Accident de metro de Valéncia de 2006
| Accident de Metrovalència de 2006 | |||
|---|---|---|---|
| Data: | 3 de juliol de 2006 (13:03 h) | ||
| Lloc: | Entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús (Llínea 1) | ||
| Causa: | Descarrilament per excés de velocitat en revolt | ||
| Morts: | 43 persones | ||
| Ferits: | 47 persones | ||
L'accident de Metrovalència de 2006 fon un greu sinistre ferroviari ocorregut el 3 de juliol de 2006 en la Llínea 1 de la ret de Metrovalència, en el tram comprés entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús, en la ciutat de Valéncia, causant la mort de 43 persones i ferides a atres 47, sent el major accident de metro de l'història d'Espanya.
Accident
El tren format per les unitats 3736 i 3714 de la série UTA 3700, conduïda pel maquiniste Joaquín Pardo que va fallir en l'accident, i format per dos unitats en dos coches motors cada una, va eixir de l'estació de Plaça d'Espanya en direcció a Torrent, abdós de la llínea 1 (actualment de les llínees 1 i 2) i va descarrilar al voltant de les 13:03 hores a escassos 50 metros en la curva d'entrada de l'estació de Jesús.
Causes
Segons la versió oficial, l'accident es va produir per un excés de velocitat, encara que en un primer moment es varen apuntar com a possibles causes la solsida de la volta del túnel i el possible trencament d'un dels eixos. Ademés, i ya que un any abans s'havien produït els atentats en el metro de Londres, unit a que s'esperava la visita del Papa a la ciutat per a finals d'eixa semana, es va pensar també en un possible atentat terroriste, encara que des del primer moment el Govern Valencià va descartar tal possibilitat.
l'investigació, basada en les senyes de el teloc, registrador o la comunament cridada caixa negra del tren, va indicar que l'unitat va aumentar ràpidament la velocitat fins als 81 km per hora un minut abans d'entrar en una curva en la que el màxim permés és de 40 km/h (actualment 45km/h). Durant un interval de dos segons abans de la curva va ser activat el fre de servici i un segon despuix el fre d'emergència recorrent el tren 51 m sense que la velocitat del tren disminuïra mantenint-se esta en 81 km/h, a continuació el tren baixa la velocitat a 73 km/h, segurament perque el tren ya estava descarrilat, produint-se llavors el fatal accident. El coche va circular bolcat cap a la seua esquerra i recolzat en una paret del túnel durant uns metros. Quan la paret va terminar, just a on es produïx l'enllaç en el túnel de la llínea 5 (actualment ramal de la llínea 7) el coche va terminar bolcant, produint un violent impacte contra el sol i produint el fatal desenllaç.
Sistemes de seguritat
El sistema de seguritat d'esta llínea era el denominat Frenat Automàtic Puntual (FAP), que es va acabar d'instalar en l'any 1999. Es tracta d'un sistema de balises que actuen com a punts d'informació al maquiniste, ya que el tren i la balisa interaccionen electromagnéticamente, avisant al conductor o inclús detenint el tren si és necessari en l'informació que li proporciona cada captador del FAP. No obstant, este sistema solament està present en els punts crítics de la via com en els canvis d'agulles.
Este sistema d'emergència era significativament més barat que l'utilisat en el restant de metros en Espanya, el sistema ATP, que sí hauria evitat l'accident. En eixos moments, únicament la llínea 1 del metro de Valéncia (ramal actualment també pertanyent a la llínea 2), a on es va produir el sinistre, i una atra llínea del metro de Barcelona no contaven en este sistema de frenat automàtic, que llimita la velocitat del comboi a lo llarc de tota la llínea i no solament en els punts crítics. Empleats del metro ya havien demanat abans de l'accident que s'implantara eixe sistema de seguritat, en concret des del 1998, sense èxit, a pesar de que des de FGV s'havia sospesat la possibilitat.
Lo més greu va ser el fet de que no es tractava del primer accident en esta curva, puix s'havia produït un atre descarrilament ya en 2003. En decembre del mateix any, un dels maquinistes de la llínea va denunciar per escrit a l'empresa la "velocitat excessiva en la precaució de Plaça Espanya en Jesús", el tram de l'accident. En lloc d'actualisar el sistema, es va instalar senyal de llímit de velocitat en el tram, lo que no va evitar la tragèdia.
