Diferència entre les revisions de "Togo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Llínea 60: Llínea 60:
 
== Història ==
 
== Història ==
  
Togo fon colònia [[Alemanya|alemana]] fins a [[1918]]. Va passar a les mans de [[França]] fins al [[27 d'abril]] de [[1960]], data en que conseguí l'independència. Des de llavors el país està dominat pels militars de forma ininterrompuda des del [[colp d'estat]] dut a terme el [[13 de giner]] de [[1967]], a pesar de l'apariència de multipartidisme que té el país des de principis dels [[anys 1990]]. El primer president fon [[Sylvanus Olympio]] ([[1901]]-[[1963]]) que fon depost en 1963 per un colp militar, que impongueren a un civil [[Nicolas Grunitzky]] ([[1913]]-[[1969]]), pero quatre anys després patí un atre colp d'estat. U dels que dirigiren el colp de 1963, [[Gnassingbé Eyadéma]] ([[1937]]-[[2005]]) ha sigut president des de [[1967]] fins a [[2005]]. Va estar a punt de ser derrotat en les eleccions de [[1998]] per [[Gilchrist Olympio]], fill de Sylvanus Olympio. Eyadema fon reelegit en [[2003]]. Abans de morir, Gnassingbe Eyadema modificà la [[Constitució]] per a facilitar la seua successió pel seu fill. No obstant, la pressió internacional obligà a que es realisaren eleccions ([[2005]]) en les que oficialment va guanyar de totes maneres el seu fill [[Faure Eyadéma]]. La transparència d'eixes eleccions fon objectada per l'oposició i les organisacions d'observació.
+
Togo fon colònia [[Alemanya|alemana]] fins a [[1918]]. Va passar a les mans de [[França]] fins al [[27 d'abril]] de [[1960]], data en que conseguí l'independència. Des de llavors el país està dominat pels militars de forma ininterrompuda des del [[colp d'estat]] dut a terme el [[13 de giner]] de [[1967]], a pesar de l'apariència de multipartidisme que té el país des de principis dels [[anys 1990]]. El primer president fon [[Sylvanus Olympio]] ([[1901]]-[[1963]]) que fon depost en 1963 per un colp militar, que impongueren a un civil [[Nicolas Grunitzky]] ([[1913]]-[[1969]]), pero quatre anys despuix patí un atre colp d'estat. U dels que dirigiren el colp de 1963, [[Gnassingbé Eyadéma]] ([[1937]]-[[2005]]) ha sigut president des de [[1967]] fins a [[2005]]. Va estar a punt de ser derrotat en les eleccions de [[1998]] per [[Gilchrist Olympio]], fill de Sylvanus Olympio. Eyadema fon reelegit en [[2003]]. Abans de morir, Gnassingbe Eyadema modificà la [[Constitució]] per a facilitar la seua successió pel seu fill. No obstant, la pressió internacional obligà a que es realisaren eleccions ([[2005]]) en les que oficialment va guanyar de totes maneres el seu fill [[Faure Eyadéma]]. La transparència d'eixes eleccions fon objectada per l'oposició i les organisacions d'observació.
  
 
== Política ==
 
== Política ==

Revisió de 18:55 30 abr 2015

République Togolaise
República Togolesa
Bandera de Togo Escut de Togo
Bandera Escut
Lema: Travail, Liberté, Patrie
(francés: «Treball, Llibertat, Pàtria»)
himne nacional: Salut à toi, pays de nos aïeux
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Lomé
676.400 (2003 est.)
n/d
ciutat més poblada Lomé
Idioma oficial Francés
Forma de govern República presidencialista
Faure Gnassingbé
Gilbert Houngbo
Independència
 •  • Data
De França
27 d'abril de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 122º
56.785 km2
4,2%
1.647 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 108º
5.399.991 (2005 est.)
95 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 140º
US$ 8.945 millons
US$ 1.600 (161º)
IDH (2007) 0,512 (152º) – mig
Moneda Franco CFA (XOF)
‎Gentilici Togolés, togolesa
Fus horari
 • en estiu
GMT
GMT
Domini Internet .tg
Prefix telefònic +228
Prefix radiofònic 5VA-5VZ
Còdic ISO 768 / TGO / TG
Membre de: UA, ONU

La República Togolesa és un país d'Àfrica, que llimita en Ghana a l'oest, Benin a l'est i Burkina Fasso al nort. En el sur té una chicoteta costa en el golf de Guinea, on es localisa el seu capital, Lomé .

