Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 25: Llínea 25:
 
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
 
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
 
}}
 
}}
'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), es un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital es [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'' any [[1949]] es declara l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].
+
'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] es declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].
  
L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.
+
L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d'Irlanda]], al oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.
  
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
+
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
  
 
=== Idioma ===
 
=== Idioma ===
Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
+
Els idiomes oficials són l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
Deprendre irlandés es obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés es amplament predominant.
+
Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.
Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
+
Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
 
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
 
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
  
 
=== Música ===
 
=== Música ===
En Irlanda es cuida molt la [[Música d' Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música mes tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).
+
En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).
  
 
=== Mitologia ===
 
=== Mitologia ===
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].
+
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].
  
Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>
+
Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>
  
 
== Referències==
 
== Referències==

Revisió de 10:00 15 maig 2016

Éire Ireland

República d'Irlanda

Senyera Escut
Archiu:Irlanda-Mapa.png

Capital: Dublin
Ciutat més poblada: Dublin
Forma de Govern: República
President: Mary McAleese
Llengües: irlandés (oficial), anglés.
Ubicació: 53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O
Altitut: ??
Superfície: 70.237 km2
Població: 4.062.235 hab.
Densitat: 47 hab/km2 (2007)
Gentilici: Irlandés/ Irlandesa
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: +353
Us Horari: CET ((UTC) *
Domini de Internet: .ie
Membre de: ONU, UE, OSCE, CIN, OEI, COE.


Irlanda (Éire [ˈeːrʲə], en irlandés; Ireland, en anglés), és un país del noroest d' Europa que forma part de lUnió Europea (UE). La seua capital és Dublin (en irlandés: Baile Átha Cliath i en anglés: Dublin). En l'any 1949 es declarà l'estat irlandés com a la República d'Irlanda (en anglés Republic of Ireland, en irlandés: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels camps irlandesos.

L'illa d'Irlanda és pel seu tamany la tercera illa d'Europa,[1] i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'Europa Continental, en la vertent occidental del Mar d'Irlanda, al oest de l'illa de Gran Bretanya, i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit, que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades Illes Britàniques), contra la costa del noroest d'Europa. El sext restant pertany a Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit i part de l'província irlandesa històrica de l'Ulster. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: Leinster (irlandés: Laighin), Ulster (irlandés: Cúige Uladh), Connacht (irlandés: Connachta) i Munster (irlandés: An Mhumhain).

Idioma

Els idiomes oficials són l' irlandés (Gaeilge), idioma celta natiu, i l'anglés, el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. Deprendre irlandés és obligatori en l'educació, pero l'anglés és amplament predominant. Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els Gaeltacht) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.[2]

Música

En Irlanda es cuida molt la música tradicional irlandesa, pero a banda destaquen figures musicals de finals del sigle XX com Christy Moore, Pat Ingolsby, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. També destaca la banda de rock U2, The Corrs, The Cranberries, Bob Geldof, Gary Moore, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison. En música més tradicional destaquen Enya, The Dubliners, Tara Blaise i The Chieftains entre atres, a banda de James Galway (flautiste clàssic).

Mitologia

Part de la mitologia del poble irlandés en la narració arturiana en la princesa irlandesa Isolda d'Irlanda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), que es filla del rei Anguish i d'Isolda, la regina mare. És un dels personages principals dels poemes Tristán de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic Leprechaun, sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.[3]

Referències

  1. Gran Bretanya és la primera, i Islàndia la segona.
  2. Espanyol, IDA Ireland, Consultat el 24 de setembre de 2008
  3. Leprechaun, Fades i llegendes, Consultat el 20 de setembre de 2008

Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia