (Actual República de Jakasia, partix sur del krai de Krasnoyarsk, part oriental del óblast de Kemerovo).[1]

Localisació

[editar | editar còdic]

Esta cultura du el nom d'una illa de l'el riu Yenisei oposta a la ciutat de Minusinsk. Esta cultura va ser un dels majors centres de fundició del bronze en l'antiga Eurasia.

La regió que va ocupar la cultura Tagar va ser ocupada anteriorment per la cultura Karasuk.[1][2] Els pobladors Tagar varen ser descrits, pels arqueòlecs, com a individus que presentaven traces caucásicos.[2][3] Es creu que pertanyien als pobles escitas.[3][4]

Habitaven vivendes de fusta, calfades per forns de fanc i grans foguers. Alguns assentaments estaven rodejats per fortificacions. La seua principal activitat era la ganaderia, especialment la criança de ganado vacú, cavalls, cabras i ovelles. La collita s'arreplegava en hoces i gavinets de bronze. Hi ha evidència d'agricultura en us de irrigaació.[5]


La cultura Tagar va produir adorns en motius animals (vore: art escita) molt similars a la dels escitas del sur de la Rússia europea.[2] Tal volta la característica més cridanera d'esta cultura són els enormes kurganes reals tancades per plaques de pedra, en quatre esteles verticals marcant els cantons. La regió que va ocupar la cultura Tagar va ser ocupada posteriorment per la cultura Tashtyk.[2][6]

En 2009 es va publicar en la revista Human Genetics un estudi genètic d'antigues cultures siberianas, tals com la cultura de Andrónovo, la cultura de Karasuk, la cultura Tagar i la cultura Tashtyk.[2] Esta investigació va estudiar dotze individus de la cultura Tagar datats entre els anys 800 a. C. a 100 d. C.[2] Les extracció d'ADN mitocondrial a partir de dèu individus va resultar tindre tres mostres del haplogrupo T3, una mostra del haplogrupo I4, una mostra del haplogrupo G2a, una mostra del haplogrupo C, una mostra del haplogrupo F1b i tres mostres del haplogrupo H (una d'elles va ser H5).[2] L'estudi del ADN-Y realisat a sis individus els va trobar portadors del haplogrupo R1a1, que es creu marca la migració cap a l'est dels primers indoeuropeos.[2] Es va determinar que tots els individus, llevat un de raça mixta, eren europoides, i la majoria tenia ulls i cabell clars.[2]

En 2018, es va publicar en PLOS ONE un estudi d'ADNmt de restants de la cultura Tagar. Es va descobrir que els restants dels primers anys de la cultura Tagar estaven estretament relacionats en els de els escitas contemporàneus en l'estepa póntica. Els autors de l'estudi varen sugerir que la font d'esta similitut genètica va ser una migració cap a l'est dels euroasiàtics occidentals durant l'Edat del Bronze, que provablement va eixercitar un paper en la formació de la cultura Tagar.[7]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]