Abadia Saint-Martin de Ligugé
L'abadia de Sant Martín de Ligugé (abbaye Saint-Martin de Ligugé, en francès) és una abadia benedictina en la comuna de Ligugé, en el departament de Vienne, França. Va ser fundat per sant Martín de Tours en l'any 361. A pesar de vàries interrupcions en la vida monástica, és l'establiment monàstic més antic d'Occident encara en funcionament; empero els edificis conventuals actuals són d'orige relativament recent.
El conjunt edilicio està protegit com monument històric des de 1846 i 1965.[1]
Fundació de l'abadia
Martín de Tours va aplegar a Ligugé en l'any 361; tindria al voltant de 45 anys. l'abadia es va fundar en terrenys rebuts d'Hilario, bisbe de Poitiers, de qui era discípul Martín de Tours. El terreny era simplement una vila romana en ruïnes, en ella es va establir primer com eremita, pero els seus discípuls ho varen instar a fundar un monasteri.
L'organisació era original allí, puix el monacato occidental es va inspirar en el monacato oriental, en el que els monges eren anacoretas i contemplatius, puix la regla de Sant Benito encara no existia. Sant Martín, mentres estajava als seus discípuls per separat en barraques o albercs (Locaciacum, "les chicotetes cabanyes", d'ahí el nom Ligugé), els va fer treballar ademés de guiar-els pels camins de la trobada en Deu per mig d'una vida de gran ascetisme i constant oració. Elegit bisbe en 370, Martín va abandonar l'abadia per a traslladar-se a Tours (a on despuix va fundar l'abadia de Marmoutier).
Ligugé va ser abandonada en el V, a causa de les persecucions dels visigodos, que varen cessar despuix de la victòria de Clodoveo sobre els visigodos en Vouillé en 507.
baix l'avinguda que conduïx a l'actual iglésia abacial s'han descobert els restants del primer edifici, construït en el IV. Es tracta d'un primer edifici, un martyrium que podria datar de finals del IV, al que es varen afegir en el VI tres naus. A finals del VII l'iglésia va ser ampliada en un nou àbsit cap a l'est.
Edat Mija
L'abadia durant l'Alta Edat Mija
Cap a l'any 591, Gregorio de Tours, successor de Martín en la sèu episcopal de Tours, va aplegar en pelegrinage a Ligugé i va deixar un relat de la seua visita.
L'abad Ursino va escriure l'hagiografia de sant Léger al voltant de l'any 684, a petició de l'abad de Saint-Maixent, qui havia rebut les relíquies. En aquella época, el monasteri tenia el privilegi de falcar monedes, inclós el penic d'or.
Al final del XI, un monge de l'abadia cridat Defensor compiló el Liber scintillarum, una antologia de 2.950 cites: 792 del Antic Testament, 353 del Nou Testament, 1.800 cites patrísticas incloses 717 d'Isidoro de Sevilla.[1]
L'abadia va desaparéixer en el sigle VIII i li la va restituir en el sigle X
L'abadia sembla haver desaparegut en el VIII puix no apareix en la llista de monasteris elaborada per Luis el Piadós en 817. Més tart es menciona que va ser devastada en 865 pels normandos i per les guerres de successió entre els pretenents carolingis. Va ser restaurada en el X per la comtesa de Poitiers, Adèle, filla de Roll de Normandia, i esposa de Guillermo cap d'estopa. Es va adoptar llavors la regla benedictina, i l'abadia va passar a dependre de l'abadia de Sant Cipriano de Poitiers.
Un priorat vinculat a l'orde de Cluny
Aumode, comtesa de Poitou i esposa del comte Guillermo V el Gran (c. 969-1030), va manar restaurar l'abadia al voltant de l'any 1000 per a acollir als peregrins; la seua tomba es conserva en la cripta de l'iglésia. Llavors va ser atesa per monges baix la direcció de Theudelin, procedent de l'abadia vandeana de Maillezais, dependent de l'Orde Cluniacense. El monasteri de Ligugé era llavors un modest priorat d'esta abadia cluniacense. Ligugé va permanéixer en este estat fins al fi de la vida monástica en el XVII. El priorat va acollir en 1096 al Papa Urbà II, que va ser allí a predicar la Creuada.
En 1268 Alfonso, comte de Poitiers, va concedir al prior el dret d'alta i baixa justícia.
En 1307, Clemente V ho va utilisar com a residència de camp durant el procés contra els Templarios, que es va obrir en Poitiers.
Destrucció del monasteri durant la Guerra dels Cent Anys
El priorat va ser destruït de nou durant la Guerra dels Cent Anys. Va ser ocupat per primera volta per tropes angleses en 1346; ocupat de nou despuix de la Batalla de Poitiers en 1359 per llauradors locals que temien que caiguera en mans angleses. Novament va ser ocupat pels anglesos eixe mateix any. Es trobava en molt mal estat al final de la Guerra dels Cent Anys.
El priorat va ser parcialment reconstruït a finals del XV, des de l'any 1479. Va ser ocupada una atra volta per monges benedictinos procedents de l'abadia de Maillezais.
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Referència n.º PA00105495 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França..
Bibliografia
Artículs relacionats
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía Saint-Martin de Ligugé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.