ك
La 'kāf' (en àrap ﻛﺎﻑ, kāf [kaːf]) és la vigesimosegunda lletra del alfabet àrap. Representa un sò obstruent, oclusivo, velar i sort,[1] /k/. En la numeració abyad té el valor de 20.[2]
Escritura
Hi ha tres variants de la lletra:
- la forma bàsica s'utilisa per a l'idioma àrap i molts atres idiomes i és típica de l'estil de caligrafia nasji:
Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
- la forma barrada, en particular al-kāf al-mashkūlah o al-kāf al-mashqūqah,[3] és la forma de l'estil de caligrafia nastaliq i apareix predominantment en l'escritura persa, aixina com també és una forma alternativa i vàlida de la versió anterior en totes les formes d'àrap. Té un us particular en la llengua sindhi de Pakistan a on representa el sò /kʰ/ aspirat i es diu The Arabic manuscript tradition: a glossary of technical terms and bibliography: supplement.
Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
- la variant llarga en forma de s, al-kāf al-mabsūṭah (ڪ),[3] que s'utilisa en texts àraps i en la calirafía zuluz i cúfica. És una lletra separada en l'idioma sindhi de Pakistan, a on representa la /k/ no aspirada.
Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
En varietats d'àrap, kāf es pronuncia casi universalment com l'oclusiva velar sorda /k/ , pero en les zones rurals palestines i iraquí, es pronuncia com una africada postalveolar sorda [t͡ʃ].
Us
Com afijo
Prefix
En àrap, kāf, quan s'usa com a prefix كَـ ka, funciona com a preposició comparativa ( أداة التشبيه , com مِثْل /la meuaθl/ o شَبَه /ʃabah/)[4] i pot tindre el significat de "com" "com si". Per eixemple, كَطَائِر ( /katˤaːʔanar/), significa "com un pardal" o "com si fora un pardal" i es junta en ذٰلِك /ðaːlik/ "açò, allò" forma l'expressió fixa كَذٰلِك /kaðaːlik/ "aixina, d'eixa manera".
Sufix possessiu
Al final d'una paraula, kāf s'usa com a sufix possessiu per a sustantius en segona persona del singular (el femení kāf-kasrah كِ , /ki/ i el masculí kāf-fatḥah كَ /ka/); per eixemple, كِتَاب kitāb ("llibre") es convertix en كِتَابُكَ kitābuka ("el teu llibre", a on la persona a la que es parla és masculí) كِتَابُكِ kitābuki ("el teu llibre", a on la persona a la que es parla és femenina). Al final de les oracions i, a sovint, en les conversacions, se suprimix la vocal final i, per tant, كِتَابُك kitābuk ("el teu llibre"). No obstant, en vàries varietats d'àrap vernàcul, el kāf sense harakat és el possessiu estàndart en segona persona, mentres el harakah de l'àrap lliterari és desplaçat a la lletra abans del kāf : per lo tant, el "el teu llibre" masculí en estes varietats és كِتَابَك kitābak i el "el teu llibre" femení كِتَابِك kitābik.
Vore també
- ݣ, lletra derivada
- Alfabet àrap
- K (lletra llatina)
- Kap (lletra fenicia)
- Kaf (lletra hebrea)
Referències
- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ 3,0 3,1 Gacek, Adam (2008). The Arabic manuscript tradition: a glossary of technical terms and bibliography: supplement, Leiden: Brill, p. 43. ISBN 978-9004165403.
- ↑ الهاشمي, أحمد (1905). «علم البيان: في التشبيه», جواهر البلاغة: في المعاني والبيان والبديع (en ar).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «ك» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.