Épsilon Equulei
| Constelació | Equuleus |
| Ascensió recta α | 20h 59min 04,48s |
| Declinació δ | +04º 17’ 36,5’’ |
| Distància | 176 ± 13 anys llum |
| Magnitut visual | +5,23 (conjunta) |
| Magnitut absoluta | +1,40 (conjunta) |
| Lluminositat | 11,1 / 7,8 sols |
| Temperatura | 6500 / 6300 K |
| Massa | 1,6 / 1,55 sols |
| Radi | 2,6 / 2,3 sols |
| Tipo espectral | F5IV / F7IV |
| Velocitat radial | +17,8 km/s |
| Atres noms | HD 199766 / HR 8034 HIP 103569 / SAO 126428 |
Épsilon Equulei (ε Equ / 1 Equulei)[1] és un sistema estelar de magnitut aparent +5,23 en la constelació d'Equuleus. Es troba a 176 anys llum de distància del sistema solar.
Components A i B
Les dos estreles més lluentes de Épsilon Equulei, denominades Épsilon Equulei A i B, són subjagantes de tipo espectral F5IV i F7IV respectivament. La primera té una temperatura superficial aproximada de 6500 K i la seua lluminositat és 11,1 voltes superior a la del Sol. Té un radi 2,6 voltes més gran que el radi solar i una massa un 60% major que la del Sol. La velocitat de rotació proyectada mida en el sistema —42 km/s— provablement correspon a esta estrela. Per la seua banda, Épsilon Equulei B té una temperatura de 6300 K i és 7,8 voltes més lluminosa que el Sol. La seua ràdio és 2,3 voltes més gran que el del Sol i pot tindre una massa aproximada d'1,55 masses solars.[2]
El periodo orbital d'esta binària és de 101,5 anys. Encara que la separació mija entre les dos estreles és de 35 UA, l'òrbita és notablement excèntrica per lo que la separació entre abdós varia entre 10 i 60 UA. L'últim periastro va ser en 1920 i el pròxim tindrà lloc en 2121.[2]
Per últim, es pensa que l'Épsilon Equulei A pot ser, a la seua volta, una binària espectroscòpica. El periodo orbital d'esta última seria de 2,03 dies.[2]
Components C i D
Aproximadament a 10 segons d'arc del parell AB es pot observar una estrela, denominada Épsilon Equulei C (HIP 103571 / BD+03 4473C), de magnitut 7,3. És una estrela de tipo G0V[3] la separació del qual en la binària és igual o major de 665 UA, implicant un periodo orbital de més de 7500 anys.
Una quinta estrela, Épsilon Equulei D (BD+03 4473D),[4] completa el sistema estelar. De magnitut 12,4, la seua separació respecte al lluent parell AB és de més de 4300 UA.[2]
El sistema Épsilon Equulei té una edat aproximada de 2200 millons d'anys.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Épsilon Equulei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.