Anys despuix, en 2013, un reportage emés en el programa Salvats va mostrar una entrevista a un maquiniste de Metrovalencia que assegurava que les finestres dels vagons havien segut canviades per unes en protecció de plàstic per a evitar que els vàndals les trencaren en pedres, pero no varen reforçar la subjecció de les noves finestres que varen cedir en l'accident permetent que la gent ixquera despedida del vehícul, maximisant els danys personals.[1]
Víctimes
| País d'orige | Morts |
|---|---|
| Espanya | 38 |
| Argentina | 1 |
| Bulgària | 1 |
| Colòmbia | 1 |
| Erro al crear miniatura: Paraguai | 1 |
| Veneçuela | 1 |
Les 43 víctimes mortals viajaven en el primer tren, la UTA 3736, ademés dels 47 viagers ferits. Els cossos varen ser trobats pels servicis d'emergència, que els varen trobar disseminats pel túnel. Segons testics, les finestres del vehícul varen cedir permetent que els passagers ixqueren despedits i, ya que el vehícul es va arrastrar contra el mur lateral del túnel i sobre la via, est va esclafar a moltes de les víctimes.[1]
La segona unitat, UTA 3714, no va bolcar, solament va aplegar a descarrilar, per lo que en este no va haver víctimes mortals i este tren va retornar a donar servici de nou 5 dies despuix en reparar-li lo que necessitava.
Immediatament va ser informat el Centre de Coordinació d'Emergències per part d'un passager afectat, que va usar el seu teléfon mòvil particular. Una vintena de cridades de socórrec varen ser efectuades per atres viagers a servicis d'emergències. Efectius del Cos Municipal de bombers es varen desplaçar a la zona, que va ser acordonada, per a rescatar als passagers atrapats i els cossos dels fallits.
Protecció Civil i la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana varen instalar dos hospitals de campanya sobre el lloc, junt a l'estació de Jesús, per a atendre als ferits lleus i determinar la seua gravetat, mentres que els cadàvers varen ser duts a l'Institut de Medicina Llegal.[2] No totes les víctimes varen morir en l'acte, sino que dos persones varen fallir en els hospitals varis dies despuix de l'accident a causa del seu greu estat i pese a l'assistència mèdica. Entre les víctimes hi ha ciutadans de 6 nacionalitats.
Reaccions
Censura en els mijos i manipulació política
Canal Nou, la cadena pública de la Generalitat Valenciana, no va canviar la programació el dia de l'accident. Vàries fonts, inclosos els propis treballadors de la cadena, varen denunciar ingerències externes en la llínea editorial, pese a les queixes dels redactors com va ser el cas de Frederic Ferri;[3] lo que ha segut enfocat per diversos mijos com una forma de censurar l'escàndal i restar-li importància en la televisió valenciana a la mort dels 43 passagers eixe mateix dia.[3][4][5]
Els treballadors d'eixa mateixa cadena, quan la Generalitat Valenciana ya havia anunciat el seu tancament en 2013 per motius econòmics, varen admetre en directe l'apagó informatiu i varen demanar perdó a les víctimes, al mateix temps que varen acusar directament al despaig del Palau de la Generalitat de donar l'orde de no informar sobre el succés.[6] El mateix dia del seu tancament, varen invitar a amagades a la presidenta de l'Associació de Víctimes per a disculpar-se en directe.[7]
Reaccions polítiques
Els sindicats ferroviaris[8] i partits polítics, com PSPV-PSOE o EUPV, soliciten la dimissió del Conseller d'Infraestructures José Ramón García Antón, en considerar que l'accident era evitable, puix es va produir com a conseqüència de la falta d'inversions en matèria d'infraestructures i seguritat en la llínea des de que es va inaugurar en 1988 —segons els tècnics si en la curva que enfiló el tren a 80 quilómetros per hora hi haguera hagut una balisa, que costava 3.000 euros, ho haguera pogut frenar—.[9][10] No obstant, segons el Portaveu de la Generalitat, Vicente Rambla, el Consell considera que la causa de l'accident consistix exclusivament a un fallo humà i fortuït. Per tant, solament és assumible la responsabilitat genèrica.[11] Per la seua banda, el PSPV-PSOE va solicitar la compareixença d'abdós consellers en les Corts, aixina com l'obertura d'una comissió d'investigació.[12] Finalment el PP va acceptar a regañadientes la comissió d'investigació en les Corts valencianes pero els diputats populars varen utilisar la seua majoria absoluta per a vetar compareixences solicitades pels grups de l'oposició, per lo que la comissió solament va durar uns pocs dies. Més tart es va saber que l'empresa del metro havia contractat a la consultora HM&Sanchis per a preparar els testimonis dels tècnics per a que eximiren de tota responsabilitat a la mateixa. El resultat va ser que cap polític ni cap tècnic va assumir cap responsabilitat per l'accident.[9]
