Afrocubano
El terme afrocubano[1] es referix al grup ètnic cubà que té herència subsahariana i la cultura d'este grup.[2] En 2012, més d'1 milló de cubans s'identificaven com afrocubanos, lo que representava el 9.26 % de la població del país.[3] El terme derivat afrocubanisme es pot usar en el context de música, religió, art i llengua.[4]
Encara que els afrocubanos es troben en tota Cuba, representen una major proporció de la població en la regió oriental de Cuba que en atres parts de l'illa. Degut a que és la ciutat més important i la capital, La Habana té la major població d'afrocubanos de totes les ciutats del país.[5]
En el XXI, molts immigrants africans natius han aplegat a Cuba, especialment des d'Angola.[6] Ademés, immigrants d'Haití i Jamaica s'han estat assentant en Cuba des del XIX. La majoria es troba en la zona oriental de l'illa, per la seua proximitat als seus països d'orige, lo que contribuïx encara més al ya alt percentage de persones d'ascendència africana en eixa zona.[5]
Història
[editar | editar còdic]Colonisació espanyola
[editar | editar còdic]Despuix de la conquista espanyola de Cuba en el XVI, va començar l'importació d'esclaus negres d'Àfrica a l'illa per a treballar en les plantacions de canya de sucre i tabac. Les condicions de treball d'estos eren deplorables: el viager alemà Alexander von Humboldt va escriure en 1826 que en algunes plantacions morien entre 15 i 18 de cada 100 esclaus. A pesar d'això, va documentar que «en ninguna parte del món a on hi ha esclaus és tan freqüent la manumisión com en l'illa de Cuba».[7]
En 1817, es va aprovar en Cuba la primera llei que llimitava l'esclavitut, lo que va conduir al sorgiment d'una capa de "persones lliures de color" en la societat, els representants de la qual constituïen aproximadament el 20% de la població i superaven en número a capes similars en les colónies caribenyes veïnes.[8] Açò va conduir a un inici relativament enjorn del mestiçage. No obstant, l'importació d'esclaus a Cuba no es va detindre fins a 1865, despuix del final de la Guerra de Secessió nortamericana. l'esclavitut va ser abolida en 1886.[9]
Independència i etapa republicana
[editar | editar còdic]Durant l'Alçament de Jagüey Gran en 1866 i la Guerra d'Independència cubana de 1895-1898, els afrocubanos varen jugar un paper important, sent el grup social més desfavorit baix el règim colonial espanyol. Els generals afrocubanos Antonio Maceo i Guillermo Moncada encara són venerats en Cuba com a héroes nacionals.
En 1908, els afrocubanos veterans de la Guerra d'independència varen fundar el Partit Independent de Color, el primer partit negre en l'hemisferi occidental, dedicat a defendre els interessos socials dels negres contra la discriminació del govern. El partit va exigir plens drets civils i lliure accés a l'educació superior per als negres, i també va tractar de defendre els interessos dels llauradors afrocubanos que varen ser expulsats de les seues terres ancestrals per grans inversors nortamericans durant la concentració de terres en les seues mans posterior a l'independència. El moviment de protesta política va terminar en 1912 en l'Alçament Armat dels Independents de Color en la província d'Orient, que va ser brutalment reprimit pel govern cubà. Al mateix temps, segons diverses fonts, entre 2.000 i 5.000 membres del partit varen ser assessinats, lo que va provocar el seu colapse.[10]
Despuix de la revolució cubana
[editar | editar còdic]Despuix de la caiguda del govern de Fulgencio Batista a principis de 1959, el govern de Fidel Castro, va mamprendre reformes socials que varen afectar les vides de tots els grups de la societat cubana, inclosos els afrocubanos. En el segon any de la revolució, es varen formar vàries organisacions de masses baix el control del govern (sindicats, sindicats de dònes i estudiants, etc.) per a portar a terme canvis polítics controlats.
