Vagabundeo (biologia)

El fenomen del vagabundeo també es pot donar en reptils com la tortuga, Chelonia mydas.

El vagabundeo és un fenomen en biologia pel qual un animal apareix fòra de la seua àrea de distribució normal, per lo que rep el nom de vagabunt, divagante, vagante o accidental. Existixen una série de factors que provocarien que un individu es convertixca en divagante (els factors genètics i les condicions climàtiques són alguns), pero les causes en general no es coneixen del tot. Sol ser més freqüent entre individus jovenils i jóvens adults. El vagabundeo pot ser un primer pas per a la colonisació d'un nou territori, si els individus sobreviuen i reproduïxen en ell. S'han registrat casos d'esta conducta en aus, insectes, mamífers i tortugues.

Aus

En l'hemisferi nort les aus adultes (provablement els més jóvens) de moltes espècies sobrepassen les seues àrees de distribució de apareament durant la seua migració de primavera i acaben en zones molt més alluntades. En autumne, algunes aus jóvens, en lloc de retornar al seu hàbitat natural d'hivern, prenen rutes «incorrectes» i migran cap a àrees que no estan en el seu trayecte de migració normal. Per eixemple, els passeriformes de Siberia, que normalment hibernan en el surest d'Àsia es troben comunament en el noroest d'Europa, com el Phylloscopus borealis en Gran Bretanya. Esta migració es denomina inversa, ya que les aus alvancen en la direcció contrària a la que s'espera. Les causes són desconegudes, pero es consideren les mutacions genètiques o atres anomalies com a possibles desencadenants d'açò. Atres aus perden el seu rumbo a causa de les tormentes, com les de Norteamérica, que acaben en Europa pels vents. Els pardals també poden terminar caent a l'oceà, agotar-se físicament, aterrisar en un barco i ser dutes a una atra regió.

Insectes

Es registra el vagabundeo en molts grups i es va estudiar particularment en palometes i arnes, ademés de parots