L'Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol
Els familiars de les víctimes varen formar una associació que a pesar del fracàs de la comissió d'investigació i del sobreseïment judicial del cas no cejó en el seu encabotament de "averiguar la veritat". En repetides ocasions va solicitar ser rebuda pel president de la Generalitat de llavors, Francisco Camps, pero este mai va acceptar entrevistar-se en ells. Per un atre costat, alguns afectats varen denunciar que Juan Cotino, home de confiança de Camps i posteriorment president de les Corts Valencianes (entre 2011 i 2014), havia visitat a familiars de les víctimes de la localitat de Torrent -a on residia la majoria- per a veladamente oferir-los una ocupació i interessar-se per si pensaven denunciar a l'empresa FGV.[9]
L'Associació va decidir realisar una concentració el tercer dia de cada més en la Plaça de la Verge de Valéncia per a que el cas no fora oblidat, lo que ha vingut succeint en els últims sèt anys. Com va senyalar la seua actual presidenta Beatriz Garrot, germana d'una de les fallides en l'accident: «No nos cansarem fins a averiguar la veritat». El nou president de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra va rebre a l'Associació poc despuix d'ocupar el càrrec despuix de la dimissió de Camps —per haver segut imputat per un presunt delicte de soborn impropi del que va ser absolt—, pero es va tornar a desentender del cas alegant el sobreseïment judicial.[9]
Dels possibles responsables, Francisco Camps ya no és president de la Generalitat; el conseller García Antón ha fallit, i la gerent de FGV, Marisa Gràcia, es va vore obligada a dimitir en 2012 en ser imputada per una presunta adjudicació irregular de contractes.[13][14] No obstant, la presidenta de l'Associació sosté que el Govern valencià manté un deute polític i moral en les víctimes i els seus familiars.[9]
Reaccions posteriors
Anys despuix de l'accident varis mijos de comunicació varen publicar notícies i investigacions que varen suscitar que es reobrira el debat sobre l'accident.[15] En juny del 2011 Interviú va publicar que el maquiniste del tren sinistrat, que va fallir en l'accident i sobre qui havien recaigut totes les culpes, era epilèptic, lo que li inhabilitava per a la seua llabor. Esta noticia le habría supuesto a un empleado que colaboró con la revista la imputació de una falta grave de conducta disciplinaria.[16] Aixina mateix, en març de 2012 el periòdic El Món va publicar una notícia segons la qual FGV hi hauria aleccionado als empleats que anaven a declarar en la comissió d'investigació de l'accident, proporcionant-los una bateria de possibles preguntes i unes directrius i versions per a respondre.[17] De fet, en octubre de 2012 destituïxen a la gerent de Metrovalencia per la suposta manipulació,[13] i l'imputen pels contractes en les empreses que haurien ajudat a maquillar l'accident.[14]
Documentals
A principis de 2013 varen vore la llum dos reportages d'investigació a raïl de les noves informacions. El primer, en febrer de 2011, va ser promogut per l'associació de víctimes.[18] El segon, en abril de 2013 i emés en el programa Salvats, posava en dubte la versió oficial del sinistre ya que hi havia indicis de que la Generalitat Valenciana haguera tractat de llevar importància a l'accident, que va coincidir en la visita al papa a Valéncia; o inclús d'ocultar proves, ya que ni el llibre d'averies del tren ni les còpies que devien existir varen ser trobades jamai. De gran importància en este sentit varen ser declaracions com la d'un ex-empleat de la companyia que corroborava el aleccionament i els entrenaments previs a la comissió d'investigació o el testimoni dels familiars de les víctimes que asseguraven haver segut acomesos en dádivas a canvi de que no acodiren als tribunals.[1][19][20] El dia següent a l'emissió d'este reportage, que va suscitar una gran cobertura mediàtica,[15][21][22] vàries veus varen demanar la reobertura de l'investigació,[23] encara que l'administració es va mostrar desfavorable.[24] No obstant, molts mijos de comunicació varen donar per bones les noves informacions[5] i es varen intensificar les concentracions ciutadanes que demanaven la reobertura del cas.
