Abadia de Lérins
</noinclude>
L'abadia de Lérins és un monasteri cisterciense en l'illa de Sant Honorato, una de les illes Lerins (francés Lérins), en la Costa Blava, (Riviera Francesa) en una comunitat monástica activa.
Hi ha hagut una comunitat monástica en este lloc des del V. La construcció dels edificis actuals del monasteri va escomençar al voltant de 1073. Hui els monges cultiven vinyas i produïxen vi i licor.
Història
Primera fundació
L'illa, coneguda pels romans en el nom de Lerina, va estar deshabitada fins que sant Honorato, discípul d'un ermitaño local cridat Caprasio va fundar un monasteri en el lloc en algun moment al voltant de l'any 410. Segons la tradició, Honorato es va establir en l'illa a on pretenia viure com ermitaño, pero se li varen unir alguns discípuls que varen formar una comunitat monástica a la seua entorn formant "un monasteri immens" cap al 427, segons les escritures contemporànees de Juan Casiano.
Hi ha també una tradició que diu que Sant Patricio, el patró de l'illa d'Irlanda, va estudiar ací en el V, i durant el VI, San Quinidio va ser monge en Lérins.
L'abadia va proporcionar tres bisbes a la diòcesis d'Arles: Honorato mateixa, seguit per Hilario i Cesáreo en els sigles quint i sext respectivament. Un dels escritors eclesiàstics més famosos, Vicente de Lerins, va viure en el monasteri en el V.[1]
L'abad sant Nazario, catorzé abat de Lérins, provablement durant el regnat del merovingio Clotario II (584-629), va eliminar en èxit els remanentes de paganisme de la costa del sur de França, derrocant un santuari de Venus prop de Cannes, i fundant en el seu lloc un convent de monges, que va ser destruït pels sarracenos en el sigle octau.
Durant la década de 630 sant Agrícola d'Aviñón va ser monge ací abans de ser cridat per a a convertir-se en bisbe d'Aviñón.
Durant els següents sigles, la vida monástica en l'illa va ser interrompuda en unes quantes ocasions per atacs, principalment atribuibles als sarracenos. Al voltant del 732, molts de la comunitat, incloent l'abad, sant Porcario, varen ser massacrats en l'illa pels invasores. Es diu que molts dels monges varen escapar, ya que Porcario havia segut advertit de l'atac per un àngel i els havia enviat fòra per seguritat.
Segona fundació
Despuix d'aproximadament 300 anys, un monasteri fortificado va ser construït entre els sigles undècim i catorzé.
En temps migevals, l'illa es va convertir en un lloc molt popular de pelegrinage. Fomentaven açò els escrits de Raymond Féraud, un monge que va compondre una vida mitològica de sant Honorato.
En 1635 l'illa va ser conquistada pels espanyols i els monges varen ser expulsats. Varen tornar de l'exili de Vallauris dos anys més vesprada, quan l'illa va ser reconquistada pels francesos.
El monasteri continuava sofrint atacs espanyols i genoveses. El número de monges es va reduir a quatre i, en el clima prerrevolucionario del temps, el monasteri es va separar de França 1787. En la Revolució francesa, l'illa es va convertir en propietat de l'estat, i es va vendre a una actriu rica, Mademoiselle de Sainval, que va viure allí durant vint anys.
L'abadia tenia en possessió les viles de Seborga (venuda al Regne de Cerdenya en 1729) i Vallebona (que va passar a la República de Gènova en 1686).[2]
Tercera fundació
En 1859, l'illa va ser comprada pel bisbe de Fréjus, que va procurar restablir en ella una comunitat religiosa. Dèu anys més vesprada, una comunitat cisterciense va ser fundava, i ha permaneixcut en ella des de llavors.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Lérins» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.