Diferència entre les revisions de "Plaça del Mercat (Valéncia)"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Ans de la construcció del [[Mercat Central]] ([[1914]]-[[1928]]), la Plaça del Mercat s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure en la ciutat de [[Valéncia]]. | Ans de la construcció del [[Mercat Central]] ([[1914]]-[[1928]]), la Plaça del Mercat s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure en la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | Antigament la Plaça del Mercat fon coneguda per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc més concorregut de la ciutat, entre els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVIII|XVIII]] i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i tambe era el lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous. | ||
| + | |||
| + | |||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
Revisió de 11:40 31 jul 2017
La Plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de Valéncia, ya que arreplega tres dels monuments més importants de la ciutat: el Mercat Central, la Llonja de la Seda i la Iglésia de Sant Joan del Mercat.
Ans de la construcció del Mercat Central (1914-1928), la Plaça del Mercat s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure en la ciutat de Valéncia.
Antigament la Plaça del Mercat fon coneguda per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc més concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i XVIII i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i tambe era el lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.