La concentració del 3 de maig de 2013
El 3 de maig de 2013 es varen reunir unes 5000 persones en la plaça de la Verge de Valéncia, a on la ‘Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol’ es reunia sense molta afluència de públic, i escàs seguiment mediàtic —llevat el dels diaris El País i Alce-EMV—, tots els dies 3 de cada més des de l'accident. Les rets socials s'havien movilisat des de l'emissió per televisió el dumenge 28 d'abril del programa Salvats de La Sexta que es va ocupar del tema. La presidenta de l'associació, Beatriz Garrot, es va dirigir emocionada a la multitut que abarrotava la plaça i els carrers adjacents, mentres se sentien crits de «¡Justícia, justícia!» i de «¡Cotino, dimissió!»:[25]
La portaveu del govern valencià el dia anterior havia manifestat: «Hi ha tres resolucions judicials que tanquen l'investigació i es va determinar que l'única causa va ser l'excés de velocitat. [...] Si algú té un element nou que acodixca als tribunals». La presidenta de l'Associació li va respondre en una entrevista al diari El País: «Ixcà que eixa força que nos va acompanyar en la plaça [de la Verge] servixca per a que el Consell deixe d'amagar-se darrere d'una sentència judicial, que no és més que un auto de sobreseïment. Té una responsabilitat política per no haver posat les mides de seguritat necessàries i moral, per no investigar en profunditat l'accident».[25]
L'Associació de Víctimes du el cas al Parlament Europeu
El 2 de giner de 2014, la vespra de la concentració que se celebra en Valéncia tots els mesos des de fa sèt anys, l'Associació de Víctimes del Metro 3J va anunciar que els dies 20 i 21 de giner anaven a presentar el cas davant el Parlament Europeu. Gràcies a les gestions realisades per l'eurodiputada socialiste Josefa Andrés, membres de l'associació es reuniran en la presidenta de la Taula de Peticions, Erminia Manzzoni, a la que entregaran un dossier sobre el cas i li solicitaran que la Comissió de Peticions analise «si tant FGV com la Generalitat varen incomplir la normativa relativa a la seguritat» aixina com si es va vulnerar la Carta de Drets Fonamentals de l'Unió Europea en censurar i manipular l'informació que RTVV va oferir sobre l'accident». També demanaran que el Parlament Europeu inste a la Comissió Europea a que els transports locals s'incloguen en les normatives de seguritat dels ferrocarrils de l'UE.[26]
Un any despuix, el 13 de giner de 2015, el Comité de Peticions del Parlament Europeu va acceptar ocupar-se del cas i va comunicar a l'Associació que anava a investigar la manipulació política i informativa de l'accident.[27]
Juí
Es va obrir una investigació judicial per a determinar les possibles responsabilitats penals i finalment va archivar el cas per considerar al fallit conductor del tren, l'únic responsable de l'accident.[9]
En maig de 2013 la fiscalia va reobrir l'investigació sobre l'accident. La primera diligència es va iniciar a instàncies de la denúncia presentada per la diputada del PSPV-PSOE Ana Barceló que apuntava a la possible existència d'un delicte de fals testimoni per part dels tècnics i directius de la FGV en la seua compareixença davant la comissió d'investigació oberta en el seu dia per les Corts valencianes. En la segona, oberta a instàncies dels escrits presentats per dos ciutadans, es varen investigar de nou les causes de l'accident per a determinar les possibles responsabilitats penals. Entre les proves que varen aportar estava la gravació del programa de La Sexta Salvats del 28 d'abril. Per la seua banda els grups de l'oposició en les Corts valencianes (PSPV-PSOE, Compromís, Esquerra Unida) varen reiterar la seua petició, rebujada pel Partit Popular uns dies abans, de que es reobrira la comissió parlamentària d'investigació.[28][29]
El 17 de setembre la juge del Jujat d'Instrucció número 21 de Valéncia va desestimar la petició de la fiscalia de reobrir el cas en considerar que esta no havia aportat cap argument nou.[30] No obstant, l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de juliol va recórrer la decisió davant l'Audiència de Valéncia,[31] que va tornar a obrir el cas el 21 de giner de 2014 en considerar que hi havia noves proves.[32][33]
