¿Estem canviant el planeta? i ¿Cóm podem salvar el planeta? (títuls originals Llaure We Changing Planet Earth? and Ca We Save Planet Earth?) són dos programes de televisió presentats per David Attenborough que en conjunt formen un documental sobre el calfament global. Es varen retransmetre per primera volta en Regne Unit el 24 de maig i l'1 de juny de 2006, respectivament.

Estos dos programes, produïts en colaboració per Discovery Channel i Open University, formen part d'una temporada temàtica de la BBC titulada «Caos Climàtic». Varen ser dirigits per Nicolas Brown i produïts per Jeremy Bristow. La música, per la seua banda, va ser composta per Samuel Sim.

Attenborough intercaló este proyecte entre les seues séries «Life»; en concret, Life in the Undergrowth i Life in Cold Blood. Ademés, va anar en eixe periodo quan el naturaliste va participar en la narració de Planet Earth.

Antecedents

Attenborough ha admés el seu escepticisme inicial sobre que els sers humans foren els principals responsables del calfament global, pero va aplegar un moment en el que, segons ha afirmat ell mateixa, les proves eren massa marejants com per a ignorar-les. Més concretament, es va convéncer al vore els gràfics realisats per climatòlecs en els que estos demostraven la conexió entre l'aument de les temperatures i els nivells de diòxit de carbono (CO2) en l'atmòsfera i el creiximent de la població i l'industrialisació:

Vaig entendre en claritat que açò no era part d'una oscilació climàtica normal per la que estava travessant el planeta Terra sino que era alguna cosa més.[1]

A lo llarc de la seua carrera televisiva, Attenborough havia evitat fer referències específiques a l'impacte de l'acció humana en els ecosistemes, ya que considerava que el seu paper es llimitava al de mer presentador de programes sobre història natural. No obstant, la seua postura va canviar a raïl de l'emissió de l'últim episodi de The Living Planet (1984), dedicat a l'hàbitat terrestre i la seua destrucció per part del ser humà. A partir d'eixe moment Attenborough va començar a parlar més obertament sobre el tema. State of the Planet, un programa divivido en tres episodis que es va emetre en l'any 2000, i l'última entrega de The Life of Mammals (2002), que tractava sobre l'evolució del Homo Sapiens i la sobrepoblación posterior, varen abordar el tema de forma explícita. Attenborough ha reconegut que el to amprat en els programes de «Climate Chaos» va ser més directe que el de la majoria d'aquells en els que havia aparegut anteriorment:

És cert que estos programes sobre el canvi climàtic són diferents. En anterioritat havia fet programes sobre història natural mentres que en l'actualitat he assumit una postura compromesa. En primer lloc, estic convençut de que el canvi climàtic és real i que l'activitat humana és la seua principal causa. D'ahí que m'alegre que la BBC vullga una declaració clara sobre les proves de per qué es produïxen estes dos circumstàncies.[2]

Encara que abdós programes oferixen la versió més personal de Attenborough sobre el calfament global, el presentador sustenta els seus arguments en aportacions de destacats científics i climatòlecs. La primera entrega afonda en els efectes i les causes més provables del fenomen aixina com en el possible resultat si la situació seguix sense control. Sobre la segona, mira al futur en més detall i discutix les mides de mitigació que es poden adoptar. Es recorre a la computació gràfica per a ilustrar la manera en que l'activitat diària dels sers humans està contaminant l'atmòsfera.

Llaure We Changing Planet Earth?

Est és el nostre planeta, el planeta Terra. Ho conformen una sorprenent varietat de paisages i climes. Des de que la vida va escomençar, fa uns 4,000 millons d'anys, el clima i les espècies que en ell habiten han segut objecte d'importants canvis. Pero ara sembla que el nostre planeta està sumit en un procés de transformació a causa, no de fenomens naturals, sino de les accions d'una espècie: la humanitat.

