Setaigües

al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo.
al Sur: la serra de Malacara ab el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural ab el terme de Bunyol.

Localitats llimítrofs

Requena, Chera, Chestalgar, Chiva, i Bunyol totes elles en la província de Valéncia.

Història

En el segle XIII, el terme municipal de Set Aigües era el que posava fi al Regne de Valéncia i tal circumstancia li havia donat la importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit ab el Regne de Castella havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per Jaume I, qui al conquistar la població se ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Set Aigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els mahometans que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa de una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i se establiren famílies cristianes. Ab este motiu el 18 d'agost de 1260 el infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Set Aigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.

Despréss, en 1304, va ser venuda a Alfons IV el Benigne, per a acabar següent heredada per el infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, després del Compromís de Caspe la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de 1413 fins a 1425, any en que va ser donada a Miquel Mercader.

Ya en el segle XVI se construïx el Hospital. Y en l'any 1650 un gran mesó per a albergar a tots els viagers. En 1761, regnant Carles III, Set Aigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.

Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a la abolició dels senyorius per las Corts de Cadis en l'any 1812.

Després vindria la emancipació de Set Aigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la Guerra de la Independència espanyola (1808) i en les guerres carlistes. També, es important destacar el fi de la situació fronterera de Set Aigües per una Real Orde de 26 de juny de 1851, donada per Isabel II, per la que incloïa a Requena i a la seua comarca en la província de Valéncia, pasant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Agapito Más Tarín	PSOE
1983 - 1987	Agustín García Martínez	PSOE
1987 - 1991	Agapito Más Tarín	PSOE
1991 - 1995	Guillermo Zahonero Rodriguez	UV
1995 - 1999	Guillermo Zahonero Rodriguez	UV
1999 - 2003	Guillermo Zahonero Rodriguez	PP
2003 - 2007	Rafael Zahonero Ferrer	PP
2007 - 2011	Rafael Zahonero Ferrer	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.211	1.067	1.075	1.074	1.062	1.282	1.206	1.232	1.256	1.349

Economia

Basada tradicionalment en la agricultura, lo complex de la seua orografia fa que només unes 2.500 ha siguen cultivables en secà i unes 32 ha de regadiu. El clima i la escassea de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En secà predomina el cultiu del cep, ab les varietats Bobal, Macabeo, Merseguera i Malvasía que donen lloc a la obtenció de extraordinaris vins de agulla natural.

Monuments

Monuments religiosos

Ermita de Sant Blai. Anteriorment, dita Santa Bàrbara.
Iglésia Parroquial. Dedicada a de Sant Joan Batiste, te 200 anys de antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste.

Monuments civils

Creu Pairal. De estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, després de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels termes de Requena i Set Aigües, simbolisa fins a 1851 (any de la inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de Castella i Valéncia.
Font dels Set Canyos. Restaurada en 1930 i en 2000. Es la font més significativa de les més de cent ab les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.

Festes locals

Sant Blai. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx la image del Sant des de la iglésia fins a la ermita. Allí se repetix anualment el ritual de untar ab oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i el apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, rollets i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".
Festes Patronals. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies després les festes taurines de gran arraïlada popular.
Festivitat del Crist. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
La semana cultural se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per la associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'

Gastronomia

Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins.

Oci/Deports

Gran Fondo Internacional de Set Aigües

El Gran fondo Internacional es una carrera popular que se celebra en el mes d' Agost. En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las mes belles del calendari internacional de probes de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m (Plano). Salida de la edición XXIX del Gran Fondo Internacional

Senderisme

Per el seu terme municipal discorre part del sender de Gran Recorregut GR-7.

També es poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita “Ruta de las Fuentes”) que hi han repartides per el terme municipal, les fonts més destacades son:

Font dels Set Canyos.
Font del Garbanzo.
Font de la Gota.
Font de la Roca.
Font del Pau-Pau.
Font del Retiro.
Font de la Tejeria.
Font del Cañico.
Font del Apetito.
Font de la Vallesa.
Font del Caçador o de los Pinos.
Font de la Contienda.

Mirar també

Museu Municipal de Set Aigües

Enllaços externs

Institut Valencià de Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
Siete Aguas Pagina d'informació sobre la població en espanyol i anglés.
Rutes senderistes per Set Aigües
Teléfon de l' Ajuntament: 962340003
Web del Gran Fondo Internacional de Siete Aguas

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Siete Aguas de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.