Cultura de Karasuk
La cultura de Karasuk és el nom que se li dona a una cultura arqueològica que comprenia a una població de l'Edat del Bronze distribuïda entre el mar de Aral ―a l'oest― i la conca alta del riu Yenisei ―a l'est―.[1] Dita cultura es va desplegar en el periodo que va del 1500 al 800 a. C.
Com en moltes atres cultures arqueològiques, el "epónimo" deriva del lloc en a on es varen fer les primeres troballes arqueològiques rellevants; de tal modo que el nom Karasuk és modern, d'orige turc-tàrtar (kara: ‘negre’; suk: ‘mont’) i li va ser donat pels arqueòlecs russos. Els restants fins al present (2006) trobats d'esta cultura són mínims i casi íntegrament corresponen a àmbits funeraris. En efecte, dels karasuks s'han trobat ya més de 2000 sepulturas.
Els arqueòlecs han propost que la cultura karasukiana pugues ―en altes provabilitats― haver segut constituïda per mig de la fusió de cultures locals siberianas (per eixemple la cridada cultura glascoviana) en elements indoiranios inmigrados, encara que també són resaltables els provables factors constituents paleochinencs).
l'economia dels karasuks estava basada en la pastoricia i en una agricultura molt primitiva.
En les regions més occidentals la cultura Karasuk, portada per pastors que practicaven una ganaderia i ―sobretot― una pastoricia molt extensives, va suplantar a les cultures afanásievo i Andrónovo.
l'art karasukiano és afí al art animalístico escíticosiberiano. És dir, un art en el qual preponderan com a motius ornamentals, i potser sagrats, les representacions d'animals, representacions molt dinàmiques, estilisades, plenes de tensió i d'una estilisació pròxima a l'abstracció (Vore: Art de les estepas i Art en Siberia). No obstant alguna cosa resulta especialment diferent en l'art dels karasuks: en ell es presenten traces distintives que recorden al art chinenc del periodo Shang.
Els assentaments karasukianos constaven principalment d'habitacions semisubterráneas (típiques per a soportar els extrems frets hivernals, molt semblants a les vivendes utilisades pels saja ―o "yakutas"). Els sepulcros eren fosses cobertes per túmulos (vore kurgán) tancats en un recint quadrat de pedres.
La metalúrgia era entre els krasukianos, molt alvançada; prova d'això són els gavinets recoberts en bronze en empuñaduras molt decorades i les també molt decorades bridas dels seus cavalls.
Interpretació de la cultura karasukiana
[editar | editar còdic]Existix, encara en el 2006 prou indecisió per a interpretar a les poblacions karasukianas junt a la seua cultura i la seua història, aixina com les seues filiació. Segons alguns estudis es tractaria de poblacions protoiranias,[2] segons unes atres, es tractaria de poblacions prototurques. S'ha sugerit que pogueren ser antepassats dels ket i també dels cridats per les cròniques chinenques "tin-ling" i els xiongnu. Lo anterior a causa de la semblança dels artefactes dels karasuks i els de la cultura paleochina dels shang, mentres que l'estil karasuk contrasta en el de les cultures procedents d'àrees occidentals com les cultures Afanásievo i Andrónovo.
Per tals interpretacions a partir d'estils artístics, els karakasukianos poden haver segut immigrants (¿Tin-ling?) en Siberia, procedents de la China septentrional despuix de la caiguda del regne dels Shang[1] i, llavors, és provable que ―posteriorment a una etapa karasuk― podrien haver-se transformat en els xiongnu-andrónovo i els de la cultura karasuk; en la segona, encara que es troben cràneus morfològicament pròxims als andrónovos, apareixen també molts cràneus de morfologia mongoloide, potser de poblacions procedents de la China Septentrional.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Karasuk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.