  • Narració d'obertura de David Attenborough

Efectes

«…L'home té un control sense precedents sobre el món i sobretot lo que hi ha en ell. Per lo tant, li agrade o no, lo que passe despuix depén majoritàriament d'ell», Attenborough senyala que quan va pronunciar eixes paraules no tenia ni idea de que l'home podria haver desnugat forces que estan alterant el clima de la Terra en el moment present. El naturaliste posa el foc en vàries catàstrofe meteorològiques i climatològiques: l'Huracà Katrina, el colapse dels glaciars en Groenlàndia, la sequia del ric Amazones, incendis forestals en Austràlia i un dels estius més calorosos d'Europa, que va causar 27.000 morts. En estes catàstrofe com a trasfondo, Attenborough es pregunta si és possible que existixca alguna conexió entre elles. Es tracta d'una qüestió que científics de tot lo món han posat sobre la taula, en establir una correlació entre el canvi climàtic i l'ascens mig de les temperatures. La temperatura mija global ha aumentat tan sol 0,6 °C des de l'any 1900, pero açò és solament una sifra mija. l'Àrtic, per eixemple, s'ha calfat fins a 3 °C. Este ascens amenaça a tot el seu ecosistema, com aixina es desprén de l'estudi sobre la població d'orsos polars en la regió. Els investigadors han observat que en els últims 25 anys el número d'eixemplars ha disminuït en una quarta part. Ademés, cada any, el gèl de l'Àrtic es derrite tres semanes abans. El desgel s'accelera a un ritme sense precedents: en el sur de Groenlàndia, la cantitat de gèl que fluïx cap als oceans s'ha duplicat en una década, lo que ha provocat l'aument del nivell de el mar. La pujada de les temperatures empijora la situació, ya que provoca l'expansió dels oceans. Quan l'Huracà Katrina va colpejar Nova Orleans, les temperatures marítimes del Golf de Mèxic i del Oceà Atlàntic varen registrar la temperatura més alta de l'història. Ademés, la temporada d'huracans del 2005 va ser la pijor de l'història. Els científics que han estudiat climes tan adversos com estos advertixen de que els huracans en la zona seran més intensos, més destructius i possiblement més freqüents. Aixina mateix en 2005, la regió de l'Amazones va sofrir la seua pijor sequia en 60 anys, destruint poblacions de peixos locals. Sis mesos despuix, els arbres encara no s'havien recuperat. La temperatura de les mars en l'Atlàntic, més càlida de lo normal, ha provocat que s'interrompa la pluja en el bosc i, per causes similars, els secs de coral també estan en risc, lo que du al fenomen de blanqueig del coral.

Causes

Attenborough destaca que la temperatura de la Terra ha fluctuat, per causes naturals i molt abans de que aplegaren els humans, durant millons d'anys. Ara be, el diòxit de carbono adicional és responsable de l'increment del efecte hivernàcul. Quan es cremen combustibles fòssils, com el carbó, el fueloil o el gas natural, les emissions de carbono es combinen en oxigen i espesan encara més la “manta” atmosfèrica de la Terra, lo que provoca el calfament del planeta. A partir de l'anàlisis dels testics de gèl es pot obtindre informació de mils d'anys arrere. La comparació dels nivells de diòxit de carbono posa de manifest que els de el present són molt més elevats que els de el passat. Els científics entrevistats estan convençuts de que els humans són els responsables.

El futur

Els científics no poden predir en exactitut els canvis en el clima, pero poden anticipar la provabilitat de que ocórreguen. Attenborough visita la Met Office en Exeter per a conéixer les seues conclusions. Les seues troballes inclouen varis factors i tenen en conte tant el canvi climàtic natural com les emissions de diòxit de carbono provocades per l'home. Un gràfic mostra que fins a 1970, la variació en la temperatura de la Terra era provocada majoritàriament per anomalies inherents, pero des de llavors s'observa un ascens que solament pot explicar-se com a conseqüència de l'activitat humana. Un model informàtic indica que, per eixemple, l'ona de calor en Europa de 2003, un episodi de calor que en l'actualitat té una recurrencia d'una volta cada 200 anys, es registrarà en estius alterns en 2040, i en 2080 serà considerat com a clima fret.

Attenborough està completament convençut:

«Tots estem involucrats en açò: tota la nostra vida està estructurada al voltant de l'us de combustibles fòssils. Em preocupa pensar que, en els meus viages pel món per a tractar de captar la complexitat i la bellea del nostre planeta, he contribuït personalment al canvi climàtic. Com vaig reconéixer quan vaig presentar La vida en la terra anys arrere, som una espècie flexible i innovadora i tenim la capacitat d'adaptar i modificar el nostre comportament. Sense dubte, urge fer-ho si pretenem combatre el canvi climàtic. És el major repte que hem afrontat fins al moment».


Referències