Història

Togo fon colònia alemana fins a 1918. Va passar a les mans de França fins al 27 d'abril de 1960, data en que conseguí l'independència. Des de llavors el país està dominat pels militars de forma ininterrompuda des del colp d'estat dut a terme el 13 de giner de 1967, a pesar de l'apariència de multipartidisme que té el país des de principis dels anys 1990. El primer president fon Sylvanus Olympio (1901-1963) que fon depost en 1963 per un colp militar, que impongueren a un civil Nicolas Grunitzky (1913-1969), pero quatre anys despuix patí un atre colp d'estat. U dels que dirigiren el colp de 1963, Gnassingbé Eyadéma (1937-2005) ha sigut president des de 1967 fins a 2005. Va estar a punt de ser derrotat en les eleccions de 1998 per Gilchrist Olympio, fill de Sylvanus Olympio. Eyadema fon reelegit en 2003. Abans de morir, Gnassingbe Eyadema modificà la Constitució per a facilitar la seua successió pel seu fill. No obstant, la pressió internacional obligà a que es realisaren eleccions (2005) en les que oficialment va guanyar de totes maneres el seu fill Faure Eyadéma. La transparència d'eixes eleccions fon objectada per l'oposició i les organisacions d'observació.

Política

La transició de Togo cap a la Democràcia es troba estancada. Les seues institucions democràtiques són fràgils i prematures. L'expresident Gnassingbé Eyadémam que governà Togo baix un sistema de partit únic prop de vinticinc anys, morí a causa d'un atac cardíac el 5 de febrer de 2005. Segons la constitució, el líder del parlament Fambaré Ouattara Natchaba, ha de transformar-se en president i cridar a eleccions. No obstant, a la mort del president, este es trobava fora del país. L'eixèrcit va aprofitar la situació i va ordenar tancar les fronteres, impedint el seu tornada. Faure Gnassingbé, també conegut com Faure Eyadéma, fill del líder difunt va eixecutar un colp d'estat i assumí la presidència del país.

Geografia

Archiu:Imagelome.jpg
Lomé, capital de Togo

Togo és un país de 56.785 icm ubicat en l'Àfrica Occidental, sent una chicoteta nació Subsahariana. El país posseïx 1.700 km de fronteres en Burkina Fasso, Ghana i Benin. El punt més alt del país és el montanya Agou en una altura de 984 metros.

En el nort el terreny es caracterisa per una suau sabana en contrast en el centre del país que es distinguix per estar format per tossals. El sur de Togo és per un atre costat caracterisat per un altiplà que alcança la plana costera en extenses llacunes i pantans.






Ecologia

WWF dividix el territori de Togo en tres ecorregions:

Economia

L'economia de Togo es basa en una règim de subsistència en el que l'agricultura és l'activitat principal del país. El 65% de la població depén d'este sector que representa el 41% del PIB. Els principals cultius són el café, el cacau i el cotó, est últim orientat a l'exportació.

El comerç està circumscrit casi en exclusiva a Lomé que, a través del seu port, canalisa la majoria de les exportacions i importacions a Malí, Níger i Burkina Fasso. En el sector industrial i miner, els fosfats són la matèria més important de Togo en prop de 60 millons de Tm en reserves, extraent una miqueta més d'un milló anual.

Togo arrastra un deute important pel procés de industrialisació que va mamprendre en els anys 70 del sigle XX i el país es troba pendent de la condonació de tota o part del deute extern en 2005 de conformitat en la política mampresa per l'Unió Europea i Estats Units.

Demografia

Mapa de Togo

Segons dades de 2007, Togo té una població de 5.700.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és el francés. L'esperança de vida és de 57 anys. La mija de fills per dòna és de 4.9. El 60.9% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 4.1% de la població esta infectada en el virus d'HIV (SIDA).

Prop de 40 grups ètnics formen la seua població, entre els que destaquen els ewes (46 %) pel sur i els kabres (22 %) pel nort, que mantenen una forta enemistat. Este fet és comú en uns quants països d'Àfrica, on les desigualtats ètniques desemboquen en constants lluites. La densitat ascendix a 84,5 hab/km. Togo ocupa un lloc prou retardat en el rànquing d'IDH elaborat per l'ONU, ubicant-se el 139° de 173 països analisats. Les ciutats principals són la capital Lomé, Sokodé (49.000 hab), Palimé (28.000 hab) i Atakpamé en 27.000 habitants.

Cultura

En Togo s'utilisen actualment tres llengües. El francés és la llengua oficial, pero també es parlen dos dialectes nacionals com el éwé i el kabiyé. Encara que més minoritària, també es parla la llengua Hausa, especialment entre els musulmans.

Les diferents religions del país són el animisme, practicat pel 50 % de la població, el catolicisme (26 %), l'islam (15 %) i el protestantisme (9 %).

Deport


El Comité Olímpic de Togo fon creat en 1963, pero no fon reconegut pel COI fins a 1965. Els seus atletes han participat en 7 edicions (1972, 1988, 1992, 1996, 2000, 2004 i 2008) havent obtingut una medalla olímpica, en l'edició de 2008, de bronze.

El piragüiste Benjamin Boukpeti conseguí la primera medalla en l'història del país en uns Jocs Olímpics. La modalitat en que va competir fon en Aigües Braves i va obtindre el tercer lloc, obtenint, per tant, la medalla de bronze.

El deportiste togolés més conegut és el futboliste Emmanuel Adebayor, exjugador del AS Mònaco, ara forma part del club Arsenal de la Premier League anglesa.

Enllaços externs


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue