Abadia de Reichenau
.jpg)
L'abadia de Reichenau (en latín: Monasterium Augiensis; en alemán: Kloster Reichenau) o monasteri Mittelzell[1] va ser un monasteri benedictino en Mittelzell, en l'illa de Reichenau (coneguda en llatí com Augia Dives), una chicoteta illa en l'Untersee, en la zona del llac de Constanza, hui en l'estat alemà de Baden-Wurtemberg. Va ser fundada en 724 per l'itinerant sant Pirmino,[2] de qui es diu que havia fugit d'Espanya davant l'invasió mora, en patrons com Carlos Martel i, més localment, del comte Berthold d'Ahalolfinger i al duc alamán Santfrid I (Nebi). El conflicte de Pirmino en Santfrid I va acabar en la seua eixida de Reichenau en 727.[3] Des de 1540 va perdre l'Inmediació imperial i va passar a dependre del priorat del bisbe de Constanza. Va ser un dels monasteris més importants del periodo carolingio, junt en St. Gallen i Fulda, que varen estar en estret contacte intelectual en Reichenau. El monasteri es va dissoldre en 1757 i els últims monges varen abandonar l'illa en 1803. Des de 2001, despuix de 250 anys, una chicoteta comunitat de benedictinos ha tornat a viure en l'illa.[4] Hui l'ajuntament del municipi de Reichenau es troba en l'edifici del monasteri.
El complex benedictino de Reichenau està format per tres iglésies en més de mil anys d'antiguetat, que va ser nomenat Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO en l'any 2000.[5] Alguns dels còdexs conservats en vàries biblioteques d'Europa procedents del monasteri i integrants de l'Escola de pintura de Reichenau han segut inclosos en el Programa Memòria del Món de l'UNESCO en 2003.[6]
L'iglésia abacial es distinguix per contar en un westwerk o «massiç occidental» en la part occidental i per portes anexes dividides en una estructura tripartita/tripartida marcada en bandes lombardas. L'estil arquitectònic es correspon en l'arquitectura otoniana de les zones septentrionals.
Història
El monasteri va ser fundat en l'any 724 pel misionero i bisbe catòlic benedictino sant Pirmino de Reichneau (ca. 660-670; ca. 753), en el respal dels reis carolingios, en un poble pagà que, despuix de la construcció del monasteri, es va convertir en un centre intelectual, breçol d'importants obres lliteràries que varen ser de gran influència en el regne franc.[1][5]
La primera construcció del monasteri data de finals del VIII. Més tart en el IX baix la direcció de Waldo de Reichneau, amic personal de Carlomagno, bisbe de Basilea i abat del monasteri entre els anys 786 i 806,[7] va fundar l'escola de Reichenau a on Godescalco d'Orbais —en llatí Godescalc, Gotteschalchus— va seguir les ensenyances del mestre Talon o Tatton, monge erudit en coneiximent i virtut, que va ocupar el càrrec de moderador de l'escola de Reichenau.[5][8]
El successor de Waldo de Reichneau, Heito —nomenat bisbe de Basilea en l'any 802—, abandonat en el monasteri als cinc anys, va ser abad del mateix entre 806 i 823. A la seua tornada de Constantinopla, va iniciar la construcció d'una basílica en l'Abadia de Reichenau completada en l'any 816 i que va poder haver segut consagrada per ell.[9] En l'any 888 l'emperador carolingio Carlos III el Gros va ser enterrat en l'iglésia del monasteri.[1]
El segon gran periodo de floriment de l'abadia de Reichenau data de l'época dels reisotonians, entorn a l'any 1000, en els cridats bisbes «dorats», Witigowo abat des de 985 fins a 997; Immon (1006-1008) i Bernon (1008-1048). Durant este periodo, el monasteri va ser una célebre escola d'escritura que va reunir als diferents iluminadores alemans de miniaturas de manuscrits dels sigles X i XI del renaixença otoniano, com el Salteri de Gertrudis —també conegut com Psalterium Egberti o Codex Gertrudianus—, els evangeliaris de Munich i Bamberg; aixina com els frescas de l'iglésia de Sant Jorge o l'historiografia del célebre croniste Herman de Reichenau († 1054), malnomenat Hermannus Contractus. Va albergar durant este periodo una de les bibliotecas més importants d'Europa.[5] L'última época d'esplendor de l'abadia va tindre lloc durant el govern de l'abad Diethelm de Krenklingen (1169-1206). Ademés de la dedicació a les miniatures, els monges varen treballar l'orfebreria; entre les creacions destaca la Corona Imperial conservada en Viena.[1]
Durant la Baixa Edat Mija, el monasteri va sofrir una ràpida decadència a pesar de les diferents tentatives de reforma. En l'any 1402, tan sol permaneixien en el mateix dos monges.
Durant el XV l'ideal monàstic benedictino va recuperar el seu esplendor i la basílica de Mittelzell va ser ampliada en un cor del gòtic tardà; el croniste Gallus Oehem va escriure l'història del monasteri.
En 1540, Markus de Knöringen va renunciar a dirigir l'abadia i es va retirar a la sèu episcopal de Constanza. Reichenau llavors no era més que un despaig d'administració en dotze monges. La comunitat espiritual va finalisar en la dissolució del monasteri en 1803 a conseqüència de les lleis de secularisació.
Una nova comunitat benedictina es va traslladar al monasteri en 2001, als que se'ls varen unir dos monges benedictinas per a afrontar una etapa de l'abadia.[5]
Llegenda
L'illa de Reichenau va pertànyer a un noble cridat Sintlas que vivia en el castell de Sandeck, en l'actual municipi de Salenstein, front al costat suís. L'illa era coneguda en orige com Sintlas-Au o Sindleozesauua en relació en el nom del seu propietari.
Quan Pirminio de Richneau va aplegar a Untersee en l'any 724, Sintlas va solicitar la construcció d'una capella en la regió. El lloc que va triar va ser l'illa de Reichenau. L'illa estava coberta d'un bosc verge poblat en serps, sapos i insectes.
Pirminio va obrar varis milacres en l'illa, va fer manar una font en cada lloc a on havia chafat. Les alimañas varen fugir als tres dies nadant per les aigües del llac. Aixina, Pirminio junts atres monges que li acompanyaven, varen conseguir rebujar l'illa i varen fundar en ella el primer monasteri.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El monasteri de l'illa de Reichenau». Radurlaub-Bodensee. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ Rosamond McKitterick, The Frankish Kingdoms under the Carolingians, (Pearson Education Limited, 1983), 42.
- ↑ Pierre Riche, The Carolingians: A Family Who Forged Europe, transl. Michael Idomir Allen, (University of Pennsylvania Press, 1993), 42.
- ↑ Michael Winter: «Gotteslob und Gastfreundschaft. Seit September leben auf der Insel Reichenau wieder zwei Benediktinermönche.». Konradsblatt, abgerufen am 21. Januar 2015. Bei archive. org.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Qüestió de fe - L'herència dels monges - L'illa monástica de Reichenau | DW | 07.07.2018» (en és-és). Deutsche Welle. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ «Illuminated manuscripts from the Ottonian period produced in the monastery of Reichenau (Lake Constance) | United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization». Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSteinWood2009">Stein; Wood, {{{nom2}}} (2009). Ninth century and the holy grail. (en anglés), Regne Unit: Temple Lodge Publishing, p. 64. OCLC 1026821437. ISBN 978-1-906999-04-9.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDu Bout1890">Du Bout (1890). Etienne Héron de Villefosse (ed.). L'Abbaye D'Orbais (en fr), Pariu: Alphonse Picard.
- ↑ «Haito, bisbe de Basilea, abad de Reichenau». Consultat el 18 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Abbaye de Reichenau» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.