El 8 de maig de 2014 la juge va imputar a tres directius de FGV —el director d'Explotació Vicente Contreras, el director tècnic Francisco García Sigüenza i el cap d'Estudis i Proyectes Francisco Orts— en un delicte d'homicidi imprudent en considerar que «va existir un error en la planificació i programació de les balises que va ser determinant en el descarrilament i bolque del metro» i considerar «insuficients les mides de protecció de la curva en senyalisació visual».[34] En novembre de 2018 la jueza del cas va anunciar la conclusió de l'instrucció i el processament de la exgerente de FGV i d'atres sèt directius de l'empresa.[35] En febrer de 2019 la juge va notificar a les parts l'obertura de juí oral.[36]
Finalment el juí oral no es va celebrar perque el 23 de giner de 2020, quatre dies abans de l'inici del juí oral, es va alcançar un acort entre les acusacions i les defenses pel que quatre dels huit directius de FGV acusats varen reconéixer la seua responsabilitat en l'accident i varen acceptar la condena rebaixada a 22 mesos de presó per 43 delictes d'homicidi per imprudència professional greu, atres 37 delictes per lesions i un atre d'omissió o cooperació necessària contra el dret dels treballadors. Els condenats varen ser el exjefe de la Llínea 1 de FGV, Sebastián Argente; el exresponsable d'Auditoria per a la Seguritat i Circulació, Juan José Gimeno; el exdirector adjunt d'Explotació, Vicente Contreras; i el exdirector tècnic, Francisco García. Segons el fallo, els quatre coneixien «les deficiències de seguritat en el tram subterràneu d'esta llínea, especialment entre els trams de Plaça d'Espanya i l'estació de Jesús», a on el metro va bolcar quan circulava al doble de la velocitat permesa. A pesar d'això, «varen ometre» la seua obligació d'implementar mides de seguritat tecnològica per a controlar la velocitat en esta llínea i «neutralisar» els riscs de descarrilament i bolque dels trens, aixina com per a resoldre atres deficiències relatives a «el «material mòvil rodante» o la «formació i selecció del personal per a la tasca de maquinista». «Tots ells eren conscients de que tals deficiències comportaven un risc molt important per a la seguritat dels treballadors i per als viagers», conclou la resolució.
Rosa Garrot, presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (Avm-3J), va valorar l'acort: «Estem contents i satisfets perque este pacte reconeix ni més ni menys lo que venim denunciant des del primer moment i és que la responsabilitat no va ser del conductor sino de les persones que varen prendre les decisions, dels directius de FGV. És veritat que quatre dels imputats es queden fòra d'una responsabilitat penal, pero pensem que el fet de que se senyale a la mala gestió de l'empresa, senyala també directament als huit, inclosa la exgerente de FGV, Marisa Gràcia». Beatriz Garrot, germana de l'anterior, es va referir a la condena com una mínima reparació judicial». «Queda demostrat que va haver una responsabilitat penal i esperem que el nostre cas servixca per a que en pròxims accidents la gestió dels responsables de les empreses, dels polítics i de la justícia, estiga a l'altura que les víctimes es mereixen. Alguna cosa que no ha passat en el nostre cas. Estem molt satisfets i orgullosos d'haver barallat durant casi 14 anys per a conseguir-ho», es va felicitar.[37]
Canvi de govern
Nova comissió d'investigació i última concentració de la AVM3J
Tal com havien promés en la campanya electoral, totes les forces polítiques en representació en les noves Corts valencianes elegides el 24 de maig de 2015, a excepció del PP, varen acordar el 3 de juliol, data del nové aniversari de la tragèdia, la formació d'una nova comissió d'investigació per a aclarir tot lo relacionat en l'accident i per a establir les «responsabilitats» que es determinen, ademés d'adoptar «mides llegislatives, informatives i de colaboració en la Justícia per a l'esclariment de la veritat» sobre el sinistre, segons la proposició no de llei que també varen aprovar els grups parlamentaris del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, i de nou en els vots en contra del Partit Popular.[38]
