Àguila de Sant Joan
El Àguila de Sant Joan és un àguila pasmada, de sabre, nimbada d'or, picada i armada de gules.
_04.jpg)
Els quatre autors dels Evangelis (Sant Mateo, Sant Marcos, Sant Lucas, i Sant Joan) han segut representats tradicionalment en forma de tetramorfos, sent l'àguila la figura associada a Sant Joan, ya que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre.
L'àguila com a símbol heràldic és un símbol de poder i respecte, pero l'àguila de Sant Joan no deu confondre's en l'àguila bicéfala que apareix en els escuts amprats pels emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic de la Casa de Habsburgo o pels usats pels sars de Rússia, que deriven de l'escut dels emperadors bizantins.
El més conegut dels dissenys de l'Àguila de Sant Joan és el que va incorporar Isabel la Catòlica com a soport al seu escut personal, i més vesprada integrada en l'escut dels Reis Catòlics. Ho va fer ya que tenia gran devoció a l'Evangeliste i és anterior a la seua proclamació com a reina.[1] Hi ha un magnífic tapís en este blasón en el saló del tro del Alcázar de Segòvia.
També destaquen les armes que varen utilisar María I i Felipe II com a monarques d'Anglaterra, l'Àguila de Sant Joan es va incorporar com un dels soports de l'escut (junt al lleó anglés) ya que es varen reunir en est les armes dels dos esposos. En anterioritat l'Àguila de Sant Joan ya havia segut utilisada com a soport en les armes que varen pertànyer a Catalina d'Aragó, mare de María, com a reina consorte d'Anglaterra.[2]
Despuix de caure en desús en 1700, va ser implementat per Francisco Franco, que ho va utilisar com un símbol d'unitat i del caràcter nacional-catòlic del seu règim, i es va incloure com a soport del Escut d'Espanya en els models oficials de 1938 i 1945, i es va mantindre, posteriorment al seu decés, en el de 1977, en diferents formes. S'inicie procés de canvi en 1981 suprimiendose en 1985 quan es va adoptar l'actual.
En l'actualitat l'Àguila de Sant Joan apareix representada en els escuts de: Sant Joan de la Maguana (República Dominicana), Mallersdorf-Pfaffenberg (Alemània); Valparaíso (Chile); Boyacá (Colòmbia); Gata i el Regiment d'Infanteria "Isabel la Catòlica" n.º 29 (Espanya); l'archidiòcesis de Besanzón (França); Llima (Perú); Kisielice, el districte i comtat de Kwidzyn, el municipi i districte de Oleśnica (Polònia), el St. John's College de l'Universitat de Sídney (Austràlia); i el club Unió Espanyola de Chile.
Vore també
- Orde de Cisneros
- Jou i fleches (usat junt a l'Àguila com a símbols dels Reis Catòlics)
Referències
- ↑ VV. AA., Isabel la Catòlica en la Real Acadèmia de l'Història, Real Acadèmia de l'Història, 2004. ISBN 978-84-95983-54-1. Cfr. per a l'heràldica d'Isabel i Fernando les págs. 72 i ss.
- ↑ Francisco Olmos, José María de. Las primeres acunyament del príncip Felipe d'Espanya (1554-1556): Sobirà de Milà Nàpols i Anglaterra, pp. 158-162.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Águila de San Juan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.