Diferència entre les revisions de "Soja"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a Chi...».) |
(Text reemplaça - 'Edimburgo' a 'Edimburc') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 29 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a China, Japó, Corea i Taiwan. Actualment se cultiva en gran | + | [[File:Soja.jpg|thumb|Soja]] |
| + | La '''soja''' (''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]]. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| Llínea 5: | Llínea 6: | ||
== Descripció morfològica == | == Descripció morfològica == | ||
| − | És planta [[herbàcea]] anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost. | + | És planta [[herbàcea]] anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al [[juliol]] i [[agost]]. |
| − | És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són [[pubescent|pubescents]], el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós. | + | És una herba molt alta que acostuma a superar el [[metro]] d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són [[pubescent|pubescents]], el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós. |
| − | Té '''raïl''' [[axonomorfa]], la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha [[nòdul|nòduls]] on s'establix relació de [[simbiosis]] entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen. | + | Té '''raïl''' [[axonomorfa]], la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha [[nòdul|nòduls]] on s'establix relació de [[simbiosis]] entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar [[nitrogen]]. |
El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles. | El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles. | ||
| − | La soja té '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]]''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]]''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]]''' està format per un únic ovari, monocarpelar. | + | La soja té '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]] ''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]] ''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]] ''' està format per un únic ovari, monocarpelar. |
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol. | La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol. | ||
| − | La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. | + | La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics. |
| − | |||
| − | Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics. | ||
| − | |||
| − | |||
=== Usos medicinals === | === Usos medicinals === | ||
| − | * Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials. | + | * Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'[[aminoàcits]] essencials. |
* Reemplaç hormonal durant la menopausa. | * Reemplaç hormonal durant la menopausa. | ||
| − | * Coadjuvant en processos d'osteoporosis. | + | * Coadjuvant en processos d'[[osteoporosis]]. |
| − | * Tractament per la hipertròfia benigne de próstata. | + | * Tractament per la [[hipertròfia benigne de próstata]]. |
| − | * La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol. | + | * La lecitina de soja promou la presència de [[HDL-colesterol]] en front [[LDL-colesterol]]. |
| − | * Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics. | + | * Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics. |
| − | |||
== Derivats de la soja == | == Derivats de la soja == | ||
| − | * '''[[Tempeh]]''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro). | + | * '''[[Tempeh]] ''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]). |
| − | * '''[[Tofu]]''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic. | + | * '''[[Tofu]] ''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic. |
| − | * '''[[Farina de soja]]''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. . | + | * '''[[Farina de soja]] ''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. . |
| − | * '''[[Oli de soja]]''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]]. | + | * '''[[Oli de soja]] ''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]]. |
| − | * '''[[Lecitina]]''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos. | + | * '''[[Lecitina]] ''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos. |
| − | * '''[[Llet de soja|Beguda de soja]]''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]]. | + | * '''[[Llet de soja|Beguda de soja]] ''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]]. |
| − | * '''[[Tamari]]''', '''[[salsa de soja]]''' o '''[[shoyu]]''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran | + | * '''[[Tamari]] ''', '''[[salsa de soja]] ''' o '''[[shoyu]] ''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat. |
| − | * '''[[Brots de soja]]''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]]. | + | * '''[[Brots de soja]] ''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]]. |
| − | * '''[[Miso]]''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...). | + | * '''[[Miso]] ''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...). |
| − | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | |
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL. | * Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL. | ||
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914 | * Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914 | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| + | * «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden | ||
| + | * Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en [[anglés]]) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119 | ||
| + | * Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburc | ||
| + | * Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1 | ||
| + | * «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Glycine max}} | ||
| + | {{Wikispecies|Glycine max}} | ||
| + | {{DGLV|Soja}} | ||
| + | * [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers] {{en}} | ||
| + | * [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens] {{en}} | ||
| + | * [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data] {{en}} | ||
| + | * [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates] {{en}} | ||
| + | * [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service] {{en}} | ||
| + | * [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans] {{en}} | ||
| + | * [http://www.soya.be Soya information] {{en}} | ||
| + | * [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!] {{en}} | ||
| + | * [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems] {{en}} | ||
| + | * [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?] {{en}} | ||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Agricultura]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
[[Categoria:Lleguminoses]] | [[Categoria:Lleguminoses]] | ||
[[Categoria:Plantes medicinals]] | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||
Última revisió del 14:20 31 ago 2023
La soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Sieb. & Zucc.) és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a China, Japó, Corea i Taiwan. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota Àsia, Estats Units i a l'oest d'Àfrica. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.
Etimologia[editar | editar còdic]
El nom que s'ha donat a la soja prové del vocable antic usat pels chinencs: sou, tal i com la denominaven antigament.
Descripció morfològica[editar | editar còdic]
És planta herbàcea anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost.
És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són pubescents, el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.
Té raïl axonomorfa, la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha nòduls on s'establix relació de simbiosis entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen.
El brot és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les fulles són alternes, compostes trifoliades en folíols ovalats i peciols curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.
La soja té inflorescències racemiformes en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les flors són hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes. La corola està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El càliç està format per 5 sépals soldats. L’androna consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el gineceu està format per un únic ovari, monocarpelar.
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu fruit és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les llavors poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la dietètica com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
Usos medicinals[editar | editar còdic]
- Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials.
- Reemplaç hormonal durant la menopausa.
- Coadjuvant en processos d'osteoporosis.
- Tractament per la hipertròfia benigne de próstata.
- La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.
- Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
Derivats de la soja[editar | editar còdic]
- Tempeh : És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro).
- Tofu , soja quallada o "formage" de soja: quallada de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
- Farina de soja o Kinako: Molt rica en proteïnes. .
- Oli de soja : Bona font de greixos poliinsaturats, en especial d'àcit linoleic.
- Lecitina : Molt interessant en el control del colesterol en la sanc i en el metabolisme dels greixos.
- Beguda de soja o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en calci, vitamina B12 i vitamines A i D, aixinaí com incloure aromes (vainilla, armela, etcétera.) i suc, i vers la llet de vaca, la llet de soja no conté ni lactosa, ni vitamina B12 ni greixos saturats, ni colesterol.
- Tamari , salsa de soja o shoyu : Salsa que s'elabora a partir de soja, blat i sal. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap cereal, i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
- Brots de soja o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en vitamina C i en enzimes, substàncies que faciliten la digestió.
- Miso : pasta procedent de la fermentació de la soja en sal, i a vegades un cereal (arròs, blat...).
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
- Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
Referències[editar | editar còdic]
- «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en anglés) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
- Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburc
- Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
- «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Soja.
Wikispecies té un artícul sobre Soja.
«Soja». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Soy's Thyroid Dangers (anglés)
- Soy Allergens (anglés)
- Nutrition data (anglés)
- Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates (anglés)
- Soy Online Service (anglés)
- Concerns Regarding Soybeans (anglés)
- Soya information (anglés)
- Soy Alert! (anglés)
- Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems (anglés)
- Guardian - Should we worry about soya in our food? (anglés)