Seborga
AP
Seborga és un municipi d'Itàlia de 362 habitants de la Província de Imperia. Es autoproclama com principado independiente (Principado de Seborga).
Història
- Artícul principal → Principado de Seborga.
Basant-se en documents històrics, en 1960 el cap d'una cooperativa agrària local, cridat Giorgio Carbone, crea l'idea d'una Seborga independent d'Itàlia. En 1963 és elegit com el cap d'Estat, i posteriorment cridat Príncipe Giorgio I de Seborga. En 1995 els veïns voten a favor d'una Constitució per al principat. Naturalment, estes reivindicacions no són reconegudes ni per Itàlia ni per la comunitat internacional. Els descendents dels fundadors de la ciutat - una menuda minoria de la població - elegixen un Príncip, coadjunto d'un consell de 15 ministres, privats de qualsevol poder efectiu. El municipi de Seborga, entre tant, és partix integrant d'Itàlia i els seus ciutadans elegixen regularment el Consell Comunal i el Sindaco (alcalde), i ademés als seus representants al Consell Provincial de Imperia, al Consell Regional de Ligúria i al Parlament Italià segons les lleis italianes. En resum, Seborga goja dels mateixos servicis públics que qualsevol atre municipi italià. És per això que molts veuen en tot açò una forma de publicitat per al poble, ya que Seborga està sent visitada en els últims anys pels medios de comunicación de masas i per molts interessats de l'originalitat del cas institucional. Giorgio Carbone, que el seu autotitulaba "El seu Tremendidad," cultivador de mimoses i fadrí, va morir en el seu menut regne el 25 de novembre de 2009 sense deixar descendència.
Argumentos para la independencia
El principal argument per a demanar l'independència és que Seborga va ser un principat independent fins al 20 de giner de 1729, data en la qual Víctor Amadeo II, rei de Sardenya, compra el principat. Des de Seborga s'argumenta que esta compra mai va ser registrada pel regne sardo, per lo que el municipi es troba segons ells en una ambigüitat política. Ademés d'açò, el Congreso de Viena de 1815 pansa per alt este municipi en la redistribució dels territoris europeus despuix de les guerras napoleónicas, i inclús en l'unificació del regne d'Itàlia (1861) no es menciona a Seborga.
Economia
El Principat emet una moneda pròpia, el Luigino, sense valor llegal, pero equivalent a 6 dólars.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 358 | 367 | 339 | 295 | 304 | 328 | 198 | 203 | 222 | 247 | 277 | 267 | 352 | 340 |
Administración municipal
- Alcalde: Enrico Ilariuzzi. Elegit el 16/05/11.
La policia municipal, anàloga a la de qualsevol atre municipi, és nomenada com Guàrdia. No existix una comissaria dels Carabinieri.
Referències
Bibliografía
New York Claves, necrológica de Giorgio Carbone: Obituaries. Sunday, december 13, 2009: "Giorgio Carbone 73, dies; elected Prince of Seborga."
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Seborga.- [1]
- Archivat el 16 de setembre de 2019 archivat en Wayback Machine.
- Lloc de la Gazzetta vaig donar Seborga
- Seborga: el principat sobirà que ningú sabia que existia.
- Principat de Seborga
- [2]
- Archivat el 18 de decembre de 2019 archivat en Wayback Machine.