Varen reemplaçar a les antigues associacions independents, que gradualment varen deixar d'existir o varen ser oficialment prohibides. No obstant, no es va crear una organisació separada per a protegir els drets dels afrocubanos, que poguera eixercitar les mateixes funcions que les societats de negres afrocubanas centralisades i autoorganisades que varen existir durant vàries décades.[11] En la victòria del revolució, segons el govern, la seua existència es va tornar innecessària, perque en la nova societat no hi ha lloc per a cap forma de discriminació.[12]
En general, la gran majoria dels afrocubanos va recolzar el nou règim de Fidel Castro. Representants com Salvador Valdés Taula, Juan Almeida Bosc i Víctor Dreke es varen convertir en importants figures militars i governamentals. La participació dels afrocubanos en la Rebelió del Escambray va ser llimitada, pero constituïen una part significativa de les Milícies Nacionals Revolucionàries i les brigades de propaganda. No obstant, entre els principals comandants rebels es trobaven Eusebio Peñalver i Margarito Llança Flores.[13]
Els activistes i intelectuals afrocubanos que varen senyalar la persistència del racisme i la discriminació relacionada baix el nou orde social varen plantejar un tema tabú i a sovint varen ser perseguits en les primeres tres décades despuix de la revolució. En particular, el etnólogo i historiador Walterio Carbonell, educat en França, que va ser durant molt temps militant del Partit Comuniste de Cuba, provenia d'una rica família afrocubana, va recolzar a Fidel Castro des de 1953 i en 1959 Castro ho va nomenar embaixador de Cuba en Tunis. Va publicar en 1961 una obra sociològica “Cóm va sorgir la cultura nacional”, en la que criticava la situació dels afrocubanos; poc despuix va ser prohibit i la seua publicació li va costar a l'autor un lloc en el Ministeri d'Assunts Exteriors.[14]
Uns anys més vesprada, Carbonel va crear una ONG per a combatre el racisme, va ser internat en un camp de treballs forçats durant dos anys en fins de “reeducació” i després vàries voltes internat en un hospital psiquiàtric.[15] Carbonel només es va vore reivindicat en 2005, quan el seu controvertit llibre es va tornar a publicar en forma editada. En 2011, va rebre póstumamente un premi del periòdic governamental Granma per les seues “precioses fonts per a l'historiografia.”[16] Durant les décades de 1960 i 1970, molts membres de la germandat Abaqua, una secta afrocubana rica en tradicions, també varen ser perseguits per agències governamentals. Recent en 2005 va ser registrada pel Ministeri de Justícia cubà com a associació jurídica.
Religió
[editar | editar còdic]
La religió afrocubana té tres pràctiques principals: santería, pal monte i abakuá. Quan els esclaus africans varen ser duts a treballar en les plantacions de canya de sucre, varen dur la seua religió i es va mesclar en el cristianisme.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de Cuba
- Negres i mulatos en Nova Espanya
- Cabildos de nació
- Afroamericàs
- Afrolatinoamericàs
- Racisme en Cuba
- Comerç atlàntic d'esclaus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «afrocubano, afrocubana | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2026-01-09.
- ↑ «Definition of Afro-Cuban» (en en). www. merriam-webster. com. Consultat el 17 de novembre de 2017.
- ↑ «El Color de la Pell segons el Cens de Població i Vivendes». www. onei. gob. cu. Archivat des d'el original, el 2022-01-21. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ «Afrocubanisme: un poc més que una opció».Comparative cultural studies: European and Latin American Perspectives.7(14)
- 61–69.ISSN 2531-9884.Consultat el 2025-09-27.
- ↑ 5,0 5,1 OECD Data Sheet
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-27 (en en).
- ↑ «El viage a Cuba que va permetre a Humboldt desmontar la Llegenda Negra».
- ↑ Hoffmann, Bert (2009). Kuba (en de), C. H. Beck. ISBN 978-3-406-55851-1.
- ↑ «Abolició de l'esclavitut en Cuba».
- ↑ «CUBA -LA JIRIBILLA». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2002. Consultat el 2024-05-10.
- ↑ «Societats de Negres - Societies of Blacks» (en en). www. afrocubaweb. com. Consultat el 2024-05-11.
- ↑ Farber, Samuel (2011). Cuba Since the Revolution of 1959: A Critical Assessment (en en), Haymarket Books. ISBN 978-1-60846-139-4.
- ↑ «“The bandit counterrevolution in Cuba, 1959-1965”».Nou Món Móns Nous. Nouveaux mondes mondes nouveaux - Novo Món Móns Novos - New world New worlds.ISSN 1626-0252.doi:10.4000/nuevomundo.71412.Consultat el 2024-05-11.
- ↑ «[2]». Consultat el 2024-05-11 (en és).
- ↑ Moore, Carlos (2008). Pichón: A Memoir : Race and Revolution in Castre's Cuba (en en), Lawrence Hill Books. ISBN 978-1-55652-767-8.
- ↑ «Walterio Carbonell, una fita en l'historiografia nacional». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2012. Consultat el 15 de maig de 2024.
- ↑ «Santeria/Afro-Cuban Religion». www. moonsong. us. Consultat el 17 de novembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afrocubano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.