Acunyament ptolemaica
El acunyament en el regne ptolemaico va estar en us durant l'última dinastia d'Egipte i, breument, durant el domini romà d'Egipte.
La moneda ptolemaica es falcava en pes fenicio, també conegut com a pes ptolemaico (al voltant de 14.20 g). Este estàndart, que no s'usava en cap atre lloc del món helènic, era més chicotet que el pese àtic dominant.[1] Com a resultat, les monedes ptolemaicas eren més chicotetes que el restant de monedes helenísticas. En lo referit a l'art, les monedes, que estaven fetes d'argent, seguien l'eixemple de les monedes gregues de la seua época, en retrats de figures dinàstiques. El procés d'acunyament ptolemaico solia resultar en una depressió central, similar a la que es troba en les monedes seléucidas.
La dinastia ptolemaica va introduir l'acunyament en Egipte, a on les anteriors dinasties natives no utilisaven monedes. La primera ceca ptolemaica estava en Menfis, i posteriorment es va traslladar a Aleixandria. Despuix de conseguir monetizar a la societat egipcíaca, principalment pels esforços del rei Ptolomeo II Filadelfo, el regne ptolemaico va florir. Durant la major part de la seua història, el regne va aplicar enèrgicament una política de moneda única, confiscant les monedes estrangeres trobades en el seu territori i forçant als seus dominis a adoptar la moneda ptolemaica. En els rars casos en els que a estos dominis se'ls permetia tindre la seua pròpia moneda, com a la comunitat judeua en Palestina, tenien que respectar aixina i tot el pes ptolemaico. Estes polítiques, junt en l'inflació i la creixent dificultat per a obtindre argent, varen causar l'aïllament monetari de la moneda ptolemaica.
Despuix de l'anexió d'Egipte en l'Imperi Romà i la caiguda de la dinastia ptolemaica, la seua moneda encara va permanéixer en circulació. Açò va ser aixina fins al govern del emperador Nerón. L'argent de les monedes es va reutilisar per a falcar tetradracmas romans. Els denarios i els áureos no varen circular en l'antic regne ptolemaico, per lo que l'aïllament monetari d'Egipte va continuar.
Disseny i simbolisme
[editar | editar còdic]
El regne ptolemaico va usar el pes fenicio en lloc del més comú pese àtic. El pes fenicio, també conegut com a pes ptolemaico, és d'al voltant de 14.20 grams. El més comú pese àtic d'atres estats helenísticos pesa aproximadament 17.26 grams. La moneda ptolemaica es falcava en un estàndart diferent, i el regne es va esforçar en obtindre un control real total de la moneda en circulació. Les monedes de bronze més grans pesaven fins a 100 grams.[2]
Artísticamente, la moneda ptolemaica va seguir de prop de les seues monedes gregues contemporànees. Un símbol comú de la dinastia ptolemaica és un àguila sobre un raig, adoptat per primera volta per Ptolomeo I Sóter. Les monedes ptolemaicas més peculiars inclouen els cridats «assunts dinàstics». Ptolomeo II Filadelfo es va casar en la seua germana Arsínoe II, possiblement per a guanyar llegitimitat als ulls de la població egipcíaca local. Els governants egipcíacs s'havien casat tradicionalment en les seues germanes per a simbolisar una conexió en l'unió sagrada entre les deidades Osiris i Isis. Despuix de la mort de Arsínoe II es va falcar una moneda similar a una medalla en un retrat de Ptolomeo II i Arsínoe II en un costat, i un de Ptolomeo I i Berenice I en l'atre. Va tindre una influència pòstuma en la vida religiosa egipcíaca, i la dinastia grega gobernant va ser deificada.[3]
En el procés d'acunyament, existien similituts en la moneda seléucida. Per eixemple, les monedes ptolemaicas solien tindre una depressió central del procés d'acunyament.[4][5]
Cecas
[editar | editar còdic]La primera ceca ptolemaica estava en Menfis. Més vesprada es va traslladar a Aleixandria.[6]
Tir era la ciutat costera més important de les cinc ciutats ptolemaicas en una ceca en Síria. Despuix de la conquista de Celesiria per part del regne seléucida liderat per Antíoco III el Gran, a Ptolemaida en Fenicia (Acre) encara se li va permetre falcar monedes usant el pes fenicio. La ceca va permanéixer molt prolífica, sent una de les més actives en el regne seléuida.[7][8] És provable que la ciutat falcara monedes d'argent sense interrupció despuix de canviar de mans, ya que va ser una ciutat molt important en Fenicia. No obstant, els seléucidas varen tancar la meca ptolemaica de Jaffa.
En Grècia, la moneda ptolemaica era originària principalment del Peloponeso i Eubea. Corinto no va falcar moneda ptolemaica durant la seua breu subordinació al regne.
Chipre va tindre moltes cecas importants, i l'illa va falcar grans cantitats de moneda ptolemaica del 200 a. C. al 80 a. C. Chipre també era més rica en argent que Egipte. En el segon sigle abans de Crist, la major part de la moneda chiprana era fàcilment reconeixible i datable perque incloïa abreviatures per a les cecas i dates tant per a monedes d'or com d'argent. Les cecas chipranes d'este periodo inclouen Salamina (abr. ΣA), Citio (abr. KI) i Pafos (abr. Π, i més tarde com ΠA).[9] Mentres, en Creta no hi havia cap moneda real en us i les ciutats cretenses tenien una forta autonomia per a falcar les seues pròpies monedes.
No hi ha evidència de que existiren cecas ptolemaicas en Àsia Menor. Ademés, regions com Cilicia i Licia no tenien cecas autònomes falcant moneda local. Sembla que hi havia poca circulació de moneda ptolemaica en Caria, Licia, Panfilia i Cilicia. La moneda d'argent pànfil local va deixar de produir-se baix control ptolemaico. És provable que la gent en el sur d'Àsia Menor simplement no tingueren el hàbit d'usar monedes en les transaccions econòmiques del dia a dia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Otto Mørkholm. Early Hellenistic Coinage from the Accession of Alexander to the Peace of Apamaea (336-188 BC), Cambridge University Press, p. 8. ISBN 978-0-521-39504-5.
- ↑ The Cambridge History of Judaism: Volume 1, Introduction: The Persian Period, Cambridge University Press, p. 29–31. ISBN 978-0-521-21880-1.
- ↑ Fulinska, Agnieszka. “Iconography of the Ptolemaic queens on coins: Greek style, Egyptian idees?”. Recuperate le 22 de decembre de 2017.
- ↑ Otto Mørkholm. Early Hellenistic Coinage from the Accession of Alexander to the Peace of Apamaea (336-188 BC), Cambridge University Press, p. 13. ISBN 978-0-521-39504-5.
- ↑ George MacDonald. The Evolution of Coinage, Cambridge University Press, pp. 68–69. ISBN 978-1-107-60599-2.
- ↑ Getzel M. Cohen (1995). The Hellenistic Settlements in Europe, the Islands, and Àsia Minor, University of Califòrnia Press, p. 129. ISBN 978-0-520-08329-5.
- ↑ Christopher Howgego. Ancient History from Coins, Routledge, pp. 38–39. ISBN 978-1-134-87783-6.
- ↑ Newell, Edward T.. «The first Seleucid coinage of Tyre» págs. 1–2. Digital Library Numis (DLN).
- ↑ «The Coinage of the Ptolemies in Cyprus». Consultat el 22 de decembre de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acuñación ptolemaica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.