Abel (cràter)
Abel és un antic cràter d'impacte llunar que es troba prop de l'extremitat surest de la cara visible de la Lluna. Està situat al sur del cràter Barnard, i en la vora noroest del Mare Australe. Rep el seu nom del matemàtic noruec Niels Henrik Abel.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La vora del cràter està molt erosionat i distorsionat, formant una figura casi poligonal. Està marcat i cobert d'antics cràters superposts. El seu cràter satèlit Abel A està sobre la vora sur, mentres que Abel M i Abel L s'introduïxen en la paret oest.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Per antics fluix de lava, la superfície oriental de Abel és relativament plana i plana, en un baix albedo. Els restants d'una vora de cràter chicotet se li superponen prop de la paret noreste. La superfície occidental posseïx una textura més irregular i té el mateix albedo que la superfície que ho rodeja.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En un diàmetro superior als 130 km, Abel es troba entre els cràters llunars de major tamany de la regió austral de la Lluna. La seua estructura ha experimentat un prolongat procés de degradació com a conseqüència de mils de millons d'anys d'impactes posteriors, lo que ha suavisat gran part de les seues traces originals i modificat la forma de la seua vora.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La proximitat de Abel al Mare Australe ha influït en l'evolució del seu interior. Els materials basálticos associats a esta conca han cobert parcialment el sol del cràter, originant el contrast existent entre la superfície oriental, més plana i obscura, i l'occidental, a on encara predominen materials més antics i accidentats pertanyents a les terres altes llunars.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La presència de numerosos cràters satèlit i d'impactes superposts convertix a Abel en un eixemple representatiu dels processos de modificació que experimenten els grans cràters llunars a lo llarc del temps. L'estudi d'estes estructures permet reconstruir la seqüència relativa dels impactes ocorreguts en esta regió surest de la Lluna.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Gràcies a la seua ubicació pròxima al llim surest de la Lluna, l'apariència de Abel observada des de la Terra es troba afectada per l'efecte de escorzo, per lo que la seua forma pot semblar més allargada de lo que realment és. Les missions orbitales llunars han permés obtindre imàgens d'alta resolució que mostren en major precisió la seua morfologia i la distribució dels materials presents en el seu interior.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Formació i evolució geològica
[editar | editar còdic]Abel es va originar com a conseqüència de l'impacte d'un gran cos contra la superfície llunar durant un periodo primerenc de l'història de la Lluna. L'energia lliberada per la colisió va excavar una àmplia cavitat, va elevar el terreny circumdant i va expulsar grans cantitats de material que es varen depositar al voltant del punt d'impacte formant un mant de eyección.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Despuix de la seua formació, el cràter va experimentar una prolongada evolució geològica caracterisada pel bombardeig continu de meteorits de menor tamany. Estos impactes posteriors varen modificar progressivament la seua vora, varen originar numerosos cràters superposts i varen contribuir a la degradació de la seua estructura original. La presència dels cràters satèlit Abel A, Abel L i Abel M constituïx un eixemple d'esta evolució.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En una etapa posterior, antics fluix de lava associats al Mare Australe varen cobrir parcialment el sol oriental del cràter. Estos materials basálticos varen reblir les zones de menor altitut i varen donar lloc a una superfície més plana i de menor albedo que l'observada en la mitat occidental, a on predominen materials pertanyents a les antigues terres altes llunars.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La combinació de processos d'impacte, vulcanisme i acumulació gradual de regolito ha conferit a Abel el seu aspecte actual. L'estudi d'estes característiques permet reconstruir l'evolució geològica del sector suroriental de la Lluna i comprendre l'interacció entre les grans conques d'impacte i les mars llunars que les rodegen.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Els cràters satèlit són menuts cràters situats pròxims al cràter principal, rebent el mateix nom que dit cràter acompanyat d'una lletra mayúscula complementària (inclús si la formació d'estos cràters és independent de la formació del cràter principal). Per convenció, estos accidents s'identifiquen en els mapes llunars situant la seua lletra corresponent en el punt mig de la vora més pròxima al cràter principal.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Este sistema de nomenclatura, establit per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI), facilita l'identificació d'estes formacions en mapes, atles i publicacions científiques, permetent distinguir-les del cràter principal sense assignar-los un nom propi. La lletra assignada no implica un orde cronològic de formació ni una relació genètica entre els cràters, sino únicament una referència cartogràfica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Els cràters satèlit de Abel presenten distints tamanys, estats de conservació i posicions respecte al cràter principal. Alguns d'ells se superponen parcialment a la vora de Abel o a les seues parets interiors, mentres que uns atres se situen sobre el terreny circumdant. Estes relacions de superposició constituïxen una ferramenta important per a establir la cronologia relativa dels impactes que han modelat la regió.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'estudi d'estos cràters proporciona informació sobre l'evolució geològica de l'entorn de Abel i sobre els processos que han afectat a la superfície llunar durant mils de millons d'anys. Aixina mateix, permet comprendre en major detalle la distribució espacial dels impactes i el grau de degradació experimentat pel cràter principal i les formacions veïnes.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
|
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Abel (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.