Conclosa la sessió el president de les Corts Valencianes Enric Morera i Català va donar la paraula a la presidenta de l'associació AVM3J Beatriz Garrot per a que es dirigira als diputats. En mig d'un silenci sepulcral va dir que l'accident havia segut «una història de fracassos», els de el Consell del PP que havia gestionat de forma «opaca i deshonesta» el sinistre, i de «guanys ciutadans» en conseguir reobrir el cas. «La societat exigix una atra forma de fer les coses, diàlec i proximitat. Complixquen este mandat», va concloure.[39]
Per la vesprada del mateix dia 3 de juliol de 2015 va tindre lloc l'última concentració de la AVM3J despuix de nou anys «en la satisfacció d'haver escrit el millor final possible en els papers que nos varen donar», tal com va dir la presidenta Beatriz Garrot al públic que omplia la Plaça de la Verge de Valéncia. «Hui les llàgrimes pesen moltíssim menys, perque ya no van acompanyades de frustració i indignació», va afegir, assegurant a continuació que l'associació anava a seguir treballant per a que «hi haja un juí i es dirimixquen responsabilitats penals» i per a seguir de prop l'investigació de les Corts i del Parlament Europeu. «Nos dieu que el nostre llegat ha segut un eixemple de dignitat i de que sí es pot. Quan succeïx una tragèdia aixina, la teua única opció és eixir al carrer i demostrar que eres una persona digna, perque la dignitat no nos la poden llevar», va concloure.[40]
El 13 de juliol de 2016 les Corts varen canviar la versió oficial de l'accident aprovant el dictamen sobre la comissió d'investigació en els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans i en contra del PPCV. Segons l'investigació el sinistre era previsible i evitable i senyala 13 responsables polítics, responsables de FGV i del tractament comunicatiu posterior a l'accident.[41] L'informe confirma que FGV va contractar a l'empresa H&M Sanchis para adoctrinar i aleccionar als tècnics que varen comparéixer en l'objectiu d'exonerar qualsevol responsabilitat al Govern de Francisco Camps (PP).[42]
Canvis de nom de l'estació
Esta estació va sofrir diversos canvis de nom entre els anys 2010 i 2016.
FGV va anunciar el 12 de decembre de 2010, sent Francisco Camps (PP) president del Consell valencià, que l'estació passaria a cridar-se Joaquín Sorolla (anteriorment Jesús) alegant com a motiu la rodalia de l'estació d'Adif Valéncia-Joaquín Sorolla.[43] Uns dies més tart l'Associació de Víctimes de l'accident de metro de Valéncia del 3 de juliol de 2006 (AVM3J) va declarar que considerava el canvi de nom com un acte per a favorir l'oblit del sinistre ocorregut quatre anys abans, en el que varen morir 43 persones i 47 varen resultar ferides.[44] L'1 de març de 2012 l'estació va vore modificat de nou el seu nom, passant esta volta a cridar-se Joaquín Sorolla-Jesús, accedint aixina parcialment a la proposta realisada pels grups de l'oposició (PSPV, Compromís i Esquerra Unida) i la AVM3J.[45][46] Finalment, el 30 de juny de 2016, l'estació va recuperar el seu nom original despuix de casi sis anys de canvis. el Consell, baix la presidència de Ximo Puig (PSPV), va anunciar el canvi en motiu del dècim aniversari de l'accident.[47][48]
Nova llei de seguritat ferroviària
La llei,[49] impulsada pel govern valencià (PSPV i Compromís), publicada en març de 2018, arreplega la creació de la Agència Valenciana de Seguritat Ferroviària i una comissió independent de tècnics per a vigilar que dita norma es complixca, analisar els incidents ferroviaris i que investiguen els accidents en cas de produir-se.
Esta té com a única referència una directiva europea de 2004 ya que no existix marc jurídic de referència sobre seguritat en ferrocarrils suburbans, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic. Es complix aixina en una reivindicació de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J).
