Palau de la Generalitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:55 25 ago 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Fotografia del Palau de la Generalitat El '''Palau de la Generalitat''' de Valéncia ([[Regne d...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Palau de la generalitat valenciana.jpg
Fotografia del Palau de la Generalitat

El Palau de la Generalitat de Valéncia (Regne de Valéncia), és un edifici tardobarroc en intervencions renacentistes que data del sigle XV. En la sèu de la Generalitat Valenciana, el govern del Regne de Valéncia.

En la història de Valéncia el edifici ha segut sèu de les següents institucions, de les que ha pres nom:

Ademés de el seu símbol polític, constituïx un dels millors exponents de la arquitectura civil valenciana del periodo foral, intervenint en ella els principals mestres de son temps.

Logalisació

El palau de la Generalitat es troba situat en el centre de Valéncia, al final del carrer Caballers, en el seu encontre en la Plaça de la Verge, junt a la Plaça de Manises, (antigament dita plaça de Sant Bartolomé), a proximitat de la Catedral de Valéncia.

El edifici

El palau inicià la seua construcció en 1421, apliant-se en el sigle XVI en una gran torre pel arquitecte Montano. En 1831 se instalà la audiència territorial, que en 1922 passà a ser la Diputació Provincial des de 1947 a 1951 s'inicià una restauració.

La arquitectura d'este edifici representa una complexa mescla d'estils artístics que van des de el gòtic al ferrerià, passant pel renacentiste de varies époques. El primitiu caseró és gòtic mediterràneu en el pati descobert i en la seua escala volada, en porta oixival en el entrepiso, al igual que en la frontera, en finestrals adintelats en el entrepiso i trilobulats en la altura principal, al igual que en les finestres situades davall del aler. Les portes balconeres i els cantons son renacentistes i les finestrals del segon piso clasicistes. La balaustrada que corona les torres és de caràcter escurialenc.

Al interior del palau s'accedix per la porta principal, a on existix un pati descobert d'estil gòtic en una escala de 1525 per la que s'accedix al piso principal de 1482. Existix atra escala que dona accés al entrepiso del torreó que poseix un ric artesonat policromat, en molt d'or, pel qual se dit ad esta estància la sala dorada, disenyada per Ginés Linares en 1534 i finalisada per diferents pintors, Juan de Juanes entre ells. De la sala dorada se passa a atra més chicoteta obra de Mariano Benlliure. en el piso principal entrem baix un arc gòtic coronat per un bell fris renacentiste. A la dreta s'ha instalat el oratori, en un retaule de 1606, de Fondestald, en el que se representen els patrons dels tres braços del Regne. És molt cridatiu el frontal de brocat i un crucifixe de Ribalta. En el solemne saló de les Corts se representen els llenços de les parets els seus estaments. El fresc és de Juan Zariñena. Els taulells del magnífic zòcal procedixen de fàbriques valencianes que imitaren la taulelleria de Triana i de Talavera. Més important són el trespol i la galeria. Fon llaurada en fusta per Ginés Linares, en 1540, i Gaspar Gregori, des de 1563 a 1566.

En el corredor o saló de reis n'hi ha una interessant galeria de retratos que els reis de Valéncia, des de Jaume I el Conquistador a Alfonso XIII. Este saló s'alça sbre la corsia de vigues del zaguà i s'aguaita al carrer Caballers a través dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcció de la estància, iniciada en 1511, se deu a Joan Moçano. El artesonat original desapareixqué en el sigle XIX i fon sustituit pel actual. Este saló és utilisat en la actualiat per a recepcions. En capitals dels més destacats artistes valencians. El torreó nou se va construir en els anys 50, obra de Luis Albert Ballesteros, que ha aconseguit una inteligent compenetració de lo nou en lo antic. Junt a la frontera que presenta el primitiu torreó al est, s'exten un chicotet jardí que ocupa el solar que deixà l'antiga Casa de la Ciutat.

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans