Actias luna
- Este artícul és sobre l'espècie Actias lluna. Per a atres classes de palometa lluna, vore Palometa lluna
La palometa lluna (Actias lluna) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Saturniidae. És una palometa nocturna de color vert llima, pròpia de la regió Neártica.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Descrit i cridat Phalena plumata caudata per James Petiver en 1700, est va ser el primer saturnido nortamericà en ser reportat en la lliteratura sobre insectes.[2] El nom llatí inicial, que es traduïx aproximadament com "coa de plomes lluenta",[3] va ser reemplaçat quan Carl Linnaeus va descriure l'espècie en 1758 en la dècima edició de Systema Naturae, i lo renombró com Phalaena lluna, més vesprada Actias lluna, en lluna derivat de Lluna, la deesa romana de la lluna. El nom comú es va convertir en "palometa lluna".[2] Vàries atres arnes de seda jagantes d'Amèrica del Nort també varen rebre noms d'espècies despuix de la mitologia romana o grega.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]Actias lluna habita en Amèrica del Nort des de l'est de les Grans planures en Estats Units fins al nort de Mèxic i la partix oest d'Ontario a través de Quebec cap a Nova Escòcia en Canadà. Les palometes llunars també es troben rarament en Europa occidental com divagante.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]
Segons en el clima a on viuen, les palometes lluna produïxen diferent número de generacions. En Canadà i les regions del nort, les femelles viuen entre 7 i 15 dies i produïxen una generació per any; alcança la fase adulta des de principis de juny a principis de juliol. En el nort d'Estats Units, al voltant de Nova Jersey o Nova York, estes palometes produïxen dos generacions cada any; les primeres apareixen en abril i maig, i el segon grup apareix aproximadament de 9 a 11 semanes despuix. En el sur dels Estats Units, pot produir fins a tres generacions, espayades en periodos de 8 a 10 semanes escomençant en març.
Ous
[editar | editar còdic]La femella de Actias lluna posa entre 100 i 300 ous al mateix temps en el envés de les fulls. Els ous incuban de 8 a 13 dies depenent del clima.
Larva
[editar | editar còdic]Cada fase pren al voltant de 5 semanes en ser completada. Despuix del naiximent, les orugas tendixen a congregar-se en una planta nutricia. Les orugas mantenen una conducta gregaria els primers dos a tres estadis, després d'açò tendixen a estar separades i viure independentment. Com tota les palometes de la família Saturniidae, les orugas passen per 5 estadis abans de convertir-se en buas. Al final de cada estadi, una chicoteta porció de seda és colocada en la base d'un full, per a que despuix la oruga ho use com ancora i aixina desprendre's de la seua antiga pell. Quan aplega a l'últim estadi la oruga alcança 9 centímetros de llarc en promig.
Bua
[editar | editar còdic]Abans de formar el capoll, la larva del quint estadi expele l'excés d'aigua i líquits. La larva hila un capoll fi, d'una sola capa a on es transforma en bua. La bua és prou activa, quan li la molesta es mou. L'estadi de bua du aproximadament dos semanes a menos que l'individu entre en diapausa, al final de l'estació. La diapausa està controlada per canvis en l'allumenament solar i la temperatura.
Adult
[editar | editar còdic]L'adult emergix del capoll de matí. Estén les ales bombejant decorreguts corporals. Al principi les ales són molt dèbils i despuix es edurencen. El procés du dos hores. L'envergadura és de huit a quinze cm. Les ales posteriors tenen una prolongació. Tenen ocelos que servixen per a confondre als predadores. L'adult carix de peces bucals, no s'alimenta i viu al voltant d'una semana.
Galeria del cicle de vida
[editar | editar còdic]-
Ous de femelles criades en captiveri, posats en paper gros
-
Eclosió de la larva
-
Larva de quart estadi. Les taques també poden ser grogues o magentes.
-
La larva del quint estadi comença a crear un capoll (observe els #bri de seda en els fulls)
-
Bua, treta del capoll. Ulls visibles en la capçalera (esquerra)
-
Ales que se sequen i engrandixen despuix d'emergir de la bua
-
Imàgens de apareament (adults alados). Macho, en antenes més grans, a l'esquerra
Imàgens de primer pla
[editar | editar còdic]-
Antenes (macho)
-
Taca ocular en l'ala atrassera
-
Taca ocular en les ales anteriors
-
Primer pla extrem de escamas en la taca ocular
En la cultura popular
[editar | editar còdic]La palometa lluna va aparéixer en un sagell de primera classe dels Estats Units emés en juny de 1987. Encara que més de dos dotzenes de palometes han segut tan honrades,[5] a partir de 2019 esta és l'única arna.[6]
La banda de roc nortamericà R.I.M. fa referència a les palometes lluna en la seua cançó "You" del seu àlbum de 1994 Monster.
La banda Big Thief fa referència a la palometa lluna en la seua cançó "Strange" de l'àlbum O.F.O.F. de 2019.[7]
La palometa lluna va aparéixer en Livingstone Mouse per Pamela Duncan Edwards. (ISBN 0060258691)
Subespecies
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lepidoptera Barcode of Life. Actias lluna [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 (1996).«The Wild Silk Moths of North America: A Natural History of the Saturniidae of the United States and Canada».Cornell University Press.Ithaca, New York:
- 182–184..
- ↑ «Five Facts About the Lluna Moth».
- ↑ «Our Giant Silk Moths and Ancient Mythology».
- ↑ «Butterflies».
- ↑ «Lluna moth».
- ↑ «Big Thief - Strange Lyrics».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Actias luna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.