En la cultura popular
La sala d'exposicions Lametro, situada en l'estació de Colón, va acollir durant el mes de juliol de 2016 l'exposició «10 anys en images AVM3J», un centenar d'images sobre la lluita de les víctimes de l'accident cedides per alguns fotoperiodistas.[50]
La novela “Exhumació”, d'Álvaro Jarillo, se centra en una trama de corrupció en la que l'accident del metro de Valéncia té un paper rellevant.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Los Olvidados emitido en Salvados el 28 de abril de 2013. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ La mayor tragedia de metro en España, especial de El Mundo
- ↑ 3,0 3,1 “Si te dicen que ‘eso no sale’, ¿qué haces?” por Adolf Beltran y publicado por El País el 6 de abril de 2013. Comprobado el 30 de abril de 2013.
- ↑ Las víctimas del accidente del metro de Valencia no tienen voz en Canal 9 por Adolf Beltran y publicado por El País el 6 de abril de 2013. Comprobado el 30 de abril de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 Así se manipuló el accidente de metro por Rodrigo Terrasa, Vicente Useros y publicado por El Mundo el 30 de abril de 2013. Comprobado el 30 de abril de 2013.
- ↑ Canal 9 pide perdón en directo por ocultar el accidente de metro por Rodrigo Terrasa y publicado por El Mundo el 8 de novembre de 2013. Consultado el 8 de novembre de 2013.
- ↑ Los trabajadores ‘cuelan’ a la presidenta de la Asociación de Víctimas del Metro en Canal Nou el día de su cierre publicado el día 29 de novembre de 2013. consultado el 4 de diciembre de 2013.
- ↑ UGT pide responsabilidades al Consell y cree que el accidente que costo la vida a 42 personas se pudo evitar, Levante-EMV, 12 de julio de 2006
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Cristina Vázquez. «43 muertos, 6 años, 0 responsables», El País, 5 de mayo de 2013.
- ↑ La oposición pide la dimisión de Garcia Antón y la Generalitat replica que la causa del accidente fue un 'error fatal', Levante-EMV, 5 de julio de 2006
- ↑ El Consell denunciara a quien diga que había problemas de seguridad y no lo comunico, Las Provincias.
- ↑ El PSPV pedira la dimisión de Garcia Anton y una comisión investigadora, Levante-EMV, 11 de julio de 2006
- ↑ 13,0 13,1 Fabra destituye a la gerente que manipuló el accidente de Metro por Vicente Useros, Xavier Borrás y publicado en El Mundo el 30 de octubre de 2012. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ 14,0 14,1 La ex gerente de Metrovalencia, imputada por los contratos para maquillar el accidente de 2006 por Vicente Useros, Xavier Borrás y publicado en El Mundo el 22 de marzo de 2013. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ 15,0 15,1 Se reactiva el debate en torno al accidente del metro de Valencia publicado por La vanguardia el 29 de abril de 2013. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ Castigado por hablar con Interviú
- Archivat el 16 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine. publicado por Interviú el 4 de octubre de 2011. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ La documentación publicada en "Expertos pagados por FGV aleccionarona técnicos para ue dijeran que la tragedia del Metro fue un accidente" por El Mundo el 10 de marzo de 2012. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ Todo lo que no se contó del accidente de metro de Valencia por R. Terrasa y publicado por El Mundo el 3 de febrer de 2013. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ Víctimas del Metro explican que Cotino ofrecía trabajo para que no denunciaran publicado en El País el 12 de abril de 2013. Comprobado el 3 de mayo de 2013.
- ↑ Cristina Vázquez. «Las ofertas de Cotino a las víctimas del metro incendian el pleno de Torrent», El País, 24 de mayo de 2013.
- ↑ “¿El senyor Juan Cotino?”. “Sí, ¿quí flama?”. “Soc Jordi Évole”. “No està” publicat per El País el 29 d'abril de 2013. Comprovat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ Cotino huye del accidente de metro de Valencia por R. Terrasa y publicado en El Mundo el 29 de abril de 2013. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ Un alcalde del PP insta a la Fiscalía a reabrir el caso del accidente del metro por F. Álvarez, H. Sanjuan y publicado en El Mundo el 29 de abril de 2013. Comprobado el 29 de abril de 2013.
- ↑ Fabra descarta una nueva investigación del accidente del metro por Lorena Ortega y publicado por El País el 30 de abril de 2013. Comprobado el 30 de abril de 2013.
- ↑ 25,0 25,1 “Somos mucho más fuertes con vosotros” por Cristina Vázquez, Pilar Almenar Vara y publicado por El País el 3 de mayo de 2013. Comprobado el 3 de mayo de 2013.
- ↑ «Las víctimas del metro recurren a Bruselas», El País, 3 de enero de 2014.
- ↑ "Europa investigará la manipulación política e informativa del accidente del metro", Levante-El Mercantil Valenciano, 14 de enero de 2015.
- ↑ I. Zafra y J. Ferrandis. «La fiscalía reabre la investigación sobre el accidente de metro», El País, 18 de mayo de 2013.
- ↑ J. Ferrandis y C. Vázquez. «Todo lo que se ocultó sobre el accidente del metro de Valencia», El País, 19 de mayo de 2013.
- ↑ «Las víctimas del metro consideran 'nulo' que la juez no reabra la instrucción», El País, 17 de septiembre de 2013. Consultat el 3 de enero de 2014.
- ↑ «Las víctimas del metro recurren el rechazo a reabrir el caso del accidente», El País, 20 de septiembre de 2013. Consultat el 3 de enero de 2014.
- ↑ Zafra, Ignacio. «Los jueces reabren la investigación sobre el accidente de metro de Valencia», El País, 21 de enero de 2014. Consultat el 21 de enero de 2014.
- ↑ «Esperanza para las víctimas del metro», El País, 26 de enero de 2014.
- ↑ "La juez imputa a tres directivos por el accidente de metro de Valencia", El País, 9 de mayo de 2014.
- ↑ «La juez procesa a la exgerente y otros siete directivos por el accidente de metro de Valencia», El País, 5 de novembre de 2018.
- ↑ «Abren juicio oral por el accidente de metro de Valéncia del año 2006», La Vanguardia, 26 de febrer de 2019.
- ↑ «Condenados cuatro exdirectivos del Metro de Valencia 13 años después del accidente», El País, 27 de enero de 2020.
- ↑ "Aprobada la comisión de investigación sin el PP", Levante-El Mercantil Valenciano, 4 de julio de 2015.
- ↑ "Beatriz Garrote, al PP en las Corts: 'Se han comportado como demagogos crueles'", Levante-El Mercantil Valenciano, 4 de julio de 2015.
- ↑ "'Las lágrimas pesan mucho menos, hemos escrito el mejor final posible", Levante-El Mercantil Valenciano, 4 de julio de 2015.
- ↑ «Aprovat en les Corts el dictamen sobre l'accident de metro». Europapress (13 de julio de 2016).
- ↑ «Las Cortes rectifican la "verdad oficial" del accidente de metro». El Mundo (13 de julio de 2016).
- ↑ «La 'estación de la muerte' del metro pierde su nombre». El País (11 de diciembre de 2010). Consultat el 30 de junio de 2016.
- ↑ «Las víctimas del accidente de metro critican el cambio de nombre de la estación 'Jesús'». El Mundo (17 de diciembre de 2010). Consultat el 30 de junio de 2016.
- ↑ «L'estació de Jesús recupera el seu nom... a miges». Levante-EMV (27 de febrer de 2012). Consultat el 30 de juny de 2016.
- ↑ «La estación del accidente de metro recupera su nombre». El País (30 de julio de 2011). Consultat el 30 de junio de 2016.
- ↑ «Exposición de fotos, flores y cambio de nombre de la estación de metro por el 10 aniversario del accidente». El Diario (27 de junio de 2016). Consultat el 30 de junio de 2016.
- ↑ «Trabajadores de FGV cambian los carteles en la estación de Jesús». Las Provincias (30 de junio de 2016). Consultat el 30 de junio de 2016.
- ↑ «La Ley de Seguridad Ferroviaria prevé crear una agencia independiente para garantizar y vigilar su desarrollo». 20minutos (13 de octubre de 2015).
- ↑ «Un centenar de imágenes ilustran los 10 años de lucha de las víctimas del metro». El Diario (30 de junio de 2016).
- Metrovalencia: plans i horaris de la ret.
Reportages
Adquirixen importància en aparéixer noves proves i testimonis:
- Serie documental sobre el accidente, con documentos que prueban la manipulación de la Comisión de Investigación
- Archivat el 2 de maig de 2013 archivat en Wayback Machine.
- 28 de abril de 2013 - Salvados de La Sexta busca respuestas al accidente más grave de metro ocurrido en España
- Archivat el 8 de maig de 2013 archivat en Wayback Machine.